Les famílies han passat de rebre la circular informativa de l’escola o institut impresa en paper dins la cartera als correus electrònics, missatges de WhatsApp o notificacions a través d’aplicacions diverses. Si el món digital ha transformat la comunicació entre les famílies i els centres educatius, la crisi de la COVID-19 l’ha revolucionat. El tancament dels centres educatius ha posat en evidència la importància de sistematitzar les comunicacions i canals per informar les famílies. En un primer moment, les escoles i instituts han focalitzat els seus esforços en contactar amb totes les famílies i valorar-ne la situació socioeconòmica i emocional. Però en una segona fase, els ha calgut endreçar i sistematitzar les comunicacions, preguntant-se: quin paper han de jugar les famílies, què han de saber, per què els hi volem fer saber, i quan i com volem fer-ho.
Per als centres educatius Magnet compartir el coneixement generat respecte als alumnes és primordial i necessari. La qualitat dels vincles entre l’escola o institut i les famílies està relacionada amb els resultats d’aprenentatge de l’alumnat fins al punt en el que una millor relació entre docents i progenitors pot incrementar l’èxit escolar de l’alumnat, segons apunten nombroses recerques.
Els esforços dels centres Magnet per construir ponts de comunicació amb les famílies es tradueix en l’ús de diversos canals per relacionar-s’hi. Amb la finalitat d’afavorir una relació i proximitat més gran amb les famílies, les escoles i instituts Magnet han generat innovacions i canvis en la seva dinàmica escolar. Repassem la idoneïtat d’alguns d’aquests canals i les valoracions que ens han fet arribar els centres que els han implementat.
L’ús d’aquesta aplicació sol estar destinat a famílies o alumnes, en el cas dels instituts, d’un mateix grup classe, ja que és necessari tenir desats a contactes els telèfons de les persones que el formen. Tanmateix, WhatsApp ofereix la possibilitat de crear grups en els que només els administradors poden enviar missatges, vídeos o fotos i així evitar que les comunicacions més rellevants passin desapercebudes entre comentaris dels participants.
Avantatges:
- De fàcil accés per a tothom. És un dels serveis de missatgeria instantània més estesos.
- Més percentatge d’obertura.
- Permet enviar missatges, vídeos, fotos i també enllaços al web (per ampliar informació).
Inconvenients:
- Si són grups multidireccionals, risc de que la informació es perdi entre l’allau de comentaris de les famílies.
- Risc de que les famílies que tenen més d’un fill rebin la informació duplicada.
- Les possibilitats de “maquetació” per donar-li una estètica a les comunicacions són més limitades.
- Cal el consentiment de les famílies perquè tothom tindrà accés al seu núm de telèfon.
Recomanacions:
- Fer un grup de whatsapp unidireccional, on només l’administrador (escola/institut) pot enviar informacions.
- Crear igualment un grup multidireccional per cada grup, per facilitar l’intercanvi més informal entre les famílies d’un mateix nivell.
- Maquetar i revisar les informacions que envia l’escola, de manera que els missatges siguin molt curts, simples i atractius (es pot fer ús dels emoticons).
- Utilitzar la versió web de whatsapp facilita l’escriptura i disseny dels missatges.
Exemple: L’escola Pau Casals de Rubí, en aliança Magnet amb la Filmoteca, ha estrenat aquest curs 2019-20 un grup de WhatsApp per cursos que els ha permès una comunicació àgil amb informacions d’interès durant el confinament juntament amb el web del centre i la col·laboració de l’AFA i el seu blog.
Telegram
L’aplicació de missatgeria instantània permet crear grups i enviar imatges i vídeos, però a diferència de WhatsApp té una major privadesa i seguretat. Un altre avantatge és que els usuaris poden afegir-se als grups sense haver de compartir el número de mòbil, funcionalitat molt valorada pels centres educatius.
Avantatges:
- Permet a les famílies o alumnes entrar als grups sense haver de compartir el número de mòbil amb els docents.
- Ofereix la possibilitat de crear canals públics que poden ser de l’interès de futures famílies que vulguin conèixer el centre.
Inconvenients:
- Les famílies poden ser reticents a instal·lar-se noves apps al mòbil.
- És una app que no està molt estesa i les possibilitats de “maquetació” per donar-li una estètica a les comunicacions són força limitades.
Recomanacions:
- Automatitzar la difusió de les noves publicacions del web del centre al grup de telegram.
- És una bona eina per testejar l’ús d’aplicacions de missatgeria instantània al centre o escola amb aquelles famílies que voluntàriament vulguin seguir-lo.
Exemple: L’escola Saavedra de Tarragona, en aliança Magnet amb l’ETSE-URV, disposa d’un canal de Telegram per notificar a les famílies les novetats del web. Tanmateix, la direcció del centre reconeix que d’adhesió de les famílies a aquest nou canal ha estat relativa i assenyala les reticències a utilitzar una nova app i l’espai que aquesta ocupa al mòbil com algunes de les barreres que ho han dificultat.
Butlletins
Enviar periòdicament per correu electrònic el recull d’informacions a la comunitat educativa que prèviament s’hi ha subscrit permet informar sobre novetats i actualitzacions dels webs dels centres educatius.
Avantatges:
- Permet una maquetació visual que posa en valor les notícies més rellevants.
- Ofereix una visió global de les activitats i propostes del centre durant un període concret en una època de dispersió de continguts que porten les xarxes socials.
- També es pot enviar a altres entitats i actors que col·laboren amb el centre.
Inconvenients:
- L’enviament quinzenal o mensual del butlletí suposa una feina extra per algun dels docents malgrat l’existència d’eines intuïtives com mailchimp.
- Aconseguir volum alt de subscripcions és difícil
- Els índexs de lectura sovint són baixos.
- Algunes famílies no tenen correu electrònic o no en fan ús habitualment.
Recomanacions:
- Fer del butlletí una eina d’aprenentatge en la que els alumnes redactin notícies treballant la seva expressió escrita.
- Valorar la possibilitat d’elaborar butlletins amb els continguts temàtics de cicles.
Exemple: L’escola Montessori de Rubí, en aliança Magnet amb el CIM-UPC, disposa d’un butlletí que recull totes les activitats i propostes que es duen a terme al centre amb l’objectiu d’informar-ne a la comunitat educativa (claustre, famílies i entitats del municipi).
Correus electrònics
Els correus electrònics són àgils, ràpids i arriben directament a les famílies o alumnes destinataris.
Avantatges:
- És un format àgil i permet al centre elaborar-lo i enviar-lo de forma immediata.
- També es pot enviar a altres entitats i actors que col·laboren amb el centre.
Inconvenients:
- Requereix connexió a Internet fet que pot agreujar l’escletxa digital per aquelles famílies més vulnerables.
- Algunes famílies no tenen correu electrònic o no en fan ús habitualment.
- L’allau de correus enviats i rebuts pot fer que el missatge quedi diluït en el cas de famílies amb més d’un fill al centre.
Recomanacions:
- Procurar no enviar més correus dels necessaris i intentar agrupar les informacions en un sol missatge.
- A més de les famílies, els destinataris poden ser els alumnes dels últims cursos de primària i tots els de secundària per fer-los responsables dels seu procés d’aprenentatge.
Exemples: L’escola Saavedra, en aliança Magnet amb l’ETSE-URV, ha creat un correu electrònic personalitzat per cadascun dels alumnes de 4rt, 5è i 6è a través del qual els envia les propostes educatives durant el confinament. Per assegurar un bon seguiment acadèmic dels alumnes, el centre també n’informa a les famílies. L’Institut La Ribera de Montcada i Reixac, en aliança Magnet amb la Universitat de Barcelona, adreça la informació a les famílies ja que els alumnes es relacionen amb el centre a través de Class Room i Google Drive com la majoria de centres de secundària.
Aplicacions de pagament
Existeixen nombroses plataformes de comunicació web i mòbil adreçades a centres, docents, famílies i alumnes. Una de les aplicacions virtuals més coneguda és Dinantia.
Avantatges:
- Permet gestionar la relació amb les famílies i també les comunicacions amb el claustres, les ampes/afes i els equips de coordinació.
- Centralitza tota la informació del centre en un sol punt d’accés, evitant la dispersió de comunicats, correus electrònics, notes, etc.
Inconvenients:
- El cost econòmic de l’aplicació, que molts centres cobreixen a través de la quota de l’ampa, pot suposar una barrera d’accés per aquells centres amb famílies socialment vulnerables.
- L’esforç i el temps d’entrar-hi és elevat ja que suposa donar d’alta a totes les famílies del centre, que en alguns casos hauran de rebre acompanyament per part de l’escola per utilitzar-la.
Recomanacions:
- Contrastar amb altres centres que utilitzin l’aplicació com la valoren per tenir una visió real, més enllà del que puguin afirmar els comercials.
- Sondejar diferents perfils de famílies del centre perquè valorin que els semblaria aquesta implementació.
Exemples: L’escola Joaquim Blume de Sabadell, en aliança Magnet amb el Centre de Recerca Matemàtica, s’ha iniciat en l’ús de Dinantia aquest curs escolar 2019-20. La valoració de la direcció del centre és molt positiva ja que gràcies a la plataforma el contacte amb els famílies durant la crisi de la COVID-19 ha estat àgil i sense interferències. Tanmateix, reconeixen que entrar-hi els va suposar força feina, ja que van haver de donar d’alta les dades totes les famílies a més de fer un acompanyament personalitzat per obrir correus electrònics i mostrar les funcionalitats a aquelles que no l’havien utilitzat mai. Després d’aquest primer esforç, a partir dels següents cursos, només hauran de donar d’alta als infants de P3.
L’escola Font Rosella de Sabadell, en aliança Magnet amb la Fundació Naturgy, és el segon any que utilitza aquesta plataforma, que valora de forma positiva perquè ofereix un sol punt d’accés a la informació rellevant a través del telèfon mòbil amb un percentatge de lectura del 85%. La tipologia d’informació que envien és molt diversa, des del menú de menjador fins a comunicats generals de centre passant per recordatoris de sortida que les famílies reben la mòbil a través d’una notificació. Amb el confinament, l’eina els ha permès enviar les propostes escolars a les famílies de forma àgil.
Xarxes Socials
Les xarxes socials esdevenen un lloc de conversa, un espai per formar relacions d’una manera similar al món real. Els centres poden crear-se un espai virtual propi on crear-hi un perfil i contactar amb alumnes, famílies i altres institucions educatives. Instagram, Twitter, Youtube i Facebook són les més populars.
Avantatges:
- Permeten connectar amb la comunitat educativa d’una forma directa i immediata.
- Projecten i difonen la imatge del centre més enllà de les “parets” físiques.
- Generen sentiment de comunitat amb les famílies i alumnes que es poden convertir en “ambaixadores” del centre tot compartint i mencionant-te el contingut.
Inconvenients:
- Ofereixen informació parcial de la imatge del centre i pot ser complicar transmetre-hi valors i atributs intangibles de la tasca educativa que s’hi desenvolupa.
- La diversitat de xarxes socials existents requereix un nivell de dedicació constant afegit al claustre.
Recomanacions:
- Concebre les xarxes socials com un espai d’intercanvi, participació i comunicació, i per tant, d’aprenentatge.
- Valorar bé a quines xarxes socials volem tenir presència com a centre tenint en compte les capacitats digitals de l’equip i el temps de dedicació.
- Consultar les claus per a millorar la comunicació digital elaborades pel Programa Magnet.
Exemple: L’escola Vila-Romà de Palamós, en aliança Magnet amb els Serveis de Salut Integrats Baix Empordà, interactua amb les famílies compartint els vídeos i activitats dels alumnes als seus perfils de Twitter i Instagram.
Humanitzar contextos digitals
Malgrat el volum de canals, aplicacions i mitjans informatius, aquests no són suficients per fer créixer la confiança i la coresponsabilització entre el centre i la família. Cal humanitzar els contextos digitals i això passa per treballar també els processos comunicatius i l’adaptació a la competència comunicativa i digital de les famílies. Algunes propostes passen per l’acompanyament, com el que ha fet l’escola Joaquim Blume formant aquelles famílies que no eren usuàries de correu electrònic, o la proposta d’obrir la xarxa wifi del centre a les famílies que està valorant l’Escola Saavedra un cop passat el confinament, perquè puguin fer els tràmits digitals del centre.
Si bé el confiament ha suposat una revolució digital per a centres i famílies convé no caure en relacions institucionals i protocol·làries que dificultin el vincle educatiu entre docent i alumne. És clau el paper dels tutors i mestres que fan suport a les aules i que ara, de forma virtual, han d’esdevenir acompanyants de l’alumnat en aquests moments d’incertesa i de canvi de paradigma educatiu.
L’escola és un espai d’acollida i cal que alumnes i famílies ho percebin. Més enllà de les plataformes i eines, el més preuat del confinament són els espais de trobada entre companys d’aula i sentir la veu dels docents ja sigui via telèfon, meet, telegram o àudio de whats. A banda dels aprenentatges i assoliments, el que volen conèixer les famílies és com han estat compresos, valorats i escoltats els seus fills i filles. Cal doncs, que les informacions de les escoles i instituts siguin significatives per a les famílies.