“Intentar evitar la segregació és feina de tots” Josep Samitier, director de l’IBEC

Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), fa balanç dels quatre anys d’aliança Magnet amb l’Escola Gayarre de Barcelona. Què ha significat per l’IBEC ser un partner Magnet? Què li ha aportat Magnet? Quins valors ha aportat com a partner a l’Escola Gayarre? Són algunes de les qüestions a les que respon Samitier.

• Què ha significat per l’IBEC ser un partner Magnet?

Per l’IBEC l’experiència de participar en el programa ‘Magnet. Aliances per a l’èxit educatiu’ ha estat molt positiva. D’entrada, per nosaltres també era un repte. Des de l’IBEC havíem participat i tenim experiència en organitzar jornades de portes obertes i visites per a nois i noies d’instituts. També organitzant alguna jornada amb altres entitats per fomentar i divulgar la ciència. Però aquesta implicació directa durant tant de temps, que requereix ser partner magnet, i aquest compromís a llarg termini amb una escola, que a més a més té una gran diversitat a les aules no l’havíem viscut mai. Aquesta idea de com podem veure, ajudar i col·laborar amb les mestres de l’escola per a nosaltres també era un repte.

Al començament va partir de la premissa de què estàvem disposats a col·laborar, no sabíem ben bé en què, com ni de quina manera podíem ajudar, però sí que vam entendre que no es tractava d’anar a explicar continguts sinó de despertar curiositat i sensibilitat envers la ciència.

A l’IBEC no som pedagogs, no som especialistes en temes d’educació, i per tant ens ho vàrem agafar com una oportunitat. Perquè veiem que podíem tenir un impacte més profund amb una relació llarga i continuada amb un centre educatiu. Durant el procés ens hem sentit molt acompanyats pels mestres i pels professionals del programa magnet, com el formador, Quique Vergara.

Així doncs, per l’IBEC ha estat una experiència molt positiva per part de tothom que hi ha participat. L’aliança ens va coincidir amb una part de la pandèmia, per tant, en alguns moments l’alumnat va conèixer als científics de l’IBEC a distància. En conseqüència, el dia que podies entrar a l’aula et rebien com una persona familiar, que els havies explicat coses, que havien entès coses, que te les havien pogut preguntar. I això va ser molt gratificant.

• Quins aspectes i valors de la ciència heu compartit amb la comunitat educativa de l’Escola Gayarre?

Un dels valors que té la ciència és que és molt diversa, té uns valors molt universals, d’integració i de cooperació. A través de la ciència pots veure que per arribar a un resultat es requereix la col·laboració de molta gent. Des de l’IBEC treballem en un àmbit internacional, fet que implica col·laborar amb persones de moltes cultures i entorns d’arreu del món. Per exemple, una de les persones del nostre institut que va anar a l’escola Gayarre va ser una noia d’un país musulmà que portava vel, el hijab. A les classes, algunes nenes que també professen aquesta religió van expressar i compartir que ells també podien ser científiques. En aquest cas trobar-se una referent científica dona del seu mateix àmbit cultural i religiós va ser clau per a elles.

En ciència hi ha persones d’arreu dels països amb colors de pell i religions diverses, però que a tots els uneix la curiositat, estudiar, viatjar, conèixer altres costums. En el món de la ciència això és molt habitual. Poder transmetre la idea: ‘pots ser el que vulguis ser’ sense limitació pel teu origen és part dels valors de la ciència. Els mestres els ofereixen aquestes idees, però a través del personal científic de l’IBEC podem oferir referents amb orígens diversos amb què l’alumnat es pot identificar i es genera un efecte mirall.

• Ens podries compartir tot allò que heu aportat com a partner a l’Escola Gayarre?

A l’IBEC hem treballat per despertar la curiositat, les ganes de preguntar-se el perquè de les coses, perquè funcionen d’una certa manera. Qüestions com: Per què sovint estem malalts? Què podem fer per evitar-ho? Per què és important una bona alimentació? Per què és important rentar-se les mans?, són preguntes de temes que ens són habituals i que tenen una gran dimensió científica. La connexió entre la quotidianitat dels infants, allò que saben, i el coneixement científic és la clau. Volem fer entendre que la ciència és a tot arreu. La ciència no és una cosa que es fa al laboratori o a les universitats. Tenir un coneixement en ciència vol dir saber-la aplicar al dia a dia.

Un dels avantatges de l’IBEC és que som molt interdisciplinaris, encara que estem molt en l’àmbit biomèdic. I, per tant, podem parlar de temes que tenen molt a veure amb la salut, però tenim expertes que ho fan des de les matemàtiques, des de la química, des de la mateixa biologia, des dels materials com les pròtesis. Tot això permet oferir aprenentatges significatius, que acostin el coneixement al dia a dia de l’alumnat.

• Pel que expliques, i pel que sabem i constatem, l’IBEC ha aportat molt coneixement i expertesa a l’Escola Gayarre. Però, què us ha aportat el programa Magnet com a institució, a més d’aquesta aproximació a l’entorn educatiu?

El contacte directe amb els nens i nenes de l’Escola Gayarre, l’equip de mestres i l’equip de coordinació magnet ha estat una manera de veure com podem contribuir a expandir i donar a conèixer el coneixement científic. És a dir, acostar el que fem i perquè s’estudia el que s’estudia. Sovint des de les institucions científiques reclamem més finançament, però això va lligat a explicar què fem, perquè ho fem i quins són els possibles beneficis. Cal explicar que fem ciència per resoldre els problemes que tenim com a societat. I això és més fàcil d’explicar quan tothom entén quina funció té un científic.

Un altre aspecte que ens ha aportat magnet és l’aprenentatge de com fer arribar la ciència a nens i nenes. En aquest punt els tutors i tutores han tingut l’habilitat de mostrar-nos com preparar activitats que fomentin la participació dels infants. Això ens ha portat moments realment molt enriquidors com quan l’alumnat ha preparat treballs, entre científics i artístics, amb la col·laboració de la Fundació Miró, sobre com funcionava el cervell. Aquest projecte va culminar amb l’exposició “Cervell, ser vell, servei”, una mirada científica, biològica i artística sobre l’òrgan més gran del cos, que es va exposar a la Lleialtat Santsenca. En aquest cas, el resultat van ser elements i maquetes sobre com funcionava el cervell, per exemple, on resideix la memòria o els pensaments, perquè hi ha malalties que fan que el cervell no funcioni bé i associar-hi les malalties que se’n deriven.

Els científics de l’IBEC que han participat al programa són persones que estan fent una tesi doctoral, un post doc, i per ells, entrar a l’aula i veure la il·lusió dels nens i nenes, va ser molt gratificant. La il·lusió dels infants, sigui per la novetat, el fet que vingui una visita, alguns cops hem tingut la sensació que similar a ‘oh, ha vingut un jugador del Barça’. L’alumnat gairebé els aplaudia perquè ells percebien que una persona que es dedica a la ciència, és una persona important que ‘explica coses que jo entenc’.

També ha estat molt gratificant la relació amb la direcció de l’escola. El nostre dia a dia, tant a les institucions científiques com als centres educatius és molt dur, i un programa com magnet et permet ‘trencar la rutina’ i les dinàmiques. Magnet ens ha evitat fer avui el que vàrem fer ahir a través de projectes i activitats més transversals. Aquest punt encaixa amb el fet que la ciència és una disciplina oberta, que implica compartir allò que jo sé amb el que tu saps perquè. entre els dos, puguem arribar a entendre millor allò que hi ha.

• Ens comentaves la importància d’explicar la ciència per fer-vos entendre. En aquest sentit, des de la coordinació magnet recordem una anècdota de l’IBEC de quan vàreu rebre la visita de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i vàreu compartir amb ella el projecte magnet. Què us va portar a compartir el projecte en el marc de la visita institucional?

Sovint comparo les persones que ens dediquem a fer ciència amb els esportistes d’elit, ambdós comparteixen un context complex i dur. És a dir, una persona que es dedica a la ciència s’afronta a problemes dels quals no s’ha trobat una solució, s’enfronta a el que és desconegut. És el mateix que un atleta que diàriament vol, a partir de la seva marca personal, superar-se. En ciència passa una mica semblant, allò que sabem, ja ho sabem, i en aquest cas intenten explicar-ho, però quan fas recerca entres en un món en què et fas preguntes per les quals no tens resposta, encara. Per tant, en l’àmbit científic cal molt entrenament, que no sempre va acompanyat de resultats. Per cada experiment que surt bé n’hi ha 90 que no surten. Aquesta realitat fa que un estudiant de doctorat estigui en un projecte intentant coses que no acaben de sortir bé o com tenies previst. La feina en ciència és molt col·lectiva, com hem constatat durant la pandèmia. Haver aconseguit vacunes ha estat possible gràcies a l’esforç col·lectiu, com passa en unes Olimpíades, seguint amb el símil esportiu, en què una persona aconsegueix una medalla, però darrere hi ha l’esforç d’un equip.

En aquest context, participar en un projecte com Magnet ens fa sentir que la nostra feina és ‘útil’ d’una forma més directa. Amb Magnet hem percebut l’acció i reacció de manera més immediata, malgrat que el projecte sigui a llarg termini. Quan vas a les aules perceps si el que expliques ha interessat o no, veus que els mestres ho recullen, ho treballen i al cap d’unes setmanes et mostren el resultat. És un procés emocionant. Una investigadora em compartia que un grup classe li havia enviat dibuixos de la seva visita a l’aula. I més enllà del dibuix, hi havia una voluntat de gratitud que la persona va recollir i guardar com un tresor. Aquells dibuixos són la mostra de què des de l’IBEC hem aconseguit influir a l’alumnat de cara a pensar què vol ser i com vol fer-ho i això és molt gratificant.

Per nosaltres, des de l’IBEC, aquest aspecte és molt positiu i per això vam decidir que participar en el programa magnet era un dels projectes que valia la pena ser compartit amb l’alcaldessa de Barcelona. Estar en una escola, treballar amb les mestres, des d’un sector en què potser per publicar un article científic pots tardar fins a dos anys i molta feina i hores, sovint caps de setmana, és molt gratificant i per aquest motiu ho vàrem compartir.

A L’IBEC fem investigació d’elit i intentem resoldre els mateixos problemes que intenten desxifrar a Singapur, Pequín o Berlín. Explico això, perquè malgrat que ens movem en l’àmbit internacional, per a nosaltres també és important el vincle i la relació amb l’entorn més proper de la nostra ciutat.

• Vinculat a la relació de l’IBEC amb el vostre entorn més proper, ens podries explicar quina relació teniu des de l’IBEC amb la resta del territori?

Justament La relació entre l’IBEC i l’Escola Gayarre ens ha fet veure que la ciència està molt centralitzada a les grans ciutats, en aquest cas Barcelona, però a Catalunya hi ha moltes escoles que estan ubicades fora de l’àmbit urbà, les escoles rurals. Per tant, un nen o una nena d’un entorn rural no té tanta facilitat per accedir a la ciència, ja que sovint s’ha de desplaçar. I arran de la nostra aliança magnet, hem vist la necessitat d’obrir-nos al territori i hem engegat un projecte amb el Secretariat d’Escoles Rurals, juntament amb el Departament d’Educació. Ara mateix treballem amb una desena d’escoles en format híbrid, combinant la presencialitat i la virtualitat, per evitar donar-los les mateixes oportunitats d’accés a la ciència que altres centres educatius urbans que tenen equipaments científics molt més propers.

Abans fèiem moltes coses i esperàvem que la gent vingués, fèiem portes obertes, visites amb mestres. D’alguna manera érem una mica passius, en la línia veniu i us ensenyem. Però el nostre pas per magnet ens ha permès fer un canvi de lògica i passar a ser proactius, sortint del nostre institut i duent la nostra expertesa allà on és la gent, en aquest cas les escoles. Hem vist que ens havíem d’obrir a l’entorn.

• Pel que ens has explicat, durant els quatre anys d’aliança heu compartit molts moments amb l’Escola Gayarre. Ens en podries compartir algun que sigui més rellevant?

L’exposició “Cervell, ser vell, servei” va ser un dels moments més significatius. Encara que també hem compartit moments com quan un dia vam anar al centre i ens vam repartir per classes a través dels amics científics i llavors va ser quan es va crear un clima de confiança. Va ser el moment en què vam veure que ser magnet no era anar-hi un dia i prou, sinó de ser companys dels mestres i els nostres. Vam entendre que ser partner no era ser un proveïdor de serveis.

També hi ha una anècdota, que és una mica la prova del cotó de l’èxit de l’aliança magnet Gayarre-IBEC, que és una científica que va fer projecte amb l’IBEC ara és mare de l’escola Gayarre. Aquesta casualitat mostra com l’escola està revertint la segregació que patia i que el seu projecte educatiu ja atrau a totes les famílies de l’entorn. En aquest sentit, vull fer un esment a la direcció del centre, Àngels Suárez, Laura Hidalgo i Salva Rodríguez, que ha estat capaç de generar una dinàmica que ha empoderat a tot l’equip docent.

• De fet, l’empremta magnet de l’IBEC ha anat més enllà de l’Escola Gayarre. Juan Fran Sangüeza, actual director dels CCiTUB, va conèixer el programa quan en una estada a l’IBEC i quan va agafar la direcció dels CCiTUB va decidir ser partner Magnet. Des d’aquest curs 2022-23 forma aliança amb l’Escola Madorell (Molins de Rei).

Sí, amb el Juan Fran Sangüeza vam compartir grup de treball, en l’etapa que ell era a l’IBEC, i m’alegra saber que hagi incorporat magnet a la institució que dirigeix. Al final tots tenim la responsabilitat de fer una societat millor, més justa, més íntegra. Sovint derivem aquesta tasca als polítics que sí que poden fer molt per part seva, però no és només un problema dels polítics i ens hi hem d’implicar tota la societat. El problema de la segregació, derivat d’una mala gestió de la migració, pot derivar a guetos i la desconeixença de l’altra fa aflorar l’odi, tal com hem vist en molts casos. Intentar evitar això a la teva ciutat, al teu barri, és feina de tots. I, per tant, des de l’IBEC estem molt satisfets d’haver-hi contribuït.