L’aliança amb la Filmoteca de Catalunya ha fet de l’Escola Pau Casals (Rubí) una escola de pel·lícula, ja que els ha aportat expertesa audiovisual que els permet treballar de forma interdisciplinària, des de l’escriptura, a través dels guions, fins a la filosofia, pensant i argumentant els missatges de les històries a rodar.
Autora: Eugènia Güell
Si no hagués estat pel boca-orella l’Escola Pau Casals de Rubí no hagués estat mai el que ha arribat a ser. La directora, Sílvia Demelo, i la cap d’estudis, Rosana Martín, han obert les orelles al màxim i han trencat les fronteres dels seus rols: “l’equip directiu ha de liderar, tenir idees i marcar un camí, però fer-ho de manera aïllada delimitaria molt les seves possibilitats”, diuen. I ho han comprovat diverses vegades. Si no fos per la proposta d’una de les famílies de l’escola, no estarien fent cinc minuts d’anglès al dia. Sense la idea d’una mare, no tindrien el pati que tenen. I si no fos per una altra família de l’escola, no haguessin sabut què era el Projecte Magnet. Com un engranatge, una escola la formen els alumnes, el claustre i les famílies, el que conjuntament se’n diu “comunitat educativa”. Més enllà de deixar als nens i anar-los a recollir, les famílies poden incidir molt més en el funcionament d’una escola. En el cas del Pau Casals, la implicació ha estat tan estructural i ha aportat tants canvis, que quan van haver de triar un lema per Magnet, el van tenir clar: “Som una escola de pel·lícula i tenim una AFA de cine”.
Si són una escola de cine és per la seva aliança amb la Filmoteca de Catalunya i l’assessorament i formació amb la Júlia Betrian, formadora magnet. “Va ser un abans i un després”, i va començar una aliança imparable: han fet cartells de cinema, fotografia, ombres xineses, stop motion, curtmetratges, han visitat la Filmoteca, i van fer una exposició sobre el Joc del Cinema on no només van venir les famílies, sinó gent de la ciutat, i va ser un èxit absolut.
“L’expertesa que aquesta aliança ens ha proporcionat ja està a l’ADN del centre”. La canalla d’aquesta escola fan vídeos, documentals, stop-motion, fotos… Fins i tot, una de les històries en stop-motion de cicle mitjà va aconseguir un accèssit als Jocs Audiovisuals de Catalunya. “Semblava que haguéssim guanyat un Oscar! Vam anar a recollir el premi amb els infants a Barcelona, i va ser brutal” A més, la història titulada ‘Les galetes ensucrades’ va acabar amb una versió al programa ‘Una mà de contes’ de TV3. El relat visual era sobre un gos que anava a la veterinària per haver menjat molts dolços, i aleshores la veterinària es pren una pastilla i es fa molt petita i entra a dins del gos. “És un trucatge que van aprendre a fer, i va quedar molt bé, i aleshores representa que ensenya per dins com s’ha de cuidar, així que també té missatge”. Fins i tot, una de les mares de l’escola, que és veterinària, va anar-hi a fer una xerrada perquè els nens poguessin documentar-se millor amb informació real. “Els nens tenen una creativitat i una fantasia il·limitada. Normalment, som els adults qui els hi posem traves!”
Un altre moment molt emocionant va ser quan va anar-hi a fer una visita la directora de cinema, Mar Coll, i l’actriu Nausicaa Bonnín. “Els nens primer es van documentar i van preparar les preguntes per l’entrevista, i després quan van venir les van rebre com si fossin estrelles de Hollywood i es van fer fotos amb elles!”
Fins i tot, tenen una aula de cinema amb tots els materials (chroma, focus, mòbils per gravar, ordinadors…). “Quan marxen, se’n van amb un coneixement i una expertesa audiovisual molt bèstia, que és, en definitiva, un ventall de possibilitats de llenguatge molt gran”. És interdisciplinari: treballen l’escriptura per fer els storyboards, l’expressió oral, la plàstica pels cartells i decorats, medeixen i cusen el vestuari… segons el curs, fan un documental, un curtmetratge o trucatges. A banda del cinema, també treballen molt la filosofia: “Els ensenyem a pensar i a argumentar, cosa que es pot traspassar a totes les àrees. En definitiva, el cinema és una bona eina per treballar la filosofia, també”. I més enllà d’aquests eixos transversals, també hi ha coses que treballen de manera sistemàtica, com les matemàtiques manipulatives. “Tenim un horari orientatiu que canviem en funció de les necessitats.
Com que els patis són educatius, una de les opcions que tenen és anar a un espai on es projecten curtmetratges, una selecció assessorada per La Filmoteca. “És cinema de qualitat, coses lluny de Disney que no estan acostumats a veure al cinema o a casa”. També poden anar a la biblioteca o jugar a les diferents propostes dinamitzades pels mestres.
Les reunions d’inici de curs també han estat “un canvi màgic”, defineixen. “Les fem molt especials, motivadores i emotives”. Per idear-les, cuiden molt l’espai, fan que sigui acollidor, i pensen activitats i dinàmiques perquè les famílies no només sàpiguen què passarà al llarg del curs, sinó també perquè es coneguin. “Hem aconseguit que hi hagi moltíssima participació, que la gent vingui amb ganes de veritat. Fem que els nens preparin alguna cosa per les famílies, de manera que se senten molt agraïdes i també tenen ganes d’aportar”. A vegades, fins i tot fan diversos racons de temes i els fan experimentar, tal com ho farien els seus fills. La comunitat educativa és tan potent que, fins i tot, de tant en tant, fan les bricofestes, unes jornades en què venen les famílies i professors per millorar una mica el pati i les instal·lacions. “Acabem amb un dinar comunitari, i realment és molt bonic veure que tothom vol posar de la seva part perquè la canalla estigui bé”. Per això, parlen de comunitat educativa: “hi ha mestres, pares, vetlladores… educa tothom, no? Ens cuidem i intentem estar tots bé”. .
El fil cinematogràfic l’han estirat fins al final, portant-lo, fins i tot, a les portes obertes: “Hem arribat a convertir l’escola en un cinema, on les famílies havien de treure una entrada -hi havia taquilles, etc.) i les pel·lícules eren explicacions dels projectes!” Aquí, el boca-orella també ha fet la seva feina: “La gent venia perquè ho havia sentit d’altres persones”. Això no vol dir que la composició de l’escola hagi canviat molt, perquè tenen molts germans que entren directament, sobretot d’origen marroquí, i això perpetua l’estigma d’escola amb força immigració, però poc a poc, altres perfils de famílies, que no són d’origen migrat, han anat apostant pel projecte de l’escola. Que l’entorn comenci a percebre l’Escola Pau Casals com un lloc que fan coses interessants, ja és una victòria per trencar l’estigma. En aquest sentit, repensar les jornades de portes obertes hi ha ajudat mol: “Les portes obertes abans no les fèiem així, això ho hem après de Magnet”.
A més, les famílies que ara mateix formen part de l’escola, estan molt implicades en el projecte. “Senten que l’escola és seva, també! I que aquí no només hi passa el que nosaltres decidim, sinó que ells també hi tenen un peu, hi poden aportar molt! No tenim res a amagar”. A banda d’algunes visites d’alguns membres familiars que venen a explicar les seves experteses, les famílies també són molt presents a les activitats conjuntes, com la cantada de Nadal o les presentacions de les pel·lícules de final de curs. En aquest sentit, amb el projecte també han après a comunicar tot el que feien. Per l’escola hi ha passat el Canal 33, TVE, La Vanguardia, han anat a un programa de Catalunya Ràdio… “Sempre que ens ho demanen, si hi ha difusió del centre, diem que sí”.
“Volem treballar per mantenir i millorar cada vegada més tot el que ens fa diferents, que és el que ens ha ensenyat Magnet”. En definitiva, explica la Rosana, Magnet els ha ensenyat a pescar. “Ara, nosaltres veiem les oportunitats que tenim en el nostre entorn d’enriquir-nos en tots els sentits”. Encara que ja han acabat el seu pas pel programa, es continuen sentint molt acompanyades. “Magnet està en el nostre ADN, i sabem que ells compten amb nosaltres i nosaltres amb ells”.
Vídeo de l’aliança Magnet entre l’Escola Pau Casals i la Filmoteca de Catalunya:
Altres recursos i projectes de l’aliança: