“Quina distància hi ha d’aquí a l’horitzó?” Preguntes com aquesta, que fomenten la motivació i la curiositat, han estat l’eix de l’aliança entre l’Escola Joaquim Blume de Sabadell i el Centre de Recerca Matemàtica (CRM), que ha permès la transformació pedagògica de l’escola i recuperar la capacitat per atraure a famílies del barri.
Autora: Eugènia Güell
A vegades la canalla fa preguntes que no saps què respondre, i l’Eva Mª Ruiz-Ruano, cap d’estudis de l’Escola Joaquim Blume de Sabadell, recorda el dia que un nen va preguntar: “Quina distància hi ha d’aquí a l’horitzó?” Els nens són disparadors de preguntes incansables, i pots deixar-les morir a l’aire o intentar donar respostes. Però per arribar a això, calen uns passos previs: cal saber com fomentar la motivació i la curiositat. I quan venen les preguntes, no tenir por a respondre-les.
Després de gairebé tres cursos consecutius tancant línies per falta de matrícules, des que va entrar al programa Magnet, l’escola Blume ha anat recuperant la capacitat d’atraure les famílies del barri i han aconseguit mantenir les dues línies. L’estigma pesa: “Per molta gent, migració equival a baix nivell escolar”, diu l’Eva, “però per a mi, la diversitat no empobreix, sinó tot el contrari”, explica. A poc a poc, des de l’entrada de Magnet, la percepció social ha anat canviant, i la configuració de l’escola s’ha anat equilibrant amb el seu entorn. “De cop, van venir 40 famílies a les portes obertes, i no ho teníem gens previst, no hi cabíem!” Van decidir que no havien d’amagar res, i que farien les portes obertes en horari lectiu. “Volem mostrar l’escola tal com és, diversa, però demostrant que això ens enriqueix molt”.
Venien de fer una formació de matemàtiques manipulatives, així que quan van entrar a Magnet amb el director actual, Domingo Rodríguez, van voler aprofundir-hi, i des del programa Magnet s’els va proposar el Centre de Recerca Matemàtica. “Ens va anar molt bé per entendre que les matemàtiques són una eina que serveix per resoldre problemes que trobes al dia a dia, i que necessita nodrir-se d’altres tipus d’especialistes, com físics, químics o biòlegs, i que cal treballar molt amb xarxa”.
La Mariona Monterde, formadora Magnet, va fer un acompanyament al professorat i, juntament amb la col·laboració del CRM, van començar a fer passos endavant. Van decidir no amagar més els números als nens: a vegades, s’ensenya només fins al 10, “però quan van al metge, veuen el que pesen, o veuen números a les portes, etc. I ens va ajudar molt a veure que a tot arreu hi havia contingut matemàtic”. Un dia, per exemple, van voler redissenyar el pati, i per fer-ho necessitaven saber diferents conceptes, com la superfície, conèixer la unitat de mesura del metre, etc. En una altra ocasió, un nen va preguntar per què hi havia països rics i pobres, i van entendre perfectament com funcionava el PIB i la distribució de la riquesa. També van fer un altre projecte matemàtic en el qual els del CRM els formulaven una sèrie de preguntes investigables, i després els alumnes feien contra preguntes, i tot plegat portava a processos de recerca i al més important, en definitiva: fomentar la curiositat. Tots aquests aprenentatges van acabar amb l’exposició “Escola Joaquim Blume, 40 anys sumant”, al Centre Cívic Sant Oleguer de Sabadell, que va servir per commemorar el 40è aniversari de l’escola.
Una vegada has experimentat tenir una aliança que t’agafi de la mà i et porti a descobrir coses noves, no vols tornar enrere: fa un any l’escola Blume va iniciar una relació amb l’Escola de Disseny de Sabadell (ESDI). Per treballar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, van dissenyar unes bosses amb samarretes reutilitzades, vam fer el logo amb impressora 3D i, en definitiva, la canalla va experimentar com era un procés de disseny sencer. A més, també van fer un taller amb l’expertde disseny de moda de l’ESDI, on van poder aplicar moltes de les coses que havien après amb l’aliança amb el CRM: “vam veure com amb qualsevol figura geomètrica pots confeccionar qualsevol mena de forma de vestit”, explica. Van cosir botons, estampar coses i fer vestits, capes, faldilles, bruses… Van posar tots els dissenys en uns maniquins i van anar a fer unes fotos en un estudi fotogràfic. “L’any passat, quan vam voler redissenyar el pati, tot el procés de disseny que havíem après fent la roba ens va anar molt bé: havíem d’analitzar qui era l’usuari, i els punts forts i febles de l’espai, etc.”
L’escola veu les aliances amb altres institucions com una gran font d’oportunitats d’aprenentatge amb l’alumnat. Ara estan obrint nous horitzons per fer projectes artístics amb l’Escola d’Art Municipal de Sabadell. “El més important és que els alumnes vegin que tot el que aprenen serveix per a alguna cosa, és a dir, sempre intentem aplicar un aprenentatge servei, i això també fa que els alumnes es motivin, perquè ho veuen necessari”.
Quan van redissenyar el pati, van adonar-se que no sabien ni com es deia l’arbre que tenien allà davant. Això els va portar a pensar que volien plantar arbres per mantenir l’ombra, però havien de ser arbres que no perdessin fulles, ni que provoquessin al·lèrgies. Van escriure a l’Ajuntament amb una proposta per si podien anar-hi a plantar arbres, i va anar-hi el regidor d’Educació perquè els nens els expliquessin el projecte. “Sabien perfectament què havien de dir, havien entès tot el que havíem treballat molt bé”. L’aprenentatge massa mecanitzat encega, i desviar-ne la mirada fa que puguis fixar-te en l’arbre del pati (i en tot el que t’envolta). “Hem après a aprofitar les oportunitats educatives que tenim al nostre voltant, que són moltes”.
Podríem dir, en definitiva, que l’alumnat ha obert els ulls, i ser conscients del seu entorn els ha fet sentir més part de l’escola, especialment des que s’hi van implicar les famílies. “Ha estat un dels nostres majors èxits”. “Vam fer un procés de recerca per conèixer el món, i vam veure que a l’escola hi havia alumnes de molts països, i que podíem conèixer de prop les cultures del Marroc, de Romania, de països d’Amèrica del Sud i Centreamèrica… “ L’escola va decidir convidar a les famílies a fer un tastet de berenars del món, i va ser un gran èxit: “Vam al·lucinar amb la resposta de les famílies. La comunitat del Marroc va portar el millor de casa seva, una vaixella preciosa, van fer pastes…” recorda l’Eva amb un somriure. Aquell acte de reconeixement de la riquesa cultural dels països d’origen de les famílies va ser un punt d’inflexió, ja que a partir d’aleshores va augmentar molt la participació i l’assistència de les famílies a les reunions i activitats de l’escola.
Des que van fer el canvi metodològic, han trobat un format que els funciona: a banda dels projectes, que els permeten treballar competències i coneixements des d’un aprenentatge globalitzat i situat, també fan dues sessions setmanals on fan estructures comunes de llengües. L’escola és molt conscient que l’alumnat d’avui necessita ser competent en lectura, escriptura i expressió oral, i per això reserva un espai setmanal per reforçar aquest treball, buscant sempre noves maneres d’aprendre. La reflexió pedagògica conjunta d’aquest equip docent ja no té aturador. “Sabem que Magnet sempre ens ajudarà: encara que hàgim acabat el projecte, sempre que ho hem necessitat hem trucat a la porta”, diu l’Eva. I és que quan tothom hi està implicat -professorat, alumnes, família i entorn- fa la sensació que la distància amb l’horitzó de l’aprenentatge es redueix una mica.
Vídeo projecte Magnet Escola Joaquim Blume i el CRM
“Magnet ens ha permès entrar al món educatiu de primària” Entrevista a Lluís Alsedà, director del CRM