“La recerca va a l’escola”, els centres magnet comparteixen les seves recerques

Tags
  • aliances magnet
La recerca va a l'escola 29A web

Les escoles i instituts de Catalunya es fan preguntes, s’han plantejat un qui, un què, un quan i un per què. Els centres educatius catalans han fet recerca en el marc de la Nit Europea de la Recerca. I per comunicar i donar visibilitat a la recerca han compartit els seus projectes per recercar i comprendre fenòmens i processos durant la jornada “La recerca va a l’escola”, celebrada el 29 d’abril al Hub Social.

La trobada, que s’emmarca en la Nit Europea de la Recerca, ha aplegat més de 70 persones de nou centres educatius catalans que han demostrat que la recerca és un cicle de curiositat i descobriment: cada resposta obre noves preguntes. Representants de centres de primària i secundària han presentat la seva recerca, destacant la pregunta investigada, el mètode científic utilitzat i les principals conclusions. L’alumnat ha compartit els seus aprenentatges amb entusiasme i han estat aplaudits pel seu rigor científic.

L’Escola Josep Maria Madorell (Molins de Rei), en aliança amb els Centres Científics i Tecnològics de la UAB (CCiTUB) ha presentat la recerca Què té d’especial el fons del riu que fa que l’aigua no marxi sota terra?. Aquesta pregunta ha permès a l’alumnat de 4t, que ha comptat amb la col·laboració de Joan Mendoza i Josep Maria Fernández, investigadors dels CCiTUB, treballar conceptes com la permeabilitat i porositat dels diferents sòls, la filtració, les conques dels rius i els aqüífers, tal com han compartit la Carla, en Saúl, la Roeya i en Rubén.

L’observació i anàlisi de diversos carrers va fer conscient a l’alumnat de 4t de l’Escola La Pau (Sant Sadurní d’Anoia) que el carrer del seu centre hi havia una gran quantitat de cotxes. Aquest fet va ser l’origen del Projecte de mobilitat sostenible Com anem a l’escola? impulsat amb la col·laboració de la Gemma Simón, investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA–UAB). En Martí, la Gabriela, la Candela i en Xavi han compartit que els desplaçaments en cotxe de l’alumnat de l’escola són superiors als que hi ha a altres municipis catalans de mida similar a Sant Sadurní.

I… Llavors què? Construïm jardins de papallones! ha estat el projecte de l’Escola Rubió i Ors (Reus) amb la científica Maite Novo, científica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), motivat per la voluntat de l’alumnat de millorar les zones verdes i la biodiversitat de la seva ciutat. En Martín, l’Èric, en Julio i la Irene han compartit com el projecte els ha permès aplicar continguts de matemàtiques en contextos significatius i també com han après a valorar i tenir cura de la biodiversitat que els envolta.

A la recerca de la felicitat ha estat el projecte de l’Escola Mas Casanovas (Barcelona), que manté aliança amb l’Hospital Sant Pau i el Recinte Modernista Sant Pau. L’Alejandra, en Roger i la Nicol, de 4t de primària, han compartir què necessitem els humans per ser feliços. Entres les conclusions de la recerca, destaca la necessitat de tenir les necessitats bàsiques cobertes (aliment, salut i un entorn segur) i que, a partir d’aquí tot allò que s’esdevingui és un ‘extra’.

Conèixer el grau d’afectació de la presència de plàstics i microplàstics al litoral tarragoní ha estat l’objectiu del projecte Microplàstics al litoral de Tarragona de l’alumnat de l’Escola Saavedra i els científics de la Universitat Rovira i Virgili (URV)Joaquim Rovira i Lara Dronjak. En Hafsa, en Basma, la Mildred, en Roc i en Dídac han compartit que, entre els aprenentatges del projecte vinculats al mètode científic, han descobert com n’és d’important la recollida d’informació i dades per a comprovar les hipòtesis.

També sobre plàstics va investigar l’alumnat de l’Escola Miralletes (Barcelona) amb la Universitat de Barcelona (UB) amb el projecte titulat Plàstics sí, plàstics no? Amb la col·laboració de José Antonio Padilla, científic de la UB, l’alumnat de 6è ha arribat a la conclusió que si bé els plàstics han contribuït a millorar la vida de les persones en molts aspectes, són un problema creixent, tal com els han mostrat les dades cercades. L’Ona, en Hafsa, en Lluc i l’Angeles, que ara cursen 1r d’ESO a l’Institut Moisès Broggi, ho han compartit durant la jornada “La recerca va a l’escola.

Com afecta la presència d’ordinadors a la qualitat de l’aire? Com afecta l’altura de les aules al confort tèrmic? Són dues de les preguntes que han centrat el projecte Quina és la qualitat ambiental de l’institut? impulsat per l’Institut Fort Pius (Barcelona), l’Institut de Salut Global de Barcelona i el Fab Lab Barcelona. L’Aya, l’Olau, la Brithany i l’Amaia, alumnes de 3r d’ESO, han compartit que el projecte els ha permès aprendre com fer-se una bona pregunta de recerca i a monitoritzar dades gràcies a la col·laboració de Raül Toran i Pamela Blanche, divulgadors a ISGlobal.

El medi ambient ha centrat el projecte Emissions de CO2 de les plantes a l’entorn de les rieres de Lloret. “Rieres Camp” que ha impulsat l’Institut Rocagrossa (Lloret de Mar) amb l’Anna Lupón, investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). L’alumnat de 4t, representats per en Buba, l’Eliot, la Lucía i la Souhaila han compartit conclusions i aprenentatges del projecte, que entre d’altres, han estat plantejar-se preguntes investigables, dissenyar treballs de camp i analitzar i calcular paràmetres estadístics.

L’estat de l’aigua del riu Ter ha centrat el projecte de l’Institut del Ter (Manlleu) amb el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM UVIC-UCC)VORATER: Com està la nostra aigua? L’alumnat de 3r d’ESO, amb la col·laboració dels investigadors del CERM-UVic, Maria Sòria i Marc Ordeix, han analitzat el volum de residus del riu i el seu estat ecològic, tal com han compartit l’Adam, en Gil, la Daniela i l’Ivet.

Taller de Capses Misterioses

Després de les presentacions, l’alumnat ha tingut l’oportunitat de participar en el taller de Capses Misterioses, dirigit per Conxita Márquez i Elena Gayan. El repte de l’activitat ha consistit en descobrir què hi ha a l’interior de les capses. Utilitzant el mètode científic, els estudiants han fet mesures, observacions i hipòtesis per arribar a conclusions, una oportunitat per aplicar els coneixements apresos i desenvolupar habilitats investigadores. Quan el taller ha arribat al seu final, els alumnes han compartit les seves conclusions i han après que investigar, més que trobar respostes, genera noves preguntes i dubtes.

Nit Europea de la Recerca
La Nit Europea de la Recerca se celebra cada any l’últim divendres de setembre en més de 300 ciutats de 30 països de tota Europa. El seu objectiu és apropar la recerca, la innovació i els seus protagonistes, els científics i científiques, a la ciutadania d’una forma planera i divertida. Així, tot tipus de públic, des d’escoles, famílies i canalla fins a joves o adults de totes les edats, podreu conèixer i ser partíceps de la ciència del vostre territori a través de diferents activitats com tallers, xerrades, espectacles, experiments, observacions astronòmiques i jocs.

Aquest projecte és possible gràcies al cofinançament del programa de recerca i innovació Horizon Europe de la Unió Europea i la col·laboració del consorci format per la Universitat de Girona (UdG), entitat coordinadora del projecte i del node de Girona, la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), entitats coordinadores del node de Barcelona, la Universitat de Lleida (UdL), coordinadora del node de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili (URV), coordinadora del node de Tarragona, i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic), coordinadora del node de Catalunya central. L’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) s’encarrega de la comunicació i la coordinació dels diferents nodes.

Des de del 2022, s’hi afegeix la Fundació Jaume Bofill, que en el marc del programa Magnet, impulsa diversos projectes de recerca a centres educatius de primària i secundària per tal d’apropar els equips de recerca a l’alumnat, famílies i veïnats al llarg de l’any.