Estratègies per una escolarització equilibrada

Les administracions han de treballar de manera conjunta per implementar mesures que afavoreixin la distribució equilibrada de l’alumnat entre tots els centres educatius del territori.

La segregació escolar és un repte complex que requereix la intervenció coordinada de les diferents administracions en la planificació educativa i en el desenvolupament de mesures extraordinàries que permetin modificar les dinàmiques d’escolarització.

En els darrers anys, s’han fet diverses jornades i recerques, amb l’objectiu de conèixer de prop les bones pràctiques d’escolarització equilibrada i les mesures que s’han posat en pràctica.

La conclusió és que no hi ha una recepta única i que cada context requereix una bona diagnosi que permeti analitzar quines són les mesures més adients en cada cas.

Però el que està clar és que a la majoria de municipis no s’estan esgotant totes les mesures possibles que el marc legal actual permet, com alerta des de fa uns anys el Síndic de Greuges de Catalunya.

Segons l’informe Polítiques de tria i assignació d’escola: quins efectes tenen sobre la segregació escolar, publicat per Ivàlua i la Fundació Jaume Bofill, els principals àmbits de regulació pel que fa a les polítiques de tria i assignació d’escola són:

  • L’assignació per proximitat (polítiques de zonificació).
  • Escoles selectives i/o sense restriccions zonals.
  • La reserva de places o polítiques de quotes.
  • Polítiques de xec escolar.
  • Accions informatives a les famílies.
  • Algoritmes d’assignació escolar.

Sovint, la implementació combinada de diverses mesures és el que pot afavorir un canvi de tendència en les dinàmiques d’escolarització.

És per això que és important que l’esforç que fan els centres educatius i les institucions que participen en les aliances magnet vagi acompanyat d’una acció coordinada de les administracions pel que fa a les mesures d’escolarització per afavorir la distribució equilibrada de l’alumnat entre tots els centres educatius del territori.