Sílvia Castells i Esther Carrillo: “Magnet ens va permetre reforçar el vincle amb una escola que tenim molt a prop”

Autor: Bernat Ferrer

El Recinte Modernista de Sant Pau i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau van establir el curs 2018-19 una aliança Magnet amb l’escola Mas Casanovas, amb “un retorn comunitari molt alt”.

Aquestes dues institucions es troben a 450 metres de l’escola Mas Casanovas, a uns 8 minuts a peu. I, malgrat això, no havien interactuat gaire fins que van conformar una aliança Magnet. La cap de comunicació del Recinte Modernista, Sílvia Castells, explica emocionada: “Moltes famílies no havien entrat mai al recinte, tot i viure-hi a tocar!” I afirma, pensant en altres institucions arreu del país: “Si tens una escola a prop, no pots viure d’esquena al que passa al teu entorn.” Des de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la coordinadora d’Actes i Relacions Institucionals de la institució, Esther Carrillo, hi afegeix: “El retorn immediat i de futur que poden tenir aquests projectes envers la societat és molt gran.”

• Què va portar al Recinte Modernista i a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a implicar-se en el programa Magnet?

Sílvia Castells: Des del primer moment vam veure que encaixava molt bé amb els valors de la Fundació. El Recinte Modernista no volia ser només un espai patrimonial o turístic, sinó un equipament viu, connectat amb el territori. El programa Magnet ens oferia l’oportunitat de treballar de manera estable amb una escola molt propera físicament, però amb la qual fins aquell moment no hi havíem tingut una relació estructurada.

Esther Carrillo: Per Sant Pau, la comunitat és un dels principals eixos estratègics. Poder mantenir una relació directa amb el nostre entorn comunitari esdevé una prioritat, sent així l’Hospital un centre que va molt més enllà de la pura assistència, amb una clara vocació de servei públic vers la població.

• Aquesta voluntat de vincle amb l’entorn ja formava part del projecte del recinte?

S.C: Sí, clarament. Quan es va obrir el Recinte Modernista al públic es va tenir molt present el veïnat. Un exemple és el carnet d’amic veí, que permet a les persones del barri accedir-hi lliurement. Sempre hem entès que el retorn social forma part del sentit mateix del projecte. La col·laboració amb l’escola va ser una manera més profunda i continuada de materialitzar aquesta idea.

E.C: Com esmentava anteriorment, és prioritari per a nosaltres poder tenir vincles amb l’entorn comunitari.

• Com es va concretar aquesta col·laboració amb l’escola?

S.C: La relació es va anar construint progressivament, amb molta comunicació i flexibilitat per part de tothom. El programa Magnet permet establir una aliança a mitjà termini, i això és clau perquè no es quedi en accions puntuals. Vam treballar conjuntament perquè els projectes tinguessin sentit pedagògic per a l’escola i, alhora, encaixessin amb la nostra activitat i els nostres espais.

E.C: A més, el fet de comptar amb una figura com el Xavi Geis i la Núria López, coordinador i formadora del programa Magnet, va ser clau per a poder materialitzar la unió de dos mons diversos, com són l’àmbit de la salut, per part de l’Hospital, i de l’educació, per part de l’Escola Mas Casanovas. El seu rol va ser clau per apropar ambdues entitats, i perquè totes les propostes i activitats dutes a terme tinguessin una relació directa amb el programa educatiu i les necessitats formatives dels infants de l’escola.

• Quins projectes destacaríeu d’aquesta experiència compartida?

S.C: Per part del Recinte Modernista, n’hi ha dos que resumeixen molt bé l’esperit de la col·laboració. D’una banda, les representacions teatrals i les lectures de poemes que l’alumnat va fer al recinte, obertes a les famílies i al públic visitant. Van ser activitats molt emotives, perquè els infants ocupaven un espai patrimonial amb una mirada pròpia, i això genera una connexió molt especial. De l’altra, l’exposició ‘Què necessito per ser feliç?‘, un projecte que va tenir una dimensió comunitària molt clara. L’exposició va ser itinerant: va passar per l’Hospital, pel Recinte Modernista, per la biblioteca del barri i per la mateixa escola. Això va permetre que el treball dels infants circulés pel territori i arribés a públics molt diversos.

E.C: Des de l’Hospital de Sant Pau, destacaríem tres punts en què vam intentar treballar amb els més petits aquests anys, com van ser ‘#LaCulturaTambéCura’, ja que creiem que la cultura pot jugar un rol molt important en la cura, benestar emocional i salut de les persones. També vam promocionar hàbits de vida saludables, realitzant durant anys un simulacre de la històrica ‘Cursa Científica’ de l’Hospital de Sant Pau i Cors Units, així com la ‘Marxeta’, apropant així el món de l’esport i l’activitat física entre els més petits, en el que és una clara aposta per apropar els més menuts a hàbits de vida saludables. De manera puntual i periòdica, també diferents professionals del món de la salut de l’hospital van tenir la possibilitat d’apropar-se a l’escola per donar a conèixer el món de la ciència als infants i despertant-los la curiositat científica.

• Quin impacte va tenir aquest tipus d’activitats en les famílies i el veïnat?

S.C: Encara que no hem fet una avaluació formal, el retorn que vam percebre va ser molt positiu. Moltes famílies no havien entrat mai al Recinte Modernista, tot i viure-hi a tocar, i el fet que els seus fills hi participessin activament va ser un element clau perquè s’hi acostessin. Es generava un orgull compartit, una sensació que aquell espai també els pertanyia.

E.C.: Creiem que aquest tipus d’activitats van tenir un impacte directe en els infants de l’escola Mas Casanovas. Al final, apropar als més menuts els àmbits de la cultura, hàbits de vida saludables, així com de la ciència i la salut, suposa generar potencials ambaixadors presents i futurs d’aquests mons, poden així aproximar-los també a les seves famílies.

• Com a institucions, què us va aportar treballar amb infants?

S.C: Treballar amb infants i joves té un valor afegit molt gran. Et permet mirar el teu propi espai des d’una altra perspectiva i entendre’l com un entorn educatiu, no només patrimonial. A més, és una manera molt potent de construir vincles a llarg termini: aquests infants, quan creixin, tindran una relació emocional amb el Recinte Modernista de Sant Pau que probablement no haurien tingut d’una altra manera.

E:C: Per nosaltres, des de l’Hospital, treballar amb infants ha sigut molt enriquidor. El fet d’apropar el món de la salut i de promoure hàbits de vida saludables ens ha aportat un gran retorn emocional, tant a nosaltres, com, creiem, als més petits. Al final, ells són el futur de la nostra societat, així que poder treballar amb ells, des de ben petits, considerem que és un factor clau per aportar, des del nostre rol com a Hospital, a les noves generacions.

• Ha suposat algun repte participar en un programa com Magnet?

S.C: Com qualsevol projecte compartit, requereix temps, coordinació i capacitat d’adaptació. I ho hem viscut com una oportunitat. El fet de tenir una estructura clara com la que ofereix Magnet,  amb un equip que acompanya i una formadora (en el nostre cas, la Judit Onsès),  facilita molt les coses. No hi ha hagut cap impacte negatiu; al contrari, ha estat una experiència enriquidora.

E.C: Al final, no és fàcil unir dos mons diferents, com el món de la salut i l’educació. No obstant això, també són àmbits que tenen molts vincles i llaços en comú. Com dèiem abans, les figures d’en Xavi i la Núria van ser claus pel correcte seguiment del projecte i perquè totes les activitats vinculades estiguessin encarades a satisfer les necessitats reals formatives dels infants.

• Quin missatge enviaríeu a altres institucions culturals o patrimonials que dubtin a implicar-se en iniciatives educatives?

S.C: Que s’ho plantegin seriosament. Si tens una escola a prop, no pots viure d’esquena al que passa al teu entorn immediat. El retorn comunitari és molt alt, especialment quan treballes amb infants i amb famílies. En el nostre cas, la valoració és molt positiva, tant per part de l’escola com per part del Recinte Modernista.

E.C: L’Hospital de Sant Pau, com a institució de servei públic, té una gran responsabilitat social, un factor que fa que vulguem estar connectats en tot moment amb les necessitats reals de la població, en aquest cas, a través del nostre entorn comunitari més immediat. L’educació juga un rol fonamental en el futur de la nostra societat, així que recomanaríem sense cap mena de dubte a tota classe d’institucions o entitats que, si poden, participin en aquest tipus d’iniciatives educatives, ja que el retorn immediat i de futur que poden tenir aquests projectes envers la societat és molt gran.