Gemma Agell: “Magnet busca que canviï la reputació de l’institut, i s’ha aconseguit”

Autor: Bernat Ferrer

La col·laboració entre el Centre d’Estudis Avançats de Blanes del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CEAB-CSIC) i l’institut Rocagrossa de Lloret de Mar ha durat més de quatre cursos, i ara està al darrer any, el de la consolidació. La responsable de Divulgació i Cultura Científica de la institució, Gemma Agell, explica com el seu centre de recerca es va plantejar introduir “com funciona la ciència” en el dia a dia de l’alumnat, per tal que la valorin adequadament. “Hi ha un sentiment generalitzat de recel envers la ciència, un distanciament. Si hem aconseguit trencar-lo, haurà estat un gran pas”, sentencia.

Quina valoració feu de la col·laboració Magnet amb l’institut Rocagrossa?

Positiva i enriquidora. Ja feia temps que fèiem divulgació amb escoles i instituts, però poder-te vincular durant més anys et permet fer un treball més de tu a tu, sobretot amb el professorat, amb qui hem compartit la mirada que fem a la ciència des del món de la investigació. I com que el nostre àmbit de recerca és l’ecologia, també hi ha hagut un enfocament important d’acostar l’alumnat a l’entorn proper i que el vegin des de la mirada de la ciència, d’intentar entendre com funcionen els sistemes naturals. Hem treballat la biodiversitat propera al centre, el sistema costaner i l’erosió de les platges, la contaminació per microplàstics, les rieres i rierols…

Col·laborar amb un institut de Secundària era un repte?

Sí. A Primària un mateix mestre porta tota una aula, l’escola no està dividida en departaments, és més fàcil treballar de manera transversal… En canvi, a Secundària es pot aprofitar molt més el coneixement transmès, pots dialogar amb professorat més especialitzat, per exemple… I creiem que hem posat la llavor per treballar a partir de projectes en què l’eix vertebrador sigui la recerca.

En aquests anys, heu vist si la llavor comença a florir?

Aquest darrer curs de consolidació és molt important per poder dedicar-nos a què tot plegat realment es consolidi. Als instituts, a vegades costa canviar inèrcies, i és normal, i els canvis es produeixen a molt llarg termini. I en aquests quatre anys sí que hem començat a fer un gir de guió. Al final, el que busca el projecte Magnet és que l’institut canviï una mica la reputació, que augmentin les poques matrícules que rebien d’entrada… I això s’ha aconseguit! Ara bé, sobretot hem treballat per contribuir a millorar l’aprenentatge de l’alumnat. Evidentment que no és una feina només nostra, sinó que ha sigut una tasca del propi professorat, de la direcció, de la formadora Magnet… Fa poc, el director ens va enviar un missatge molt content dient que havien tingut més sol·licituds que places. I venint d’on veníem… doncs és un canvi! I si nosaltres també hi hem contribuït en una petita part, doncs ens fa molta il·lusió!

Entenc que és difícil valorar-ho, però teniu constància de si al llarg d’aquests anys s’han despertat més vocacions científiques entre l’alumnat?

És difícil de veure-ho, sí. El que és cert és que el batxillerat científic va tenir un augment de matrícules l’any passat. Pot ser casualitat o no, però vol dir que un cert renom, una mica de prestigi en aquest àmbit, el centre l’ha adquirit. L’institut Rocagrossa és molt conegut pels cicles formatius, i estaven molt satisfets de tenir aquest augment de sol·licituds del batxillerat científic.

Com heu anat funcionant al llarg d’aquests anys de col·laboració?

Ens vam plantejar que havíem d’introduir com funciona la ciència. D’aquí que el primer curs treballen molt el fer-se preguntes; a segon, les hipòtesis; a tercer, l’experimentació, i a quart el projecte de recerca, amb la qual cosa fas que l’alumnat es vagi familiaritzant amb una manera de fer i amb aquest pensament científic. Si això passa, a quart et poden fer uns projectes de recerca molt xulos. Ho vam estructurar de manera que quedés la llavor sembrada, i això és el que ens agradaria haver aportat, que al llarg dels anys de l’educació obligatòria es vagi treballant d’aquesta manera. I, per tant, assegurar-nos que se li dona valor a la recerca i al món de la ciència.

Detecteu que la ciència té poc prestigi entre el jovent?

Hi ha un sentiment generalitzat de recel envers la ciència, un distanciament, i l’hem de trencar. Si hem aconseguit trencar-lo, ja haurà estat un gran pas. Ara mateix costa que la ciència sigui vista amb un valor. Si, arran de la nostra col·laboració Magnet tenen una actitud positiva envers la ciència, ja ens donem per satisfets. Que la vegin com a fiable, de confiança, que sàpiguen distingir les notícies certes sobre temes científics de les no ho són… I hem fet activitats sobre fake news per despertar això i que quedi un pòsit sobre una manera de mirar el món.

Com a institució, què n’heu rebut del vostres pas per Magnet?

Hem après a escoltar quines necessitats té el jovent d’avui en dia. És una oportunitat molt gran per a un centre com el nostre el fet de poder treballar tant amb el professorat com amb l’alumnat, hem pogut aprendre com explicar tot el que fem aquí d’una manera que t’entenguin i ho valorin amb interès. Amb l’alumnat actual, si no t’expliques bé, desconnecta, i per això has d’aconseguir que el que vols explicar sigui entenedor i atractiu, perquè conectin.  

Què els recomanaríeu a d’altres institucions que s’estiguessin plantejant entrar a Magnet?

Si et mou com a institució el contribuir a millorar la societat, evidentment que has d’entrar en un projecte d’aquests, perquè et dóna molta visió de com funciona el món educatiu i aprens molt.