Felip Fenollosa, director de Recerca i Desenvolupament al CIM-UPC, fa balanç dels quatre anys d’aliança Magnet amb l’Escola Montessori (Rubí). Què ha significat pel CIM-UPC ser un partner Magnet? Què ha aportat Magnet al centre tecnològic? Quins valors ha aportat com a partner a l’Escola Montessori? Són algunes de les qüestions a les que respon Fenollosa.
El curs 2017-18 l’Escola Montessori va iniciar l’aliança amb el CIM-UPC que li ha permès desenvolupar un projecte d’innovació basat en la tecnologia, la robòtica educativa i el foment de les vocacions STEAM (que engloba les ciències, les matemàtiques, la tecnologia, l’enginyeria i l’art).
Què ha significat pel CIM-UPC ser un partner Magnet?
Per al CIM-UPC ser partner Magnet amb l’Escola Montessori de Rubí ha significat continuar un camí que vam començar ja fa anys que és avançar en l’impacte social de la tecnologia. Al CIM-UPC som un centre tecnològic avesat a la fabricació avançada i paraules com centre tecnològic i fabricació sonen a indústria, polígon industrial, enginyers o operaris tancats en una planta de fabricació com la que estem situats… mots que poden semblar lluny de la ciutadania i, per tant, lluny de l’educació infantil, però resulta que amb tota la revolució digital que hi ha hagut, i que vivim tots en primera persona través dels mòbils i els ordinadors, això també ha entrat a la indústria. Aquesta revolució ha permès tenir a l’abast una sèrie d’eines molt interessants que poden ajudar a l’aprenentatge, com la impressió 3D o el tall làser, siguin fàcilment accessibles per a poder divulgar la tecnologia. La nostra relació de partenariat amb l’escola Montessori ens ha impulsat a utilitzar aquestes tecnologies a través de reptes pedagògics adreçats a infants de primària i això per al CIM-UPC ha suposat un punt d’inflexió, un abans i un després.
Què creus que heu aportat com a partner a l’Escola Montessori?
Seguint amb aquesta idea de l’esforç pedagògic, nosaltres al CIM-UPC hem de ser experts de moltes tecnologies, però resulta que per al nostre dia a dia acaba sent més important saber-ho transmetre. És a dir, el que s’espera de nosaltres, com a professionals, és que siguem expositors, evangelitzadors de com hi ha una nova indústria digital i com l’hem de fomentar. Per a nosaltres trobar-nos amb l’interlocutor més bàsic que pots tenir, com és l’alumnat d’una escola de primària, ens ha exigit ser molt transparents, anar molt al gra. Això ens ha aportat el valor d’anar al que és substancial, de saber què és allò que volem explicar i com volem aconseguir divulgar la importància d’un procés tecnològic.
Què us ha aportat el programa Magnet com a institució?
Per a nosaltres ser partners magnet ha implicat tenir una sèrie de persones al CIM-UPC amb una certa capacitació d’agafar un equipament i poder-lo explicar, poder fer pedagogia, poder fer una pràctica que mai haguessis imaginat, perquè a una indústria no li aniràs a fer un exercici d’impressió 3D o de muntatge que li faries a una escola de primària. Així doncs, aquesta aportació significa que ara som millors que abans pel que fa a fer la nostra funció de difusió tecnològica. Per tant, el que en un principi podria suposar afegir certa càrrega de treball al nostre dia a dia acaba millorant la nostra tasca diària.
Parles de la voluntat de divulgar. Com ho heu fet per adaptar el vostre coneixement i traduir-lo perquè el pugui entendre l’alumnat de primària?
Al CIM-UPC partim d’un avantatge que és l’edat del nostre equip, que és relativament jove. Ha estat fàcil i ens hem sentit molt còmodes participant en jornades com la de la Marató de TV3 amb el claustre de l’escola Montessori de Rubí. A més, cal matisar que per arribar als infants tenim a tot el claustre docent que és el primer receptor dels nostres coneixements i als que primer hem pogut aportar idees. Ells tenen com a missió la formació i nosaltres també fem formació de màsters i postgraus per a persones adultes i hem hagut de fer un canvi de perfil. D’un adult d’enginyeria tècnica a un perfil provinent de carreres docents. De fet, les sessions més productives les teníem amb el professorat i després hi havia el “premi” que era una visita d’alumnat a la nostra seu, estar amb ells participant en activitats en benefici de la Marató de TV3 i veure com venen els productes que ells havien dibuixat i escanejat amb impressores 3D. Una mica formació en cascada, nosaltres ho expliquem al claustre i el claustre a l’alumnat. Aquí cal remarcar la figura clau de Frank Sabaté, el formador magnet que ha fet de frontissa entre el CIM-UPC i l’escola Montessori.
Quins valors heu compartit amb l’Escola Montessori?
Un valor essencial és la voluntat d’oferir oportunitats educatives a tothom, la possibilitat d’accedir a la formació. Una de les coses que impulsem des del CIM-UPC és poder innovar a través de les noves tecnologies, millorant els perfils professionals i accedint al coneixement que tenim. Per exemple, hi ha hospitals que estan treballant amb impressió 3D imprimint peces que reprodueixen la geometria del cos. I, per tant, dir als infants des el moment zero, vosaltres aneu cada dia a l’escola però hi ha un perquè i el perquè els el mostrem: fer amb la teva vida professional i personal una activitat útil i que serveixi a la societat. Aquest valor el transmetem més amb la nostra actitud més que no pas explicant una tecnologia concreta, que pot ser una cosa neutra. Però, explicar una tecnologia i mostrar la finalitat que tindrà per un hospital concret o bé per ajudar a superar una discapacitat, tot això és el que hem intentat fer i ha estat el valor compartit, la finalitat. La pandèmia ha evidenciat la necessitat d’introduir el binomi tecnològic a la fórmula educativa, i per al CIM-UPC la tecnologia és una eina per a millorar la societat més que no pas una finalitat.
L’escola Montessori ha treballat molt la perspectiva de gènere de les STEAM per exemple posant el nom de dones científiques a les aules de l’escola. Com els heu acompanyat en aquest camí des del CIM-UPC?
Des del CIM-UPC creiem que la tecnologia no és una qüestió de gènere, de fet a l’oficina tècnica d’enginyeria trobarem més noies que nois. Això és important de transmetre a les escoles i centres educatius i on s’ha associat els perfils de matemàtiques i ciències a un determinat gènere. I des del CIM transmetem la idea que qualsevol dels gèneres pot està vinculat a l’àmbit científic. Nosaltres creiem que qualsevol persona pot aplicar la tecnologia per a certes necessitats.
Per tot això, des del CIM-UPC hem facilitat a l’escola Montessori formació amb dones enginyeres i no de forma intencional, perquè com he dit, les dones ocupen un paper rellevant, però en fer-ho sabem que acaba tenint una incidència a l’alumnat, que sovint no té massa referents femenins en aquests àmbits.
Fa una estona explicaves les activitats entorn de La Marató com un moment important d’aquesta aliança amb l’escola Montessori. Ens podries compartir moments clau d’aquesta relació?
Sí, hi ha hagut força moments importants i rellevants. Per exemple, recordo unes portes obertes en la que la voluntat de l’escola era dir: som una escola a Rubí amb un projecte educatiu potent, transformador i de qualitat i que estem treballant per revertir la segregació escolar que patim en primera persona i volem demostrar que aquesta és una escola en què qualsevol infant, sigui quina sigui la seva procedència, pot formar-se amb qualitat. Aquest discurs, que pot semblar molt obvi, històricament no es donava per fet i l’escola ha actuat perquè ara sigui així. De fet, van venir perfils de famílies a les portes obertes que no solien venir i els que ho feien tenien unes idees prefixades del centre, pensant que no farien allò que fan. I aquell dia, quan les famílies veien tallers d’impressió 3D, tallers de maquetes, tallers de robòtica, etc., se sorprenien que una escola amb tanta diversitat pogués fer tot allò. I és clar, això només és possible amb un claustre i un equip directiu implicat que s’ha escarrassat perquè aquesta part del programa Magnet funcionés. Aquí ens hi hem esforçat tots, i la part del claustre ha funcionat molt bé tibant de nosaltres i demanant-nos per fer una escola amb un projecte educatiu transformador i avançat.
El valor compartit d’accés a les oportunitats és compartit amb l’Escola Montessori, no és que siguem fanàtics de la meritocràcia, però sí que pensem que ha d’haver-hi oportunitats educatives per a tothom.
Quin consell donaries als partners i centres magnet que han entrat durant aquest curs 2021-22?
Un dels consells que donaria a les institucions partner és que no veiessin Magnet com una càrrega més a la feina del dia a dia. És a dir, no els aconsellaria que nomenessin a dues persones encarregades del projecte i blindés a la resta. Magnet ha de ser un projecte obert a qualsevol persona de l’organització. Magnet no ha de recaure sobre la persona de qualitat o relacions institucionals, per mi una de les claus de l’èxit és que s’hi ha implicat des de la direcció general fins a becaris que s’estan formant amb nosaltres i que l’any vinent seran a la indústria. Fent-ho així faràs bé de partner i alhora faràs que els aprenentatges de participar en el programa siguin permeables a tota la institució. Magnet ha suposat una forma de sortir de la nostra zona de confort. De fet, totes les persones del CIM-UPC que han col·laborat en l’aliança magnet amb l’escola Montessori han agraït d’haver-hi participat.
Als centres educatius el que els diria és que tingueu paciència amb la gent estranya (somriu) que es troben a la institució partner i que no tinguin vergonya a demanar que els expliquin què fan dues o tres vegades amb un idioma que els “mortals” puguin entendre, ja que els partners estem immersos en el nostre cosmos i els centres educatius han de saber forçar-nos a fer aquesta traducció.
Per acabar vull agrair a les institucions que impulsen el programa per haver actuat de catalitzadors. Aquí per exemple, tenim impressores 3D en les quals hi ha una resina foto polimèrica que se solidifica gràcies a la llum, però enmig de la resina hi ha els fotocatalitzadors, sense els quals no podria donar-se la solidificació. Les institucions que formen part de Magnet són els fotocatalitzadors que “fan que passin coses”, ja que el potencial hi és, la resina i la llum, però calen agents que els catalitzin. En aquesta línia, vull agrair explícitament a Frank Sabaté, assessor magnet de l’escola Montessori, gràcies al que vam entendre el que s’esperava de nosaltres.