Des del COAC vam treballar amb l’Escola Marià Fortuny per crear espais on experimentar i aprendre 

Anna Cunillera i Patrícia Rodríguez, arquitectes del COAC Tarragona, fan balanç dels quatre anys d’aliança Magnet amb l’Escola Marià Fortuny de Reus. Què ha significat pel COAC ser un partner Magnet? Què li ha aportat Magnet? Quins valors ha aportat com a partner a l’Escola Marià Fortuny? Són algunes de les qüestions a què responen Cunillera i Rodríguez.

Què ha significat pel COAC ser un partner Magnet?

Anna Cunillera (AC). Ser un partner magnet ha permès al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) apropar-se al món educatiu i sobretot apropar l’arquitectura a l’escola i a l’alumnat del Marià Fortuny. L’arquitectura és una disciplina que permet reflexionar sobre el lloc on vivim i també dissenyar més espais, més saludables i eficients.

Patrícia Rodríguez (PR). Pel COAC entrar en el món educatiu és una nova perspectiva, de fet el COAC com a tal, des de ja fa temps, estem treballant en aquest àmbit a través de l’ArquiEscola, un programa educatiu per apropar l’arquitectura a les aules, sorgit arran de l’aprovació el 2017 de la Llei de l’Arquitectura. En aquest context, Magnet ens ha ajudat a aprofundir el que ja estàvem treballant des de l’ArquiEscola. 

Què creus que heu aportat com a partner a l’Escola Marià Fortuny?

PR. Com a partner, el COAC ha aportat expertesa i coneixements d’arquitectura als conceptes tècnics com la llum, la construcció o els materials.

AC. Hem utilitzat l’arquitectura com a eix transversal per entendre, i donar resposta, a les necessitats de l’escola. Per exemple, el gran pati que té l’Escola Marià Fortuny i que té molt valor pel centre. Quan vam començar a treballar amb la Marià Fortuny, des del centre ja s’havia començat un procés de redefinició dels espais interiors. Per exemple, en comptes de tenir les típiques aules en format classe magistral, van començar a treballar per racons creant aules específiques o emprant els passadissos com a zones de lectura.

Ara que parlem del binomi arquitectura i educació, podeu aprofundir una mica en com la configuració de l’espai modela els usos i les dinàmiques que s’hi generen?

AC. Sí, l’espai modela els usos. Per exemple, el fet de tenir una aula menys jerarquitzada, amb el professor davant i l’alumnat assegut en pupitres a darrere, i que es trenqui aquest format facilita que tots els components de l’espai tinguin més o menys la mateixa importància, fet que afavoreix que l’alumnat se senti més còmode. O tenir un espai dedicat a un ús en concret, com jocs de llum o maquetes, també afavoreix la concentració en el moment en què estàs en aquell espai.

PR. S’està treballant en el disseny de nous espais i entorn educatius. Antigament, les escoles responien a un patró molt determinat: aules idèntiques i tancades. Però avui en dia, i l’Escola Marià Fortuny n’és un bon exemple, es treballa per projectes i l’alumnat treballa en petits grups amb certa autonomia per moure’s. Això permet que les aules siguin més diverses i obertes per facilitar la llibertat de moviment.

AC. Aquest tipus d’aules més flexibles faciliten l’experimentació. Fa uns anys, el model d’aula era aquella en què el mestre explicava i l’alumnat prenia notes o escoltava, i estava molt enfocat a la teoria. En canvi, les aules avui s’assemblen més al que abans eren els laboratoris, ja que l’ensenyament i els aprenentatges estan més descentralitzats, perquè la informació no només arriba del mestre sinó que pot venir dels ordinadors, de l’experimentació o bé del mateix alumnat.

PR. En aquesta línia vam treballar amb l’Escola Marià Fortuny: com crear espais que permetessin l’experimentació i l’aprenentatge. Vam fer-ho a partir d’espais com la cuina, l’hort, espais exteriors. En definitiva, crear espais que permetessin aprendre de forma més experimental.

Fins ara heu compartit què heu aportat, des del COAC, a l’Escola Marià Fortuny. Ens podríeu explicar què us ha aportat el programa Magnet com a institució i també en el vostre dia a dia com arquitectes?

AC. L’aliança magnet entre el COAC Tarragona i l’Escola Marià Fortuny ens ha ofert la possibilitat d’estar quatre anys treballant amb un mateix centre educatiu. Aquest fet ens ha aportat capacitat per treballar en l’àmbit educatiu, ja que l’arquitectura té un gran potencial per educar en la manera en què vivim. I això està relacionat amb la Llei de l’Arquitectura i l’ArquiEscola que ja hem mencionat.

PR. El COAC treballa amb centres educatius a través del programa ArquiEscola, però són activitats puntuals. És a dir, es duen a terme les activitats, es valoren i aquí s’acaba. Però el fet d’haver estat tant de temps mantenint vincle amb l’Escola Marià Fortuny ens ha permès valorar-les i tenir un retorn més intens que ens ha permès ajustar-les a les necessitats reals del centre. Hem vist quines dinàmiques funcionaven millor i quines no i què els era més útil a l’alumnat. A més, des del punt de vista institucional, pel COAC ha suposat reconeixement i un banc de proves de com ha de ser la relació entre arquitectura i educació.

Si bé ara m’heu parlat d’activitats que heu realitzat amb l’Escola Marià Fortuny, parlem ara dels valors heu compartit amb l’Escola Marià Fortuny.

PR. Des del COAC, amb l’Escola Marià Fortuny hem compartit les ganes d’educar, les ganes de créixer, les ganes d’aprendre. La professió d’arquitecte comparteix aquest pols per renovar-se contínuament, que també té l’Escola Marià Fortuny. Compartir amb els altres ha estat un dels valors més rellevants de l’aliança. Sentim que el claustre i l’alumnat ens ha donat molt i que nosaltres també els hem aportat.

AC. El treball per projectes és una metodologia de treball que compartim amb l’Escola Marià Fortuny, ja que els arquitectes també treballem d’aquesta manera. Pel que hem vist i comprovat, a l’escola es treballa i s’experimenta molt amb les mans, i els arquitectes també hi treballen molt amb les mans per fer maquetes, plànols, dibuixos, etc. També hem compartit el valor d’aprendre fent, ja que totes les activitats que hem plantejat amb l’escola han tingut un part pràctica. Ho hem fet així perquè estem convençudes que el treball amb les mans té un impacte molt directe en el procés d’aprenentatge més que no pas un aprenentatge teòric o a través de la lectura o escriptura, que també és molt rellevant. Per acabar, ambdues institucions volíem millorar els espais del centre educatiu per fer-los més agradables i millorar la capacitat d’aprenentatge de l’alumnat.

Ens parlàveu que l’aliança Magnet ha suposat mantenir un vincle a llarg amb l’Escola Marià Fortuny. Ens podrieu definir com ha estat la relació que heu establert amb el centre educatiu reusenc?

AC. La relació ha estat bona i molt oberta, ja que sempre hem estat disponibles per l’escola. Però, ha estat una relació limitada, perquè el COAC no és una institució de recerca, per exemple, tots els professionals que s’han implicat en l’aliança són arquitectes autònoms amb poca disponibilitat de temps per a poder-se dedicar a l’aliança amb l’escola. Per mi aquest, la limitació de temps, ha estat un dels hàndicaps més grans que hem tingut. Si haguéssim tingut més mans, la relació hauria estat més profunda.

PR. Sí, com diu l’Anna, la relació ha estat molt bona i ‘desinteressada’, en el sentit que la finalitat era anar a fer activitats, compartir moments i traspassar el nostre coneixement. Hem mantingut una relació de compartir, sense voler tenir un rendiment. Per a nosaltres, el guany ha estat l’experiència que hem adquirit a través de coneixement i experiències amb el món educatiu.

AC. De fet, vam engegar iniciatives com ‘Apadrina una aula’, una crida perquè cada aula de l’Escola Marià Fortuny tingués un arquitecte, però la pandèmia no va ajudar a tirar-la endavant.

Per concretar una mica què heu treballat, ens podeu compartir algun moment que considereu clau en aquests quatre anys d’aliança entre el COAC i l’Escola Marià Fortuny?

AC. Sí, el projecte Transformem amb la Llum, va permetre traslladar a l’alumnat com la llum és una de les condicions que més influeixen en l’arquitectura, ja sigui natural o bé artificial, que pot ser manipulada per dotar els espais d’un caràcter concret. En aquest projecte, a través dels alumnes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA-URV) es va reproduir el rosetó de l’Església de Sant Joan de Reus i l’alumnat de l’Escola Marià Fortuny va posar-hi vitralls de colors. També es van fer diversos tallers amb la llum a través dels que van descobrir com el color, aplicat a la llum que entra pels finestrals de l’escola, pot modificar l’espai i afectar a les emocions.

Igualment es va realitzar un cicle de xerrades amb arquitectes especialitzats en patis escolars: Jornada intervencions en patis d’escoles. Aquest cicle va servir perquè el professorat de la Marià Fortuny veiés i contrastes com treballen els arquitectes amb altres escoles del país.

PR. Un altre projecte destacat va ser el realitzat amb els estudiants de l’, que van construir uns artefactes pel pati. D’aquesta manera que els alumnes del Marià Fortuny van poder veure com treballaven els estudiants d’arquitectura i els arquitectes.  També vull destacar l’emoció dels infants en el moment de veure l’efecte de la llum de les gelosies. Veure la il·lusió als seus ulls i veure com tu pots modular i interferir en un espai amb un paper de cel·lofana i una cartolina.

AC. El fet de poder fer coses i veure com es modifiquen, a millor, els espais, dona un punt d’autoestima i empodera a l’alumnat. Un altre projecte va ser el taller Com crear un dormitori saludable?, en el marc de la jornada REhabilita, dins del programa educatiu Arquiescola, organitzat per COAC Catalunya. Aquest taller va ser molt significatiu per l’alumnat, ja que veniem del confinament, en què vam passar moltes hores a l’habitació i, per tant, van veure com és d’important la distribució dels mobles, l’entrada de la llum, els materials, els dispositius electrònics, etc.

Després de la vostra experiència com a partners magnet amb l’Escola Marià Fortuny. Podrieu donar algun consell o suggeriment a les institucions partner que ara inicien aliança?

PR. Jo els diria que anessin amb la ment oberta. Jo els diria que tinguèssin clar que volen fer-ho, que volen col·laborar amb aquest projecte, però que no anessin amb idees preconcebudes. És important treballar els projectes de forma conjunta amb l’escola, després de dialogar-ho. Cal escoltar molt què diu el centre educatiu, quines són les seves necessitats.

AC. Jo afegiria que, com més recursos (humans) tinguin per dedicar-hi, molt millor. Si bé és cert, que tenir els recursos limitats pot ser un estímul, si n’hi ha, els projectes sempre en surten beneficiats.

PR i AC. Per nosaltres ha estat una experiència única i estem molt contentes d’haver tingut l’oportunitat de participar en l’aliança amb l’Escola Marià Fortuny i l’ETSA-URV, Construïm escola.