Jorge Rivero: “La nostra sensibilitat per fer activitats de divulgació va evolucionar amb Magnet”

Autor: Bernat Ferrer

L’astrònom i comunicador científic Jorge Rivero, responsable de l’Oficina de Comunicació i Divulgació de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), descriu com una “experiència meravellosa” la participació de la institució en el programa Magnet, conjuntament amb l’escola Gabriel Castellà d’Igualada. Tant per l’impacte que va deixar en el professorat i l’alumnat, com per les dinàmiques de cohesió d’equip que l’experiència els va permetre vehicular, arribant a implicar-hi fins a 25 investigadors. I recomana a altres institucions que s’hi involucrin: “Hem presentat el projecte a conferències de divulgació d’astronomia arreu d’Espanya i sempre hi ha qui ens pregunta si hi ha projectes similars als seus territoris, i els sap greu quan els expliquem que Magnet només es realitza a Catalunya.”

Com a Institut de Ciències de l’Espai (ICE-CSIC), quina valoració feu del vostre pas pel programa Magnet?

Ha estat una experiència meravellosa. Per a nosaltres ha estat una activitat de divulgació molt important, i també ha estat molt rellevant per fer comunitat entre nosaltres, per fer que la gent participés en coses que s’organitzaven. L’aliança va començar a finals de l’any 2021, en plena pandèmia, quan la gent treballava des de casa i no s’estava creant gaire comunitat… Just quan va començar a millorar la situació va ser quan va començar aquesta aliança, i va servir a la gent que volia tornar a contribuir. Els astrònoms i les astrònomes, ja per si mateix, tenen molta passió per difondre els seus coneixements sobre l’espai; comparat amb altres ciències, hi ha molta gent que dedica part del seu temps lliure a participar en aquest tipus d’activitats, i Magnet va servir perquè la gent pogués tornar a participar. Des del primer moment hi va haver molta implicació per part nostra, uns deu investigadors i investigadores de múltiples experteses, des de gent més sènior a estudiants de doctorat.

Considereu que vau poder transmetre els vostres coneixements al centre?

Segons la meva experiència en altres projectes d’altres països és molt complicat veure un projecte com les aliances Magnet, perquè és habitual és que es facin projectes a escoles, però són projectes en què normalment només es treballa un cop amb els infants, i no hi ha temps per tenir més impacte. En canvi, estar quatre anys treballant amb les mateixes mestres, poder treballar amb alumnat quatre anys seguits… és meravellós! Ara veus com els nens i nenes s’expressen o pensen i t’adones de moltes diferències en com eren en el moment inicial, veus com les mestres introdueixen els temes, com l’alumnat reacciona…

Pel que fa al professorat, què considereu que els heu transmès?

Participant en l’aliança Magnet, i sobretot a partir de la manera de treballar amb el formador Magnet, han après una manera d’introduir els temes científics i de fer ciència que ha estat molt interessant. El recorregut de l’aprenentatge, fer preguntes, llançar hipòtesis, intentar veure què pot funcionar i què no, qüestionar-ho, avaluar-ho, tornar a començar… Crec que han evolucionat en la manera d’enfrontar-se a coses en què no tenien experiència. I les sessions de cocreació que vam fer conjuntament van ajudar a concretar propostes. Hi havia una actitud constant d’”ens hi sumem, veurem com ho plantegem, veurem com ho fem…”, i jo crec que tot això ha estat una molt bona feina. Perquè, al final, a mi el que m’interessa de Magnet és que és una feina contínua sobre la manera com enfrontar-se a les coses noves i els desafiaments. La principal meta de l’aliança Magnet és que l’escola sigui menys segregada, però encara que no s’aconsegueixi, crec que les llavors que s’han plantat durant aquests quatre anys tindran un impacte en generacions d’estudiants. Perquè la manera com les professores tracten ara els temes, com desenvolupen aquest mètode d’aprenentatge, treballant a través del mètode científic, farà que generacions d’alumnes que estudiïn a l’escola Gabriel Castellà se’ns beneficiïn, serà genial. El veritable impacte del programa ha estat que l’alumnat estigués exposat a nous rols, que hagin conegut investigadors, alguns dels quals són d’Igualada i de l’Anoia, que hagin conegut investigadores dones, fer una videoconferència amb un astronauta reconegut com és Pedro Duque… això és una cosa que ha fet que tota la comunitat educativa adquireixi més interès per la ciència, que hagi guanyat capital científic, i això tindrà un impacte positiu en el futur.

Suposo que a Primària és molt aviat per constatar si s’han despertat vocacions científiques…

Un dels alumnes, que és el fill d’una de les mestres, li agrada molt l’astronomia i quan parles amb ell veus que en sap molt i t’explica moltes coses, i sempre està il·lusionat per preguntar! Més enllà de l’anècdota, el que sí que hem notat és la manera com s’expressen en general, com s’expliquen, com qüestionen coses. Notes que la forma de sintetitzar la informació també ha canviat: durant les interaccions que teníem amb els nens i nenes, quan els explicàvem alguna cosa, la manera com ells recollien la informació i ens l’explicaven de tornada, posant-la en paraules simples, ja que hi hem vist una evolució molt gran. I el projecte també els ha ajudat a tenir una ment crítica per qüestionar algunes de les coses que dèiem.

Acostumats com esteu a tractar aquests temes entre professionals de l’astronomia, va ser complicat adaptar-se al nivell de Primària?

Va suposar un esforç, sí. Sobretot en el sentit de treballar com havíem d’interactuar amb l’alumnat. Per sort, hem tingut quatre anys per anar millorant! Durant aquest període, uns 25 investigadors del centre han participat en alguna activitat de Magnet i alguns ens comentaven que era la primera vegada que s’adreçaven a aquesta audiència. Per tant, van descobrir com apropar la ciència als joves gràcies a aquestes interaccions.

A més d’adaptar la ciència al seu nivell, també els vau convidar a veure la vostra ciència en directe, oi?

Efectivament. L’any passat, un grup dels grans va venir a l’ICE, i va ser apassionant per a ambdues parts. Tenim una col·lecció de meteorits amb la que van al·lucinar, van veure el telescopi… I per part nostra, aquesta va ser la primera visita que vam rebre! Fins aleshores hi havia una certa por d’obrir la institució a la gent, i, en canvi, enguany ja hem acollit tres visites! Aquella primera visita la recordem com una fita.

Suposo que aquestes visites es podrien considerar un retorn directe que feu a la societat.

Obrir el nostre centre de recerca ens connecta més amb la societat, sí. És important que la gent vegi on treballen els investigadors, que vegin que no som una institució elitista… És important tenir les portes obertes i ser conscient que la investigació no s’acaba fins que la puguis comunicar. En aquest sentit, és molt valuós que es mostrin els llocs de treball dels investigadors i investigadores perquè la gent vegi que, al capdavall, som persones com qualsevol altra i que no és una cosa a la qual no puguin accedir. Al nostre laboratori hi ha gent que està creant instruments que ara mateix es troben a satèl·lits de la NASA i de l’ESA, i que faran descobriments molt rellevants d’aquí a uns anys. I tot això té lloc a tan sols una hora de l’escola on els infants estan ara estudiant! Estem participant en missions espacials que es llançaran en els pròxims quinze anys, i potser un nen o una nena que ara comença l’institut, si acaba estudiant enginyeria, potser podria acabar-hi treballant d’aquí a uns anys… I adonar-se d’això és molt important!

Prèviament al vostre pas per Magnet, aquesta reflexió de connectar-se amb diferents agents no era tan profunda?

L’arrencada de l’Oficina de Comunicació i Divulgació de l’ICE-CSIC i la creixent importància de fer activitats de divulgació i d’educació va evolucionar braç a braç amb Magnet. L’oficina es va establir el 2021, una mica abans de començar l’aliança, i les activitats de divulgació ha anat creixent a mesura que s’ha desenvolupat el projecte. Ara també tenim d’altres projectes, però és cert que fa quatre anys Magnet era una de les poques activitats de divulgació que es feia a l’ICE-CSIC, i ha estat l’activitat més gran i la que més gent ha implicat. Hem anat evolucionant en paral·lel al projecte Magnet, doncs, com a institució, jo crec que sempre serà molt important haver participat en aquest projecte.

Si hi hagués altres institucions que estiguessin dubtant si entrar o no al programa Magnet, quines recomanacions els faríeu, atesa la vostra experiència?

Els diria que es llancessin a la piscina sense dubtar-ho. Perquè tenir l’oportunitat de participar en un projecte on tinguis accés tant a treballar amb el professorat d’una escola com a treballar amb infants diferents edats, i sobretot, que tinguis la fortuna de poder-ho fer durant quatre anys, és un projecte molt difícil de trobar! Hi ha molt poques iniciatives que et permetin fer-ho. Hem presentat el projecte en conferències de divulgació d’astronomia a Espanya i també a altres països, i per exemple, a Espanya, sempre hi ha persones d’altres comunitats que ens pregunten si també hi ha projectes així als seus territoris, i els sap greu quan els expliquem que aquest projecte només es realitza a Catalunya. També els diria que preparin bé allò que faran, que s’organitzin i que ja tinguin pensades activitats per fer, i sobretot també que pensin en com poden avaluar allò que estan fent. Avaluar en el sentit de constatar el coneixement de què partia l’alumnat i el professorat el primer any, i que tornar-ho a avaluar quan finalitzin els quatre anys, ja que pot ser molt interessant per aprendre de l’evolució feta.