“Magnet ens ha posat nom i ens ha posat al mapa”, però a més de ser un exercici de visibilització cap enfora, per l’Institut Guillem Catà, Magnet ha estat una mirada cap endins, una comprovació de la resiliència i perseverança del claustre per generar sinergies i aprenentatges amb la UPC Manresa, el seu partner.
Autora: Eugènia Güell
De les dificultats se n’aprèn, i per l’Institut Guillem Catà de Manresa, el projecte Magnet primer va ser una dificultat, i després un gran aprenentatge. La Marta Codina, que havia estat directora del centre en aquell moment, ho descriu com una “taca d’oli”. Va ser difícil estendre-la entre el professorat, però una vegada va caure una primera gota de motivació, l’oli ja no marxa. “Magnet ens ha posat nom i ens ha posat al mapa”, resumeix la Marta. Però a més de ser un exercici de visibilització cap enfora, el projecte Magnet ha significat, per l’Institut Guillem Catà, una mirada cap endins. Ha estat, en definitiva, una comprovació de la seva resiliència.
Per arribar al Guillem Catà has de caminar una pujada als afores de Manresa. “Som en un raconet de la ciutat, en un barri amb força complexitat social”, defineix l’Arantza Medina, professora de llengua i una de les motivades de Magnet al centre. “La gent no sabia ni on era, pràcticament no sabien ni que existia. Si els hi sonava alguna cosa és que hi havia molt d’alumnat s’origen migrant”, assegura la Marta. “La gent tenia una visió desvirtuada de l’escola, s’estenia un boca a boca que no parlava de la realitat, sinó de l’estigma”. Després de l’esforç que han posat al projecte Magnet, aquesta percepció ha anat canviant, i malgrat que l’estigma costa d’esborrar del tot, ara hi ha famílies que venen a veure el centre perquè n’han sentit a parlar bé. Tot plegat, després d’un camí llarg i sense roses: “en el nostre cas, en ser un centre de secundària, Magnet ens ha costat més d’encaixar.
Quan van saber que l’aliança seria amb l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa de la UPC es van emocionar, però de seguida van veure que parlaven llenguatges diferents. “Hi va haver moments que pensàvem que ens havíem equivocat de partner, perquè era com si no entenguessin el nostre alumnat”, explica la Marta. En aquest sentit, les Jornades Magnet van ser reconfortants, ja que van veure altres casos on l’encaix amb l’aliança no havia estat tan fàcil, i com se n’havien sortit. “Vèiem que hi havia molt de potencial, però l’altra cosa és que vulguin o tinguin temps de compartir-te’l. Per nosaltres, Magnet és una oportunitat, però per ells és un voluntariat. I quan vam entendre això, vam saber que havíem de baixar expectatives”. L’Arantza recorda una conversa amb un professor de la UPC que li va dir: “Vosaltres esteu buscant un vestit a mida, i això és el Zara”. Quan van baixar expectatives, tot va anar millor. “I no vam trobar un vestit, però sí complements!”, riu la professora de llengua.
Finalment, van anar trobant uns eixos d’unió. “Vam entendre que no era una aliança amb tota una entitat, sinó que havíem de trobar aquelles persones disposades a ajudar-nos, i les vam trobar. També vam aprendre que les demandes havien de ser molt concretes, si no ells no sabien com ajudar-nos”.
Més enllà de treballar la relació amb la UPC, també van haver d’aixecar els ànims interns. “Ens estàvem enfonsant, la matrícula no arribava al 50%, i havíem de fer alguna cosa”, explica la Marta. Així que van dividir el claustre per grups de treball, i havien d’anar creant projectes. “Els motivats anaven fent, i el grup d’escèptics s’anava acostant. També hi havia un grup de resistència que s’hi posava d’esquenes, però a poc a poc es va anar destapant”, explica la Marta. Així doncs, van anar creant iniciatives, com per exemple, curses d’orientació, un mapping, una de rellotges de sol, una altra que relacionava la filosofia amb la ciència… També hi havia un grup encarregat de la comunicació i un altre de portes obertes. “Tot això va passar amb l’excusa que estàvem a Magnet i teníem un compromís. Si no, no ens haguéssim organitzat així, i res de tot això hauria passat”, explica la Marta.
A poc a poc, van anar sortint coses: “Vam engegar un projecte de robòtica i els de la UPC ens van fer la formació”, recorda la professora Alba Brucart. “Volíem treballar el gènere, i vam trobar la manera de fer-ho amb l’aliança”, explica l’Arantza. “Vam participar en un congrés sobre el paper de la dona en la ciència i la tecnologia, i les nostres alumnes van plantejar preguntes a estudiants de la UPC”. Per fer-ho, la coordinació de l’EPSEM UPC va buscar, d’entre totes les estudiants, dones de tots els graus i ètnies. “El fet que les alumnes magrebines veiessin una dona amb jihad a la taula rodona va fer que poguessin plantejar-se aquest futur. Fins que no tens un referent real no t’ho planteges, i al final la situació socioeconòmica juga un paper molt important. Ara que les primeres alumnes que van participar en aquestes taules rodones ja són a batxillerat, s’està evidenciant que escullen el científic, i no només de la branca de cures, sinó també altres sortides”, subratlla l’Arantza.
Per fer tot això, no han fet un canvi metodològic dràstic: han optat per una metodologia mixta. “Som un institut de secundària, de manera que tenim una càrrega de continguts que s’ha de fer i que creiem que són importants. De manera que no hem fet àrees i hem mantingut les assignatures. Hem incorporat un enfocament més competencial, en el sentit que busquem que l’alumnat sigui actiu, i també fem encreuaments puntuals entre assignatures”. La Marta també explica que han consolidat la codocència: “Va començar amb Magnet i ho seguim fent a la majoria d’assignatures, de manera que la classe és més participativa i menys magistral”.
De Magnet també han après que la comunicació és clau: “Fèiem moltes coses, però no els hi sabíem posar nom, ni valor, ni visibilitat. Saber comunicar ens ha marcat molt”, diu l’Arantza. L’Alba també explica que ara conviden a grups de 6è de diverses escoles a venir un dia a les classes de l’Institut, i fan tallers i així coneixen com treballen, i després ho poden explicar a casa. Un altre exercici comunicatiu són les portes obertes: ara, fins i tot, hi van alumnes voluntaris a explicar els projectes que fan – “això demostra l’orgull que senten de l’escola”, explica l’Alba-, però a l’any pandèmic en van fer unes en línia que “van portar molta feina, però van ser brutals”, resumeix l’Arantza. Van crear una secció de visita virtual a la pàgina web amb vídeos casolans, i van fer una altra secció explicant com treballen i el projecte Magnet. També, fins i tot, van fer una xerrada en línia amb persones interessades. “Va ser un any que la gent anava molt perduda, i van agrair molt aquest assessorament”, diu la Marta. Ara, cada vegada tenen més demanda a la primera i la segona opció. Amb tot plegat, l’exdirectora recorda: “Nosaltres som el Magnet de la pandèmia, i això ens va limitar molt. Hauríem fet moltes més coses vivencials, però, tot i això, ens en vam sortir bé”.
En definitiva, Magnet ha estat un exercici de “treure pors i prejudicis”, diu l’Arantza. I en tots els sentits: “Les famílies han d’entendre la desvinculació entre la complexitat i la conflictivitat. Des de la complexitat podem fer molt bona feina”, diu l’actual director, Carles Lapeña. En aquest sentit, també ha estat un autodescobriment de la capacitat del claustre. “Des del punt de vista de directora, vaig aprendre molt a gestionar persones i vaig sentir molt d’orgull en veure que tothom s’acabava sumant a Magnet”, explica la Marta. “Al final, va empoderar molt al professorat, que va perdre la por a fer coses. Professors que primer estaven d’esquenes, van acabar sent impulsors i motivadors, i veure que teníem la capacitat de fer tot el que hem fet ha estat un gran aprenentatge i ens ha donat molta energia per seguir endavant”, diu la Marta. L’Alba també ho recorda igual: “ens vam recolzar molt en Magnet i ens va anar molt bé tenir una escolta activa”. L’Arantza també va viure com un procés molt enriquidor el fet de compartir les experiències amb altres centres, és a dir, la xarxa que forma Magnet. “Ens continuem sentint part d’aquesta família”, diu l’Alba. “El primer que ensenyem sempre és el vídeo de Magnet!” En Carles ho remata: “Hem sumat molts esforços, i Magnet no només ha de pertànyer a la història del Guillem Catà, sinó que ha de continuar viu”.
Vídeo del projecte Magnet: Institut Guillem Catà i la UPC Manresa: