Del neguit de col·laborar amb una institució d’excel·lència mundial a veure que la ciència està envoltada de matemàtiques, llengua i art. L’aliança entre l’Escola Gayarre (Barcelona) i l’IBEC va fer realitat el lema magnet del centre: “Al Gayarre, la ciència ens mou!”
Autora: Eugènia Güell
Ja se sap: la por precedeix els canvis, i el que no et mata et fa més fort. L’Escola Gayarre es va sentir una mica com David contra Goliat quan se li va posar davant l’Institut de Biotecnologia de Catalunya (IBEC). Ens hauria passat a tots: la primera entrada d’IBEC a Google és una pàgina en anglès acompanyada de fotografies de científics de l’IBEC mirant per microscopis. Al principi feia impressió: “ens va generar neguit perquè era un àmbit molt desconegut per a nosaltres i una institució d’excel·lència mundial. Era high level! El nostre alumnat sempre ha estat molt atret per la part artística, i no vèiem com podíem parlar de biotecnologia als infants i què podíem extreure’n i aportar nosaltres. No sabíem si podríem estar a l’altura d’una institució com aquesta”, recorda la Laura Hidalgo, la cap d’estudis. Però van superar la por -i no soc jo que us fa l’espòiler, sinó el cartell immens que tenen penjat a la façana de l’escola: “Al Gayarre, la ciència ens mou!”
El secret va ser veure que la ciència és només una part: “està envoltada de mates, llengua i art. No va ser fins que no ho vam començar a gratar que ho vam veure”, explica la Laura. “Vam acabar fent una exposició científico-artística: Cervell, servei, ser vell a la Lleialtat Santsenca, un centre comunitari situat molt a prop de l‘escola”.
Però comencem per l’inici: l’Escola està en una cruïlla de carrers del barri de Sants de Barcelona. Aparentment, no hi havia cap barrera natural. “Estem envoltats de blocs d’edificis on viu gent, però a les 8.50 h veies com tothom sortia i anava cap a altres centres. Ningú es quedava”, explica en Salvador Rodríguez, el director de l’escola. “Abans del projecte Magnet ja havíem començat una reflexió de com volíem ser i què volíem fer. No teníem una línia d’escola i era complicat construir-la perquè teníem molta inestabilitat pel que fa a claustre i a matrícules. A més, l’única percepció que es tenia des de fora eren els alumnes que hi entraven, i estem enmig de tres petits barris, econòmicament més vulnerables, i ens havíem encallat en aquesta imatge”, explica la Laura. Sent conscients de tot això, la Laura descriu l’arribada de Magnet amb una paraula: “Magnet va ser un disparador”.
Sempre hi ha una fase prèvia al canvi on et falta una empenta de convenciment, i Magnet va significar un recurs per donar forma a les ganes del claustre i passar a l’acció. “Vam veure que no podíem deixar passar l’oportunitat perquè Magnet suposava, d’una manera molt personalitzada, un acompanyament cap on volíem anar i qui volíem ser”.
Van començar per baix: primer van introduir els ambients a infantil, i també van posar una estona de conversa a l’inici i final del dia per organitzar-se i prendre acords entre la canalla. “Després de la covid necessitàvem espais on els grups es retrobessin”. També van crear els teixits d’aula, on es fa llengua, art i medi, també amb pinzellades musicals. “Vam tenir clar que en cap moment Magnet havia d’ocupar només unes hores de projecte, sinó que havia de ser transversal, que ens ajudés a transformar la línia d’escola”, explica en Salva. A poc a poc, van introduir els canvis als altres cursos.
Per deixar de tenir por d’alguna cosa, cal conèixer-la bé: el primer que van fer va ser canviar la imatge de científic que tenien, que és la primera que et ve al cap: senyor gran, bata i ulleres. “Hi ha molta diversitat d’edat, gènere, procedències, ètnies i llengües, i això ha donat molts referents als nens i nenes de l’escola”, explica la Laura. L’aliança amb l’IBEC va anar prenent forma de mica en mica: “Vam tenir una formació extra amb en Dimas Fàbregas, formador Magnet, que ens va ajudar a veure que hi havia molta gent dedicada a l’art que havia treballat el cervell”. De seguida van apreciar que la gent de l’IBEC amb qui treballaven tenien un nivell pedagògic molt bo. Primer, tot el claustre va anar a fer una visita a l’Institut de recerca, i van assignar un científic per classe, que a banda d’ajudar les mestres a dissenyar activitats, visitaria als alumnes com a mínim un cop l’any. “Hi va haver molta coordinació entre els científics i els tutors de cada classe”, explica en Salva, i en van sortir activitats molt excitants: “Van fer un experiment per saber si menjar amb les mans brutes influïa o no en el pa, i van fer una prova i van veure com en un hi sortien fongs i a l’altre no. També van fer un forn solar, experiments per fer neu…” Estar en aliança amb una institució científica com aquesta va sumar molt en el moment caòtic inicial de la covid. “Com que des de l’IBEC treballaven per l’estudi de la vacuna, ens van fer un vídeo explicatiu de per què era important rentar-se les mans i posar-se la mascareta, utilitzant coladors i exemples molt pedagògics perquè s’entengués bé”.
Al llarg de l’aliança van treballar molt l’alzheimer. Amb unes lupes binoculars, van veure com eren les cèl·lules afectades per la malaltia. Amb unes boles transparents i uns cordills de llana van entendre com afectava la vinculació entre el cervell i els sentits. L’IBEC va anar provant activitats que tenien previst afegir a la seva programació educativa, i l’escola els donava feedback. “El més important va ser l’efecte sorpresa que generaven certes activitats”, explica la Laura. “Som una escola que tenim tendència a xerrar molt, i un dia, a una aula de 4t de primària, vam fer un museu del cervell amb obres d’art vinculades al cervell. Quan els infants ho van veure, es va crear un silenci màgic. Va ser un moment únic!”
Relacionar l’art amb la ciència ha creat noves perspectives a la canalla, i la motivació els ha portat lluny. Fins i tot van fer un conte audiovisual sobre l’alzheimer i van guanyar els Jocs Florals de Barcelona, i van quedar finalistes de Catalunya. Les paraules “hipòtesi”, “anàlisi” i “cerca”, entre moltes altres, formen part del seu dia a dia, i tot el que han treballat en aquest procés de quatre anys va culminar en una exposició a la Lleialtat Santsenca, i van tornar a volar.
Com no podia ser d’altra manera, l’exposició, que va servir de cloenda dels 4 anys, va ser artistica i científica. Explicava com funcionava el cervell i què passa quan deixa de funcionar, i també quines malalties neurodegeneratives es poden desenvolupar. “Es va fer un acte inaugural on van parlar infants i també una de les científiques que havia acompanyat en el procés. Ara, una part de l’exposició anirà a l’IBEC!”, diu la Laura.
A tot plegat, Quique Vergara, formador Magnet, hi va sumar reflexions sobre dilemes ètics i científics per donar una altra dimensió a l’aliança, “i també ens va fer un suport incondicional en general, fins i tot durant la pandèmia”, explica la Laura. Passada la covid es va notar el plus de Magnet en la percepció social de l’escola, i es van començar a recollir els fruits de tota la reflexió pedagògica i la feina feta. “La formació del projecte Magnet per repensar les portes obertes ens va servir molt: van ser molt exitoses, i de tantes sol·licituds que va haver-hi, vam crear un grup addicional. Venien famílies perquè els havia agradat el que havíem explicat, deixant de banda els motius pels quals abans no ens haguessin triat. També venia gent perquè coneixia l’IBEC i estaven encuriosits”, explica en Salva. “Que la gent comenci a veure que ets alguna cosa més enllà que un bloc entre edificis, i que tu vetlles per cada alumne, sigui vulnerable o no, està molt bé”, diu la Laura. I encara més si tens el retorn de les famílies, que reben molt bé l’aposta del claustre i hi han donat suport. “Ens van donar la confiança i estem en un punt molt bonic. Entenen el que fem i confien. Sempre hem fet bandera que som una escola petita i familiar, i encara que cada vegada som més, estem aconseguint que segueixi sent tan propera com sempre”.
Al final de la conversa, la Laura exclama: “Ah, i no oblidem que, amb tot això, som un centre d’alta complexitat, amb tot el que això implica pel que fa a aprenentatges i composició de grups”. La trajectòria amb el projecte ha estat tan extraordinària que encara és més significativa en una escola on res és tan fàcil. La Laura, que explicant l’experiència deixa entreveure l’empoderament que ha fet el centre al llarg del procés i l’autoestima que han guanyat -malgrat el respecte que sentien al principi-, remata: “L’acompanyament que hem tingut ens ha fet integrar el fer, pensar i comunicar en el nostre centre, en tots els sentits. Aquí tots som diferents, però el projecte ens ha donat una unitat molt poderosa, i la volem seguir nodrint”.
- Vídeo projecte Magnet: Escola Gayarre i l’IBEC:
- “Intentar evitar la segregació és feina de tots” Entrevista a Josep Samitier, director de l’IBEC