Jordina Oriols: “Els llenguatges artístics contribueixen a estar d’una altra manera a l’aula, poden generar unes dinàmiques col·lectives i un estar amb nosaltres mateixos molt imprescindibles.”

Autor: Bernat Ferrer

El Gran Teatre del Liceu i l’escola Margalló de Castelldefels (el Baix Llobregat) van conformar una aliança Magnet basada en la música i les arts escèniques. Des del servei educatiu LiceuAprèn, Jordina Oriols i Julia Getino destaquen l’evolució que el claustre de mestres ha fet en aquests quatre anys de col·laboració a l’hora d’integrar els llenguatges artístics en el dia a dia del centre. “Tothom comença a tenir més seguretat a l’hora d’introduir el vessant artístic en el dia a dia de l’escola”, expliquen. I reclamen: “Caldria que ens adonéssim que la música i les arts escèniques no són una cosa exclusiva de l’hora de música i de l’especialista de música.”

El Liceu ha participat en el programa Magnet, que s’emmarca en tot un seguit d’altres programes en què la institució ja col·labora per apropar l’òpera, la música i les arts escèniques al conjunt de la societat. 

Jordina Oriols: Efectivament. Des de ja fa cinc anys, la direcció del Teatre va col·locar en un punt central del seu pla estratègic tant el programa educatiu com el programa social. Des de LiceuAprèn, la nostra missió és com fer que a aquell infant que ve a veure un espectacle, allò li produeixi el màxim d’impacte possible. I això ho garantim tant amb una producció artística de primer nivell -que creiem que generarà una experiència molt profunda en l’infant-, com intentant donar-li un recorregut, intentant convertir l’experiència puntual en un procés: que passin coses abans de venir, durant l’espectacle, i també després. És a dir, que l’espectacle pugui esdevenir inspirador per continuar aprenent. Aquesta és la nostra principal missió. En aquest context, Magnet ens ha suposat un context molt privilegiat per a nosaltres, perquè nosaltres busquem aquest recorregut en els nostres projectes. No volem fomentar el consum ràpid, de venir a veure un espectacle i passar ràpidament a una altra cosa. Per tant, en aquesta cuina lenta, Magnet ha estat per a nosaltres un escenari perfecte per crear aquesta aliança amb un centre educatiu, perquè ens ha aportat una interacció molt directa amb un claustre i un treball molt perdurable en el temps. És un guanyar per les dues parts: nosaltres hem aportat, però també hem après molt fent aquest Magnet.

I quins aprenentatges concrets n’heu extret? 

J.O.: Vam formular-los una sèrie de propostes, partint de les seves necessitats, de les necessitats d’un centre que vol transformar el seu projecte educatiu per singularitzar-se i per fer-se un centre més atractiu. Partint d’això, nosaltres vam pensar què els podíem oferir, i primer vam donar-los una base de llenguatges musicals i escènics perquè anés calant en el claustre. I després ens vam anar configurant entre les nostres propostes i també el que rebíem d’ells. Com que el camí no estava predefinit, el vam anar construint en funció del que ens vam anar trobant. Quan dissenyem un espectacle, dissenyem també un camí possible. Però sempre volem que aquest camí sigui molt obert, perquè som conscients –i amb Magnet ho hem constatat- que aquests projectes només tenen sentit si s’integren en el centre. Per tant, hem après que les nostres propostes han de ser prou àmplies i prou obertes perquè només seran vàlides i transformadores si és el centre qui les recull i se les fa seves. I aquí és on hem après molt amb Magnet, és a dir, des de la nostra visió oferim unes propostes als centres, però és cada claustre que se les ha de fer seves i les ha d’integrar en el seu currículum.

Quin impacte va tenir a l’escola Margalló aquesta base de llenguatges musicals i escènics que els vau aportar? 

Júlia Getino: Durant el primer any, vam fer aquesta primera aproximació entre el Teatre del Liceu i l’escola, i l’alumnat va venir a veure diferents espectacles. El segon any vam començar a crear entre tots, a generar una estructura on tot el centre participava d’una obra de teatre d’una manera directa o indirecta, des dels més petits fins als més grans. Cada classe s’encarregava d’una de les parts d’aquesta obra de teatre: per exemple, hi havia la classe dels actors i actrius, la d’escenografia, la que s’encarregava de l’attrezzo i del vestuari… Cada grup prenia la responsabilitat d’aprendre i entendre quin era el seu paper en les arts escèniques. Això va generar una primera obra de teatre en què nosaltres els vam acompanyar amb un director de teatre i una escenògrafa, els quals van posar els seus coneixements per generar aquests espais d’aprenentatge. Vam pensar que aquesta estructura es podia convertir en un model de projecte de centre, que tingués una continuïtat, ja que estava organitzat al voltant d’una sobre un ODS (objectiu de desenvolupament sostenible). Aquest va ser un moment important, perquè a banda del treball previ que havíem fet d’aproximar-nos a la música i a les arts escèniques, vam utilitzar tot allò per generar aquesta estructura de centre, que s’ha mantingut al llarg dels anys.

El treball de l’oralitat ha sigut una cosa que l’escola ha vist com una potencialitat interessant? 

J.O.: L’objectiu que nosaltres fixàvem no era el de l’obra de teatre, sinó que l’objectiu era tot el camí que fèiem per arribar-hi. Descobrir de quina manera les arts escèniques, la música, la dansa, el text, la paraula… ens ajuden i ens poden motivar a l’aprenentatge.

J.G.: L’obra de teatre és l’excusa, però és una oportunitat magnífica per desgranar-la des de diferents àmbits curriculars. I, evidentment, el de la llengua és claríssim. La interpretació vocal, l’escriptura, l’estructura de textos… No volíem trobar una resposta ràpida fent el guió, sinó que volíem prendre’ns-ho com una metodologia que ens portés a uns aprenentatges i a un resultat escènic. Anàvem a explorar tot el que el teatre ens pot aportar. Buscàvem aquest aprenentatge des de l’aprofundiment.

J.O.: El tema lingüístic era claríssim, però també el tema científic. Perquè les obres estaven relacionades amb temàtiques al voltant dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. A través del projecte hem pogut veure una culminació escènica d’un treball molt ampli, de moltes coses. Magnet ha fet molt aquesta suma d’aprofundiment curricular, i és el que l’escola ha hagut d’anar integrant. Teníem com a objectiu ajudar a posar uns fonaments del que és l’educació musical i artística, i com aquesta educació pot ser generadora de moltes oportunitats de treballar d’una forma globalitzada. És a dir, a través de propostes concretes, vam intentar anar a aspectes estructurals del que és l’educació musical i artística a les aules.

Com veieu l’educació artística en general del sistema? 

J.O.: Es delega. I amb la música ens passa encara més que amb el llenguatge plàstic, o amb altres llenguatges artístics. Els docents s’haurien d’obrir més al llenguatge de la música i la interpretació, tots es poden emprar en el context escolar. Evidentment que si tu tens uns coneixements musicals o interpretatius hi podràs aprofundir d’una manera diferent, però entendre’ls com a espais de comunicació i d’expressió també és clau. Tots fem que els infants dibuixin a l’escola i, en canvi, pensar que ens podem dir coses a través del moviment, de la música o de les cançons… ens fa més por. Caldria que ens adonéssim que la música i les arts escèniques no són una cosa exclusiva de l’hora de música i de l’especialista de música. Els llenguatges artístics contribueixen a estar d’una altra manera a l’aula, poden generar unes dinàmiques col·lectives i un estar amb nosaltres mateixos molt imprescindibles.

L’escola Margalló ha acabat adoptant tot aquest potencial? 

J.G.: Generar aquest espai perquè vegin tot el que els pot aportar la música i les arts escèniques va ser el repte, i vam acabar fent un tancament molt bonic del programa. Vam acabar amb una dinàmica performativa en la qual convidàvem el claustre a explorar i a reflexionar través de la paraula, el moviment i altres elements plàstics… i van crear unes coses increïbles! I ells mateixos van dir: ‘Això hauria estat impossible el primer dia que vam arribar aquí. I avui som capaços de fer coses que ni nosaltres mateixos pensàvem!’ Van crear escenes amb cadires i altres elements materials, van escriure poemes, van deixar-se portar per la creativitat i l’art… d’una manera molt bonica! És molt important viure això en primera persona com a professor, perquè si has sentit que això és important i necessari, llavors ho podràs transmetre als teus alumnes. De res serveix explicar tot això de manera teòrica si no has passat primer per la vivència.

Quin balanç feu de la vostra experiència Magnet? 

J.O.: Volíem que el centre pogués donar aquesta visió artística al seu projecte educatiu, i no solament en l’obra de teatre, sinó que el professorat comencés a utilitzar les arts escèniques com una eina en el seu dia a dia. Lògicament, no són experts en arts escèniques, però sí que aquí hi ha un punt important que crec que s’ha anat construint, perquè s’han sentit capaços de fer coses en equip que es pensaven que no eren capaços de fer. Acompanyar els teus alumnes perquè facin un guió, perquè interpretin una obra o construeixin una escenografia…, són tot coneixements experts que de manera individual són complicats d’implementar, però que col·lectivament, com a claustre, és possible. Aquesta idea de treballar conjuntament i d’empoderar-se ha sigut molt positiva i ha permès al claustre créixer molt. Han aconseguit coses que pensaven que no podien fer i que ara estan fent, i això fa que tothom comenci a tenir més seguretat a l’hora d’introduir el vessant artístic a l’aula. S’ha entès I que el projecte ja no va solament d’interpretar aquella obra a final de curs, sinó, per exemple, d’introduir activitats d’interpretació o de dicció durant el curs o de treballar altres aprenentatges d’una manera més creativa i més artística. És un camí lent, però l’escola ha anat veient la potencialitat d’impregnar tot el seu projecte d’un caràcter més artístic.

Com a institució, quines recomanacions faríeu a altres institucions que estiguin valorant implicar-se en el programa Magnet?

J.O.: La nostra missió principal com a Liceu és cada dia aixecar el teló perquè la gent vagi a veure òpera. Però no és només aquesta. També tenim una clara vocació educativa; comptem amb una estructura i uns objectius per fer aquest acostament educatiu en diferents formats i creiem fermament que s’ha de fer aquest retorn a la societat. Les institucions hem de tenir el compromís i la voluntat de sumar des de la nostra expertesa. I com s’aterra tot això? En aliança amb el col·lectiu docent. I si hi ha permeabilitat en aquest compromís educatiu i social, tant per part de les institucions com dels centres educatius, les aliances ens enriqueixen. Si com a institució creus que pots fer aquesta aportació en el context educatiu, i el centre educatiu també té les seves parets permeables, sens dubte que tots podem millorar.