La segregació escolar fa referència a la desigual distribució de l’alumnat vulnerable i el no vulnerable en els diferents centres d’una xarxa educativa. Quan diem que un municipi o un país té molta segregació escolar, volem dir que en aquesta xarxa hi ha alguns centres que concentren molt alumnat vulnerable, mentre que altres centres concentren molt alumnat ordinari o benestant.
Com es calcula la segregació escolar?
Per calcular la segregació escolar podem tenir en compte l’alumnat socioeconòmicament vulnerable o l’alumnat d’origen estranger. En l’àmbit municipal, les dades més fiables i que s’utilitzen més habitualment són les que fan referència a la segregació escolar segons l’origen estranger de l’alumnat. A escala de països sí que hi ha disponibles dades de segregació escolar segons la vulnerabilitat socioeconòmica de l’alumnat.
Relacionat: Llegeix el monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen?
A Catalunya és difícil poder calcular la segregació escolar municipal per raó socioeconòmica perquè els criteris de detecció d’aquest alumnat difereix molt entre poblacions. Mentre hi ha municipis que detecten més d’un 20% d’alumnat com a vulnerable, n’hi ha d’altres que no en detecten cap. Per aquesta raó tots els estudis que analitzen l’evolució de la segregació a escala municipal utilitzen les dades de distribució de l’alumnat d’origen estranger per calcular la segregació escolar.
Quan comparem entre països, hi ha estudis que sí que utilitzen dades d’alumnat socioeconòmicament vulnerable. Amb les dades PISA hi ha suficient informació per a tenir una anàlisi global dels països, però no es disposa de suficients dades per reproduir aquestes anàlisis a escala municipal.
Què és l’índex de dissimilitud? Com es calcula i com es pot llegir?
L’índex de dissimilitud és l’indicador més usat per mesurar la segregació escolar. Els estudis comparatius internacionals fan servir aquest indicador, i a Catalunya tant els diferents informes del Síndic de Greuges, com els estudis de la Fundació Bofill, fan servir aquest indicador.
L’indicador pren valors del 0 a l’1 (o del 0% al 100%). Mentre més s’apropa a 1 (o a 100%) més segregació escolar hi ha. Es pot llegir com el percentatge d’alumnat que caldria redistribuir per garantir que està distribuït de manera equilibrada en tota la xarxa.
És una mesura relativa de la segregació, no absoluta. Mesura com equilibradament estan distribuïts dos grups (alumnat ordinari i vulnerable) en tota la xarxa educativa. No mesura el percentatge d’alumnat vulnerable que hi ha al municipi o en els centres. Per tant, si un municipi té una dissimilitud del 30%, la lectura que n’hem de fer no és que tingui un 30% d’alumnat estranger, sinó que caldria redistribuir el 30% de l’alumnat per garantir que tots els centres tenen el mateix percentatge d’alumnat estranger i ordinari.
Un dels errors més habituals és pensar que si un municipi té molta pobresa o molta població estrangera, aquest municipi tindrà una alta dissimilitud. Però no sempre és així, perquè la dissimilitud mesura com està repartit l’alumnat estranger, no si n’hi ha molt o poc. Hi ha molts municipis amb molta població estrangera i baixa dissimilitud, i a la inversa, municipis amb poca població estrangera i alta dissimilitud.
L’índex de dissimilitud sol ser molt sensible a l’existència o no de mecanismes de distribució equilibrada de l’alumnat vulnerable i/o estranger. Si no hi ha una bona identificació d’alumnat vulnerable abans de la preinscripció, ni es gestiona de manera equilibrada la matrícula viva, ni es protegeix als centres vulnerables, la dissimilitud sol sortir alta.
La fórmula concreta per calcular la dissimilitud és la següent:
D = ½ ∑esc valor abs (estr (escola) / estr (municipi) – esp (escola) / esp (municipi)).
En quins nivells de segregació es troba Catalunya?
Catalunya continua en nivells molt elevats de segregació escolar respecte a la resta de països europeus, situant-se entre els 10 països de la UE amb dissimilitud més alta per raó socioeconòmica.
La dissimilitud global de Catalunya per al curs 2018-19 a primària va ser del 44% i a l’ESO de 35%. En els últims 5 anys hi ha hagut una reducció molt feble: Catalunya ha reduït la segregació escolar només 4 punts percentuals tant a primària com a l’ESO.
A nivell d’evolució de municipis de més de 10.000 habitants, a Catalunya les dades no són gaire esperançadores. El 53% dels municipis de més de 10.000 habitants empitjoren els seus nivells de segregació escolar en els últims 5 anys. 44 municipis amb alts nivells de segregació escolar han seguit empitjorant els últims 5 anys.
Quines conseqüències té?
Quan la distribució de l’alumnat és desequilibrada, els efectes són molt negatius tant pels alumnes vulnerables com pel conjunt de la xarxa escolar.
-
- La segregació escolar redueix els resultats educatius dels més vulnerables. L’alumnat vulnerable, a causa de les seves condicions d’educabilitat, tendeix a acabar la seva escolarització amb pitjors resultats educatius i més abandonament escolar (capacitats parentals, condicions materials, entorn comunitari). Quan l’alumnat vulnerable va a un centre divers, als 15 anys té uns resultats educatius equivalents a mig any menys d’escolarització. Aquesta diferència s’incrementa fins a 2,5 anys d’escolarització de diferència quan va a un centre segregat.
- La segregació escolar repercuteix en pitjors indicadors globals. Els sistemes educatius amb més segregació escolar estan relacionats amb pitjors resultats educatius globals, més abandonament escolar, pitjors indicadors de salut i més atur. Segons l’Anuari de l’Educació de 2020 de la Fundació Bofill, és un dels factors clau que fan reduir els resultats educatius globals a Catalunya.
Aquest article forma part del monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen? publicat per la Fundació Jaume Bofill. Recull articles, orientacions i experiències per contribuir a reduir la segregació escolar a Catalunya. Consulta’l, descarrega la publicació i comparteix-lo!