“Magnet ha estat una il·lusió compartida”. Així defineix l’Escola Tanit (Sta. Coloma de Gramenet) el seu pas per Magnet, en què, després de quatre anys d’aliança amb l’ICM-CSIC, l’escola va seguir aprofundint en la ciència i el mar amb un projecte d’arqueologia aquàtica de la mà del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Autora: Eugènia Güell
La hipòtesi
Van partir d’una hipòtesi clara i innegable, aplicable a qualsevol vida i lloc: que hi havia coses que podrien funcionar millor. “No és que anéssim coixos en ciència, al contrari: havíem fet formacions i la treballàvem molt, però volíem créixer i, sobretot, explicar-ho millor”, diu la cap d’estudis Vanesa Ruiz de l’Escola Tanit de Santa Coloma de Gramenet. “Si comuniquem bé la metodologia que estem fent servir, dins del mateix centre i cap enfora, tots ens en nodrim, i això fa canviar la manera de reflexionar i de coordinar-nos”. Amb aquesta hipòtesi, com passa amb totes, es va obrir una finestra des d’on podien veure una mica més enllà.
L’experiment
Com en tot experiment, va haver-hi un clímax. Però abans, hi va haver una fase de preparació: “Quan vam plantejar al claustre que entraria una institució científica de rigor a l’escola i una formadora de Magnet externa durant 4 anys, ens vam unir tots molt. Per molt que anessin canviant els mestres i tots tinguéssim rols diferents, aquest era un eix que ens travessava a tots. Era una il·lusió compartida, i tothom es va llençar a la piscina”, explica la directora Montse Ruiz. La Vanesa ho explica d’una manera molt gràfica: “Va fer un efecte d’obrir els ulls”. De seguida van albirar una segona hipòtesi: “L’aprenentatge genera il·lusió, i com a adults estàvem aprenent molt. I aquesta il·lusió es transmetia als nens”.
Amb el projecte Magnet, l’escola Tanit va tenir d’aliança a l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i cada any decidien un tema a partir del qual tots els grups de l’escola anirien desenvolupant projectes, apadrinats i assessorats per les investigadores de l’ICM-CSIC. El clímax de l’experiment seria la Jornada Magnet, on tots els alumnes haurien de transmetre què han après en format exposició oberta a la comunitat educativa. L’escola es convertiria en una espècie de museu o centre cultural, amb diverses sales, experiments i xerrades.
Una vegada decidit el tema, el següent pas era formar-se. L’ICM-CSIC feia unes classes al claustre i després, cada mestre triava, segons el currículum, quins aspectes podria treballar. El primer gran tema va ser l’Antàrtida. “Després d’un any generant un aprenentatge a les aules amb un mateix eix, entre tots fem la Jornada Magnet Descobrim l’Antàrtida, que posa en comú el que tothom ha après en una exposició oberta a les famílies, a tota la ciutat… i als nens mateixos, perquè també aprenen del que els altres els expliquen. Tothom qui ve es troba l’escola convertida en un centre cultural enfocat en un tema, i la canalla et va explicant, per grups diferents, tot el que han après sobre diversos aspectes d’aquell tema -en aquest cas, l’Antàrtida-. Sentir aquesta coordinació entre tot l’equip i la canalla ens fa créixer molt. És una gran festa”.
En una Jornada Magnet hi pot passar de tot, fins i tot que instal·lin una maqueta de mida real d’un submarí al mig del pati. A la Jornada Magnet, la canalla fa diversos experiments i xerrades als assistents, i el partner, en aquell cas l’ICM-CSIC, porta una proposta i dinamitzen algun espai complementari amb els seus experts. “Va ser la primera jornada que fèiem i va ser molt espectacular. Tothom estava molt emocionat. Per grups, entraven dins el submarí i podien veure una projecció del fons marí, talment com si el submarí s’estigués submergint”.
Ja sol passar que una vegada has entrat a l’aigua, no en vols sortir. Després de 4 anys d’aliança amb l’ICM-CSIC, l’escola va voler quedar-se al fons marí, però amb un projecte d’arqueologia subaquàtica, i per fer-ho, i van iniciar una aliança amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). “Quan vam veure que tenien una exposició sobre això, vam veure que ja veníem de treballar el mar des de la mirada científica, però ara podíem parlar de la part més històrica”. I s’hi van llançar.
Amb aquest partner, els nens van fer una immersió a la piscina del barri i els van explicar com equipar-se, com quadricular el fons del mar i van fer una activitat per buscar objectes de reproduccions d’àmfores i monedes que portaven els experts del MAC. “Fent activitats com aquestes sorgeixen preguntes de manera natural que treballem per resoldre: com es comuniquen els submarinistes? Per què no poden baixar ràpidament al fons del mar? Què li passa a la nostra sang quan ens submergim diversos metres sota l’aigua?”, explica la Vanesa.
“Els nens van passant, però els mestres són els mateixos, i hem de buscar nous coneixements que generin il·lusió al claustre perquè la roda segueixi girant”, explica la Montse. “Els mestres som molt generalistes, hem de saber una mica de tot, i treballar amb experts t’aporta noves mirades i maneres de treballar”, diu la Vanesa.
Com un submarinista, per arribar fins aquí han anat a poc a poc: “Hem fet una transformació lenta i molt consolidada. Ja veníem d’una transformació pedagògica i de treballar per projectes i amb dos professors a l’aula, però ara sentim que compartim molt més, que tenim un grup més cohesionat”. Així doncs, el projecte és un eix vertebrador que treballen a través dels espais d’aprenentatge: si han de fer una entrevista, la contextualitzen amb el projecte. Si han d’aprendre a fer una gràfica, ho lliguen també amb algun aspecte del tema que treballen. “El projecte impregna el dia a dia, és molt transversal”. En aquest sentit, la Victòria Carbó, formadora Magnet, va fer un reforç al claustre en com aplicar a la classe el que l’ICM-CSIC havia explicat, és a dir: quins aspectes havien de treballar a l’aula i quina ruta havien de seguir per arribar al coneixement final que s’havien proposat, seguint el mètode científic”. Amb una hipòtesi (i uns experiments i unes comprovacions) es pot arribar a llocs inimaginables.
La Jornada Magnet és la culminació d’un projecte molt intens, però és també el resultat d’un aprenentatge: que les coses que es fan dins l’escola s’han de comunicar a fora. “Vam aprendre que hem de contactar als mitjans, sortir a l’exterior i no tenir por a explicar el que fem”.
La comprovació
La Jornada Magnet també és un retorn: un premi immaterial. “En definitiva, el que fan els nens a la jornada és replicar el seu procés d’aprenentatge i ensenyar-lo als visitants. “Igual que ho van fer ells, fan experiments i expliquen el que han après a través de la pràctica”. En realitat, estan mostrant una petita part de tot el que saben, i quan veuen que poden respondre preguntes que van més enllà, és molt gratificant”, explica la Vanesa. “A més, els pares veuen que els seus infants parlen amb rigor, que expliquen coses que han entès, no que han memoritzat”.
“Tot plegat, genera una cadena d’il·lusió que cada any va a més”. La Vanesa recorda el primer any: “Jo era tutora de primer i vam seguir el diari d’una expedició de l’ICM-CSIC a l’Antàrtida. Anàvem seguint a una de les investigadores, li fèiem cartes, vam veure fotos seves… i un dia va venir i va ser com si vingués Messi: gairebé no la van deixar entrar de l’emoció!” Són experiències que acaben recordant: “Tothom creu que la seva escola és la millor: aquí tenen molt clar que aprenen jugant, que fan experiments i es fan preguntes, seguint el mètode científic. Se senten molt orgullosos de com es treballa a l’escola i valoren molt el que fan els experts per ells”, diu la Montse. Es llança amb una teoria: “Crec que en escoles com la nostra on a vegades hi ha dificultat amb el llenguatge, treballant amb una manera tan manipulativa la canalla pot adquirir coneixements igual que els altres. I l’aprenentatge, en definitiva, els uneix amb la resta de companys, i hi ha més cohesió”, explica. “Amb tot plegat, entres en un replantejament de la metodologia constant, i aquesta reflexió ens va molt bé”, apunta la Vanesa.
La demanda de l’escola ha pujat i les portes obertes cada vegada van millor. És un barri amb moltes dificultats, però ara l’escola Tanit ressona, i és considerada com un projecte innovador i singular. Una il·lusió molt gran -similar al dia que la Janire va arribar a la classe- es manté a mesura que la canalla creix: “Ara, els més grans, que ja fa anys que fan la Jornada Magnet i tenen més taules, veig que se senten molt més segurs. I penso: fins on volen arribar? Els hi puja molt l’autoestima, es veuen més capaços i s’atreveixen més”, diu la Vanesa.
Tot plegat, comprova la hipòtesi inicial: sempre hi ha alguna cosa per millorar, i efectivament: si hi treballes, tens un retorn. I aquest reconeixement encara et porta a llocs més encoratjadors.
Vídeo projecte Magnet: Escola Tanit i l’ICM-CSIC:
Altres recursos i projectes de l’aliança: