“Magnet ens ha permès entrar al món educatiu de primària” Lluís Alsedà, director del CRM

Lluís Alsedà, director del Centre de Recerca Matemàtica (CRM), catedràtic de matemàtica aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en sistemes dinàmics, fa balanç dels quatre anys d’aliança Magnet amb l’Escola Blume de Sabadell. Què ha significat pel CRM ser un partner Magnet? Què ha aportat Magnet al centre de recerca? Quins valors ha aportat com a partner a l’Escola Blume? Són algunes de les qüestions a què respon Alsedà.

Què ha significat pel CRM ser un partner Magnet?

Abans d’explicar què ha significat pel Centre de Recerca Matemàtica (CRM) ser un partner Magnet, vull explicar els quatre eixos en els que es basa el CRM: fer recerca en matemàtica, organitzar programes temàtics de recerca internacionals, transferir coneixement i divulgar i difondre la ciència en general i les matemàtiques en particular. En aquest context, la col·laboració amb l’Escola Blume, en el marc del programa Magnet, ha estat una oportunitat per avançar i desenvolupar els dos últims eixos de la nostra missió: la transferència de coneixement i divulgació de les matemàtiques aplicades.

Un bon exemple d’activitats divulgatives, va ser una de les formacions que vàrem fer a l’escola on vam explicar com feien operacions numèriques els romans, que és una manera indirecta d’intentar entendre les propietats aritmètiques dels nombres. Per tant, per nosaltres, participar a Magnet ha estat una oportunitat d’avançar en el desplegament de la nostra missió.

Què creus que heu aportat com a partner a l’Escola Joaquim Blume?

Bé, en primer lloc, he de comentar que ens va costar una mica trobar el desllorigador de la col·laboració, però una vegada el vam trobar penso que el que hem aportat és formació; el fet de fer arribar un coneixement que l’equip de mestres de l’escola no tenia i de permetre punts de vista diferents dels del pla docent de l’escola. En això ens ha ajudat molt la Mariona Monterde, la formadora magnet de l’Escola Blume, ja que nosaltres no som experts en ensenyar coneixements, som experts en com seleccionar-los perquè tinguin un significat des del punt de vista de les aplicacions i puguin ser atractius des de l’òptica de l’educació.

En aquest sentit, hem aportat formació i hem aportat idees, però per ser honest les idees van sorgir arran d’un debat ric i àgil entre l’escola i el centre. Un diàleg que es va retroalimentar amb iniciatives que van sorgir a l’escola i nosaltres vam enriquir. Aquesta conversa constant va aportar idees per implementar les matemàtiques i la seva difusió a l’aula. Una cosa que hem tingut en compte és que aquestes activitats tinguessin un alt potencial d’impacte en l’àmbit social, tan fora de l’escola com amb les famílies del centre. Això, per exemple, va ser així a l’exposició organitzada per l’escola titulada “Escola Joaquim Blume, 40 anys sumant” i que va fer visible la transformació educativa que s’està duent a terme a les aules.

Què us ha aportat el programa Magnet com a institució?

Bé, la meva resposta aquí no sé fins a quin punt és un sentiment més personal, una visió de director del CRM o bé de tot el CRM. Encara recordo el dia que va aparèixer la persona que ens va contactar des de Magnet, i ens va proposar l’aliança amb l’escola Blume, la Roser Argemí. Per mi aquell dia va ser important, mirant enrere, veig que van passar coses importants i em va oferir la possibilitat de canalitzar inquietuds com la difusió de les matemàtiques i el seu impacte social, que formen part de la nostra missió. Magnet ens ha permès entrar al món educatiu de primària, en un entorn en el que l’alumnat té molta curiositat per aprendre i saber. Em consta que aquest sentiment també el comparteixen altres recercadors del CRM, com el Tim Myers i molts d’altres.

Per nosaltres, Magnet ha estat una oportunitat de canalitzar la nostra voluntat d’incidir en un sector de la societat al que no teníem accés, que són els nens i nenes en edat escolar. Això és especialment rellevant, perquè fer això des del món de les matemàtiques és més difícil que no pas des d’altres àrees. Les matemàtiques han estat víctimes d’un ensenyament poc imaginatiu i són poc “populars” i Magnet ens ha ajudat a acostar-les al món educatiu.

Per altra banda, a través del programa Magnet des del CRM hem fet una reflexió interna entorn de la difusió i divulgació del centre i ens hem reorganitzat. Això per exemple, s’ha traduït en la contractació d’una persona, en Dani Ramos, que s’ocupa de la divulgació del centre, i que també ha participat en alguna formació amb l’Escola Joaquim Blume.

Quins valors heu compartit amb l’Escola Joaquim Blume?

Un és la millora de la qualitat docent en l’ensenyament de les matemàtiques a primària, en el que hi ha molt camí a recórrer. Així com en altres matèries, com en llengua, lectura o escriptura, hi ha força consens sobre com transmetre els coneixements, en matemàtiques costa bastant més perquè potser a magisteri ja no tenen una bona base.

L’altra preocupació que hem compartit és el fet de fer la cosa amb certa orientació. Si els programes no fossin tan apretats, s’ha d’ensenyar a partir de projectes i en contextos reals no només en fórmules o regles mnemotècniques. De fet, tota l’aliança amb l’Escola Blume ha estat basada en el descobriment, amb el plantejar-se problemes, amb el descobrir-lo, el treball col·lectiu a l’aula, l’experimentació, els projectes, la visualització, la discussió.

Com definiries la relació que heu establert amb l’Escola Joaquim Blume?

Si m’hagués de quedar amb només dues paraules em quedaria amb curiositat i amb mètode científic, que el que diu és que quan tu vols entendre un fenomen has de començar observant-lo, fer-ne un model teòric i comprovar si els resultats obtinguts s’ajusten a la realitat. Hem ideat la formació i l’actuació a les aules a partir d’aquestes dues premisses, curiositat i mètode científic. Per resumir, penso que la relació amb l’Escola Blume, que ens ha aportat molta satisfacció mútua, es podria definir amb el mot sinergia, ja que tots hem avançat i ens hem retroalimentat.

Ens comparteixes algun moment que consideris clau en aquests quatre anys d’aliança entre el CRM i l’Escola Joaquim Blume?

Sí, hi ha molts moments memorables i destacables. En aquest sentit, vull comentar que les aliances magnet venen sense el manual d’instruccions, una mica com els fills. Nosaltres, des del CRM, de cop i volta ens vam trobar fent aliança amb l’escola Blume, amb la que havíem de col·laborar i ni ells ni nosaltres sabíem massa com fer-ho. De fet, el primer any va ser de coneixença fins que va arribar el moment, que va impulsar la formadora Magnet, la Mariona Monterde, en el que es va accelerar la relació. En sessió l’alumnat ens va formular tres preguntes que no entenien: Com es mesura la distància a l’horitzó? Per què floten els vaixells?, i Per què hi ha països rics i pobres? Algunes preguntes tenen una resposta senzilla, per exemple la segona pregunta la pots respondre amb el principi d’Arquimedes. Però la pregunta de la riquesa/pobresa és més complexa i és un bon exemple d’avançar el coneixement a través de la discussió i la reflexió. La primera pregunta la van respondre a partir del teorema de Pitàgores.

Aquest va ser un moment de punt d’inflexió de la relació de l’aliança. Vam trobar una manera d’avançar, que era un diàleg basat en preguntes. I en aquest context, des del CRM vam enviar un seguit de rencontre preguntes a l’escola. Eren preguntes interessants i sorprenents per despertar la curiositat de l’alumnat. Per exemple, una deia, perquè les gotes de pluja són rodones?, o Perquè plouen peixos? Totes elles eren preguntes amb un alt significat científic amb una resposta que requereix molta reflexió i curiositat.

Quina recomanació faries a les institucions que inicien la seva aliança?

Bé, en primer lloc, matiso que el fet de dir que les aliances magnet venen sense manual d’instruccions no és cap crítica. I de fet, vaig arribar a aquesta conclusió després d’una sessió amb altres institucions partner a la seu de la Fundació Jaume Bofill. Allà em va sorprendre molt que una persona d’un Museu d’Art va compartir que a l’inici de l’aliança també els havia costat trobar un llenguatge comú amb l’escola. I això em va fer obrir els ulls, perquè mai hagués pensat que una institució artística pogués tenir problemes d’interacció, com sí que ens passa al CRM. Per trobar l’entesa i la forma de caminar junts l’únic camí possible, que no té cabuda a cap manual, és el diàleg amb l’escola. Però no un diàleg institucional de pensar en les activitats conjuntes, sinó un diàleg encaminat en aconseguir punts en comú en la forma de fer les coses i després posar-ho en pràctica. De fet, nosaltres vam començar pensant quines activitats podríem fer i la pràctica ens va mostrar que havíem d’haver parlat de la filosofia dels dos centres, on volem arribar i com fer-ho. Vist amb perspectiva penso que és més important parlar d’idees més que no pas d’accions.

Jo m’he preguntat sovint si un centre de recerca ha de col·laborar amb un programa com Magnet, amb relació al context científic en què vivim, amb molta exigència. I la resposta és que val molt la pena, que és una forma de fer divulgació en un context de molta receptivitat i curiositat i que, a més, dona molta satisfacció. Penso que forma part del compromís social que hem de tenir els centres públics de recerca amb la societat.