Reforçar els projectes de robòtica, que eren el tret diferencial de l’Escola Saavedra, va ser l’objectiu de l’aliança amb l’ETSA-URV. Anys després, una segona aliança amb el MAMT va potenciar l’àmbit creatiu del currículum. La difusió dels projectes i la fira TecnoArt van fer possible el canvi de percepció social que tenia el centre tarragoní.
Autora: Eugènia Güell
Podríem dir que la vida d’en Sergi Moncusí és la personificació de la història de l’Escola Saavedra. També és la constatació que les coses poden canviar, i que mantenir o no l’estigma depèn d’un mateix. Com qualsevol història, comencem pel principi: “Quan era petit, als anys 80, els meus pares no van voler portar-me al Saavedra. Tenia molt mala fama de ser una escola conflictiva. De fet, em deien que si no treia bones notes, m’hi portarien. Com si vingués l’home del sac!” Casualitats de la vida, en Sergi va començar a treballar al Saavedra fa deu anys. “La meva mare em deia que amagués la cartera i el mòbil”. I amb el temps -la vida dóna moltes voltes-, en Sergi ha acabat sent el director del centre. “No ho canviaria per res del món”, somriu.
La percepció externa dels pares d’en Sergi venia de la degradació de part del barri antic de Tarragona, que fins a finals dels anys 90 l’Ajuntament no va començar a rehabilitar. Tal com segueix explicant en Sergi, aleshores, al voltant de l’escola hi havia molta diversitat, i va ser a partir del 2018 quan la directora de l’escola va apostar per Magnet i va començar el camí perquè el centre esdevingués un reflex de la riquesa social i cultural de l’entorn. “Encara que qui no ha tingut cap contacte amb l’escola recentment la segueix situant en un marc mental de conflicte, qui ha tingut contacte directe o indirecte des d’aleshores, ha canviat la seva percepció”, explica. Es nota amb els resultats: abans de Magnet, oferien 25 places d’i3 i s’acabaven matriculant 8 de les 12 visites que tenien. L’any passat, en canvi, tenien 40 visites i 20 places, per les quals hi va haver 38 sol·licituds. “Això, fa 10 anys, era impensable. Estem que no hi cabem!”
Que els nous camins que estava prenent l’escola començaven a ressonar ho va constatar una tècnica d’integració social del centre, quan, en dir-li a una infermera d’un hospital que treballava al Saavedra, aquesta li va dir: “Ostres! Doncs jo he sentit que el Saavedra està de moda!”. “No sabem si és veritat o no, però sentir que la gent parla bé del centre, és una gran notícia”, explica en Sergi.
Amb Magnet van apostar per reforçar els projectes de robòtica, que eren el tret diferencial de l’escola.“De fet, ens trobàvem que el nivell era cada vegada més alt, i que les coses que en un primer moment havíem fet a 6è, l’any següent les fèiem a 5è o a 4t. Acabarien sabent més els nens que nosaltres!”. Va ser aleshores quan van començar l’aliança amb l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat Rovira i Virgili (ETSE-URV) -amb qui encara tenen molt bona relació-. “Al principi, pels alumnes, va ser com ciència-ficció veure el típic científic amb bata blanca entrant a classe explicant com podien fer alguna cosa que havien pensat”. Ara la motivació dels nens amb la classe de robòtica és tal que si mai se l’han de perdre per alguna cosa, la volen recuperar.
Van fer diverses activitats, però la cirereta del pastís va ser la Fira TecnoArt, que els servia, de fet, per externalitzar el projecte. “Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya va a Mahoma. Si la gent no ve, venim nosaltres”, explica en Sergi. I és que aquesta fira ha estat, al llarg dels anys, un petit tast obert a tothom qui volgués veure com treballaven a les aules. Després de fer-ho dos anys al pati, el tercer any van aconseguir que l’Ajuntament els donés permís per fer-ho al carrer. Saber que el ‘no’ ja el tens i tenir la voluntat de provar les coses és essència Magnet: “Els nens tenen moltes idees esbojarrades, i a vegades no tenen la capacitat de materialitzar-les. Molts cops, estem acostumant a dir-los que no es pot fer, quan segurament els hauríem de dir que no sabem com fer-ho, però que buscarem la manera”.
Van adonar-se que sabien fer i executar moltes coses, però crear-ne no. I va ser així com van iniciar una segona aliança amb el Museu d’Art Modern de Tarragona. “L’ETSE-URV està lluny i, en canvi, el museu està a un semàfor. Sempre havíem tingut bon feeling i ens va anar molt bé per potenciar l’àmbit creatiu al nostre currículum”. El desembre del 2022, van fer l’exposició “Com aprenem avui” que es va exposar al MAMT i que explicava com la canalla de l’escola aprenia. “No com s’ensenya, sinó com ells mateixos perceben que estan aprenent”. A més, l’artista Berta Artigal va fer un mural que funcionava com un mapa mental del procés d’aprenentatge.
Tots aquests projectes els fan després de l’hora del pati. Abans, fan mates i les llengües, i sempre intenten que hi hagi dues mestres a l’aula o que el grup estigui desdoblat. “La manera de treballar no té res a veure amb el que era pre-magnet. Fem, per exemple, matemàtiques metodològiques, de manera que és molt fàcil veure per què et poden servir. A les llengües donem molta importància a l’expressió oral i escrita, i intentem treballar més competencialment”. No fan exàmens, sinó que fan observació a l’aula i són els alumnes mateixos els qui participen en un procés d’autoavaluació. “És una manera de ser més conscients, perquè han de rendir comptes del seu esforç. Normalment, són ells molt més crítics que nosaltres, sol passar que la valoració del mestre és millor que la de l’alumne”. La formació magnet amb la Rosa Escoda els va ajudar a fer la reflexió conjunta com a claustre que els ha portat fins aquí.
“Si vols fer una bona paella has de tenir bons ingredients”, resumeix en Sergi. I ara mateix l’arròs fa molt bona pinta: d’una banda, les famílies estan molt contentes: “fa anys no veies cap samarreta nostra pel carrer, i ara, en canvi, hi ha una visibilitat a escala social. Qui ve a l’escola sent orgull. A més, l’AFA està molt present i fa moltes activitats que generen molta participació”. D’altra banda, els mestres també estan molt motivats. “Potser els primers anys n’hi havia de més distanciats, però quan vam fer aliança amb el museu, els mestres més tecno resistents es van voler afegir a la part artística. Quan hi ha implicació hi ha evolució!”
Amb Magnet ja no tenen cap paper signat, però a banda d’una relació molt maca, en Sergi assegura que no han perdut l’essència, que és el fet de millorar constantment. De fet, ell mateix, que quan va entrar a l’escola va passar de fer educació física a ser tutor, a fer la coordinació digital, a fer robòtica, a estar a secretaria i finalment a fer de director, ho té claríssim: “Ara hem fet una formació d’intel·ligència artificial perquè volem anar aplicant coses a l’escola a dos o tres anys vista. Treballar aquí és inestabilitat total, però en el bon sentit de la paraula. Ens hem de reinventar, i en una escola ha d’aprendre tothom. Els professors també”.
Vídeo projecte Magnet: Escola Saavedra i l’ETSE-URV: