Fa una dècada que l’Escola Samuntada va iniciar aliança amb l’ICP-Museu Miquel Crusafont, en un primer moment, i amb el Parc Taulí de Sabadell, en una segona fase. Deu anys que han permès a l’escola impregnar-se de l’essència magnet tot obrint-se al barri, comunicant allò que feien i creant identitat de centre.
Autora: Eugènia Güell
Com un imant, el projecte Magnet s’ajunta inevitablement amb persones com la Patrícia: treballadores incansables, de les que arriben fins al fons, encara que s’hagi de picar molta pedra. De fet, un dia, fins i tot van fer un forat a terra: amb l’Iris van entrar a l’escola a les 6 del matí, i van picar el terra del sorral del pati, van amagar uns fòssils a dins i van tornar-los a tapar, per simular un jaciment arqueològic. I tot plegat, per un projecte de paleontologia que feien a I3. “Amb Magnet vam entendre que no hi ha límit, que l’educació no la pots limitar: pot comportar més temps, més recursos, però sempre hi ha una manera de fer allò que et passa pel cap”, explica la Patrícia Rey, directora de l’Escola Samuntada de Sabadell.
El projecte Magnet va arribar al centre el 2013. Venien d’uns anys inestables: eren grups petits, complexos i amb una diversitat important a les aules. Segons explica la Patrícia, malgrat que el claustre era potent i ben avingut, no hi havia un projecte massa pensat. Tot funcionava per inèrcia. A més, hi havia l’estigma de ser una escola amb alumnat d’ètnia gitana, i el problema d’estar situats a l’altra banda de la Gran Via de Sabadell, una barrera que podia semblar física, però era més aviat mental. Quan hi va haver un canvi de direcció i l’arribada de Magnet, es van obrir noves possibilitats. Es van ajuntar les ganes amb l’oportunitat, i amb la Patrícia al capdavant, van començar una nova etapa que ja havia iniciat Dolors Gibert, l’anterior directora del centre.
“Hem passat de ser invisibles a que es parli de l’escola. Hem despertat interès”, diu. “És una escola oberta amb una part emocional molt potent”. Pel camí, han creat una identitat. “Vam aprendre a obrir-nos al barri, a comunicar el que fèiem i a fer xerrades per compartir l’experiència. El 5è any després dels canvis ens vam emocionar perquè a la preinscripció teníem 25 famílies interessades, mentre que el primer any no en teníem cap”.
Primer, van fer la formació magnet amb la Carme Pablo, el que la Patrícia diu que va ser una part indispensable perquè el projecte funcionés. “Volíem fer un canvi metodològic, però començar-lo des de dins del claustre és difícil perquè pot generar confrontació, i és diferent quan t’acompanya una persona externa, amb qui és més complicat que hi hagi resistència o rivalitat”. Amb l’acompanyament de la Carme i el David Vilalta, el claustre de l’escola va treballar en equip. “Vam aprendre a compartir, a explicar-nos què fèiem. A més, nosaltres volíem que l’equip directiu, a banda de ser la mirada que suma i que no perd l’horitzó, executés la part més mecànica, és a dir, que fes possible allò que el claustre detecta que cal fer, en comptes de donar directrius”.
Des d’aleshores, l’alumnat de l’escola Samuntada viu dos grans moments l’any: el primer trimestre fins al febrer fan un projecte literari, en el qual tota l’escola llegeix el mateix llibre clàssic (seguint diferents versions, segons el curs), del qual n’extreuen diversos projectes i temes. De febrer a maig fan el projecte Magnet, més enfocat en ciències. Quan els hi van assignar l’Institut Català de Paleontologia com a partner, van sorprendre’s: “Ostres, què farem, amb els paleontòlegs?” La Carme els va calmar: “No us preocupeu que trobarem projectes”. I va ser així com van acabar fent un forat a terra.
Aquella activitat va portar molta cua: els infants havien de veure un vídeo d’un paleontòleg que els deia que tenien informacions que hi havia fòssils de dinosaures a l’escola, i van seguir un mapa, van senyalitzar la zona, van dividir el terreny en quadrícules, van portar galledes, pinzells i piquets per desenterrar les rèpliques de fòssils,, van fer-ne rèpliques amb plastilina i van acabar amb una exposició del que havien après. El curs següent van crear un museu a l’escola, el Museu Paleontològic Samuntada, amb rèpliques cedides pel Museu Miquel Crusafont. Tot l’alumnat es va organitzar en comissions: infografies i rètols amb la informació tècnica de cada peça del museu, senyalètica, personal de seguretat, logística, guies per fer les visites, campanya de difusió… “Va ser clau per començar a fer difusió del projecte: el barri es va apropar a l’escola i fins i tot van venir representants de l’ajuntament”. La gent va començar a travessar la Gran Via i a veure que no passava res (o que en qualsevol cas hi passava molt).
Per aconseguir tot això, la Patrícia ressalta molt l’ajuda d’en Marc Furió, de l’Institut Català de Paleontologia, qui els va ajudar molt a trobar activitats i recursos per informar-se. “A vegades, estava fent una truita i m’estava mirant el vídeo que m’havia enviat en Marc sobre diplodocus!”, somriu.
Des de l’equip directiu van tenir clar que el canvi metodològic havia de ser una transició molt conscient. “Ni les famílies, ni el claustre ni la canalla estan preparats, i has d’anar passant la informació a les persones noves que venen i fer que se sentin acompanyades. Els alumnes, doncs, van viure una transició des de l’ordre”. Perquè les famílies entenguessin el canvi, les van convidar a fer activitats per veure com aprenien els seus fills, per reflexionar conjuntament sobre aprenentatge significatiu en funció de la metodologia emprada. Encara que algunes no ho van entendre i van decidir marxar, per la resta no van caldre gaires més arguments. El resultats dels canvis és que la canalla ha millorat molt la conversa, el treball en equip i l’autonomia: “Són molt resolutius, tenen molta capacitat de gestió”. Ells veien que era més divertit, per tant, la motivació augmentava molt, però nosaltres més que divertit diem que ha de ser rigorós. S’ha de fer un currículum, i no podem dir coses que no són. Si treballem amb la ciència, hem de fer-ho amb el rigor científic, i en això, els investigadors de l’ICP ens hi van ajudar molt”.
Una vegada acabada l’etapa paleontològica, van voler buscar-se un nou partner, i no va caldre anar gaire lluny: el tenien al costat. A través d’una família de l’escola que treballava a la Corporació Sanitària Parc Taulí, van moure fils i van iniciar una relació molt natural. El projecte Magnet com a tal havia finalitzat, però havien aconseguit que la seva essència es quedés a l’escola. “Igualment, ens anaven seguint per veure com evolucionava, i a més havíem generat un vincle gairebé emocional. Anava molt més enllà d’un conveni!”.
El que s’havia instaurat va ser un modus operandi: “Les institucions i entitats haurien d’estar molt més presents a les escoles. No té gaire sentit treballar com són els oficis i les professions, sinó que han de ser aquestes que vinguin a les escoles”. A la Patrícia i al seu equip no se’ls escapava ni una. “Un dia em vaig trobar un noi que feia el TFG sobre l’oli de palma i li vaig dir que vingués a explicar-nos-el a l’escola, perquè hi havia una mare que no deixava anar al seu fill al McDonald’s perquè les hamburgueses tenien oli de palma”. Treuen suc als pares, avis, tiets i qualsevol persona que des de la seva experiència puguin aportar coses a la canalla. “Generes una xarxa de coneixement que t’enriqueix molt”, diu la Conchi Lobillo, la cap d’estudis. El resultat? Engrescador: “teníem un alumne que ara comença batxillerat i que té molt clar que vol fer paleontologia, tenim un nen que de moment vol fer llengües clàssiques arran d’una xerrada que va venir a fer un pare de l’escola, etc. Aïllar l’escola de l’exterior no té cap sentit perquè aquests nens acabaran al món exterior i, al final, aquestes activitats van molt a l’essència de l’educació, que al final és fer que els nens es projectin, i això moltes vegades costa”.
Tots els projectes acaben sempre amb una fira Magnet per fer difusió de tot el que han après. “És el millor reconeixement perquè veus que la canalla des d’i3 fins a 6è són experts de veritat, i que parlen amb molt de rigor i seguretat”, diu la Conchi. “És un compromís. Si l’entorn ens ha donat molt, nosaltres tenim el deure de fer conèixer a la societat tot el que ara sabem”, explica la Patrícia.
El seu compromís amb Magnet i amb tornar tot el que saben, ha anat molt més enllà. Al llarg d’aquest procés, la Patrícia i les seves companyes, la Conchi i la Sònia, van estar acompanyant a la Carme en les seves formacions i les trobades que feia amb altres mestres, perquè poguessin agafar-li el relleu. “Nosaltres confiem molt en el criteri de les persones que formen Magnet, i a banda de donar-nos molta seguretat i calma, ara també ens han donat la confiança per ser formadores a un dels nous projectes Magnet”. Al final, és una manera de veure l’educació: quan hi ha coses a millorar, només cal arremangar-se i posar-te a picar pedra.
Altres recursos del projecte Magnet a l’Escola Samuntada: