Els estudiants del TecnoCampus han elaborat una proposta de jocs motrius virtuals perquè l’alumnat de l’escola Rocafonda, confinat arran de la COVID19, pogués seguir fent exercici des de casa. Des de l’assignatura Teoria i pràctica del joc motor i expressió corporal, han fet una proposta d’activitats motrius virtuals que ajudessin a la relació entre l’alumnat de l’escola, amb qui mantenen aliança Magnet, Tecnologia i futur, t’emocionarà!
El context de “Juguem plegats”
El confinament ha marcat el tercer trimestre del curs 2019-20 tant per l’alumnat i les famílies del TecnoCampus com per les de l’escola Rocafonda de Mataró. El tancament dels centres ha suposat, també, un canvi de mirada i la cerca d’una forma de treball diferent per part de les mestres i professores. A l’inici de curs els dos centres van començar un projecte conjunt que s’havia de dur a terme presencialment durant el 3r trimestre, culminant amb una trobada entre els universitaris i els escolars per passar plegats un matí de jocs.
Els estudiants del TecnoCampus s’impliquen des del context de l’activitat d’una assignatura sobre jocs i activitat física. Els alumnes de l’escola Rocafonda, s’impliquen des del context del treball a diferents assignatures. Un dels elements més interessants de l’aliança Magnet ha estat precisament el poder trobar el punt de connexió entre les activitats de les dues institucions, de manera que poguéssim integrar les propostes del centre a l’activitat acadèmica de la universitat. És a dir, trobar la connexió entre el que l’escola necessita i activitats en assignatures específiques de la universitat, buscant els elements que suposen una proposta de valor tant pels estudiants com pels alumnes.
Al març 2020 però, la planificació d’activitats presencials prevista, es veu trencada. Donades les circumstàncies vinculades a la COVID19, es va decidir canviar l’estructura plantejada inicialment i, seguint amb l’aliança Magnet, es va pensar en una nova proposta educativa que continués el projecte. El repte era adaptar-nos a una nova realitat, que tant per una institució com per l’altra, mantingués els objectius originals, però que pogués donar resposta a una nova necessitat.
L’alumnat de l’escola Rocafonda confinat ha seguit fent activitat física des de casa, implicant a les famílies i buscant recursos per seguir amb el treball fet a l’escola. Malgrat això, ha trobat una mancança molt gran amb el que estava acostumat a l’escola. Principalment la falta de relació entre l’alumnat i les mestres; no és el mateix fer un joc motriu amb els companys i companyes de la classe que a casa sol/a i/o amb la família i davant d’una pantalla. És per això que la motivació principal de les propostes ha estat mantenir l’alumnat connectat realitzant jocs i activitat física de manera virtual i afegint el component social.
Així doncs, la Laura Roset, mestra d’educació física de l’escola Rocafonda, en nom de l’equip docent va fer una vídeo-petició als estudiants del doble grau de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport + Fisioteràpia del TecnoCampus. Els mostrava la necessitat que tenien de trobar activitats motrius virtuals que ajudessin a la relació entre l’alumnat, des de casa seva i amb els dispositius com ordinadors, tauletes o mòbils, de manera que poguessin jugar des d’on es trobessin i al mateix temps aprenguessin noves maneres d’expressar-se, relacionar-se, jugar i fer activitat física a través d’una pantalla.
Des de l’assignatura Teoria i pràctica del joc motor i expressió corporal, de la que Anna Castells n’és la professora, els estudiants van acollir la proposta amb il·lusió trobant significatiu el fet de poder treballar en un projecte que tingués una aplicació real a una escola de la ciutat de Mataró.
L’alumnat del TecnoCampus es va agrupar en dos equips de persones que es posaren a treballar idees per a generar jocs que reunissin les premisses bàsiques que convertien l’encàrrec en tot un repte:
- que es pogués fer a través d’una videoconferència
- que permetés jugar a l’alumnat de 6è de primària i als estudiants per passar-ho bé plegats
- que respongués a l’objectiu didàctic de l’escola; “cercar estratègies per conviure amb la COVID19 a través de l’activitat física” o que “fos un joc cooperatiu”.
Amb aquest repte a sobre la taula els estudiants del TecnoCampus comencen a pensar el joc que presentaran, en una data concreta, als alumnes de sisè, que per part seva, estaven fent el seguiment de les assignatures des de casa.
Aquesta és una de les característiques importants de la tecnologia educativa, identificar quina és la necessitat? Què volem que aprenguin els alumnes? i en el moment actual, i amb quines circumstàncies? Per després buscar quina és la millor eina per a desenvolupar-ho, o en tot cas, amb les eines disponibles, quina és la que millor encaixa amb els aprenentatges que volem provocar?
Una altra característica clau és pensar: Per a qui és el joc? És a dir, com són els nens i nenes de sisè? Que estan fent aquests dies a casa? Què havien fet a l’assignatura d’educació física fins a març 2020? I sobretot, com poder dissenyar un joc que els divertís?
Arriba el gran dia!
El 18 de juny es va realitzar una trobada virtual per dur a terme els jocs. Gràcies a les noves tecnologies i les diferents aplicacions hem pogut viure un matí ple de noves experiències.
A l’escola, el dia ha començat amb una videotrucada per explicar quin seria el funcionament de les diferents activitats i com ens hauríem de moure a través d’Internet, ja que hem hagut d’utilitzar diferents sales de videotrucades; anades i vingudes d’un enllaç a un altre. Aquest feina prèvia de les docents de l’escola ha permès que l’alumnat, tant de primària com universitari, juguessin tant amb el grup gran com en grups reduïts, permetent un treball que ha facilitat poder ajudar a cadascuna de les persones, compartir el coneixement amb més accessibilitat i tenir una visió més clara de l’activitat que s’estava realitzant.
També ens ha permès veure possibilitats de futures activitats síncrones, en grups grans i en grups petits, en el format de sales de videoconferència. Com a mestres, com a professors, com a estudiants, hem de poder extreure els aprenentatges del que fem, del com ho fem i amb quines eines ho fem, per ser crítics i constructius per futures activitats i valorar quines repetiríem i quines es poden millorar. Hi ha molts dels aprenentatges dels darrers mesos que han vingut per quedar-se, els hem de tenir en compte i incorporar, en la mesura de les circumstància, d’ara en davant.
L’alumnat del TecnoCampus ha respost a les demandes de l’escola trobant diferents estratègies i eines per a assolir l’objectiu i ha plantejat diferents propostes, en que es buscava explorar al màxim les possibilitats de l’eina de videotrucada escollida.
En un dels jocs, calia anar encenent i apagant la càmera per poder jugar, i aquesta ha estat una de les estratègies que més ha agradat a totes les persones que han gaudit del joc. Des de l’escola, fan palès que aquest ítem ha enriquit la competència a les noves tecnologies per a la resolució dels reptes.
Les activitats han permès a l’alumnat de l’escola relacionar-se entre ells, amb els estudiants universitaris i fins i tot amb la família que en aquell moment hi havia per casa. A aquest darrer factor hi ha ajudat que hi havia algun dels jocs que demanava que les persones que hi havia a les cases participessin de les accions que s’havien de fer.
A través dels diferents jocs s’ha evidenciat que la situació viscuda arrel de la COVID19 ha estat similar a gairebé totes les llars, això ha fet que l’alumnat se sentis còmode i en igualtat de condicions amb persones més grans que ells. Tothom havia vist alguna sèrie, s’havia tallat els cabells o havia fet reptes amb paper de vàter per posar alguns exemples.
La trobada ha finalitzat amb un feedback sobre allò après i viscut. Totes les persones han arribat a l’acord que preferien fer la trobada presencial però que gràcies a les noves tecnologies s’ha pogut trobar una solució que ha sigut del tot agraïda. Les mestres i professores han viscut l’experiència com una idea, una eina i un camí més per a engegar nous projectes.
El futur ens espera per trobar-nos, sí
El “vincle Magnet” que s’ha iniciat enguany enriqueix a totes les persones que s’hi troben vinculades d’alguna manera. I això és un element que no volem perdre. La comunicació entre els dos centres educatius ha estat fàcil i l’experiència d’enguany ens farà millorar les noves edicions que, de ben segur, vindran el curs vinent.
El potencial que desprèn l’activitat fa pensar que quan sigui possible trobar-nos en un espai per poder jugar als jocs que els universitaris del grau de CAFE o FISIO-CAFE hauran creat per a l’alumnat de l’Escola Rocafonda serà una molt bona experiència per tothom. L’impacte, la significativitat, l’emoció, la vivència… creixerà i esdevindrà un molt bon record per tothom, n’estem segures.
Aquesta activitat doncs, s’emmarca en una línia de treball que reforça el rol de la universitat amb el rol d’impulsor de canvi al territori i a l’escola com a promotora d’activitats competencials pels seus alumnes.
Anna Castells Molina, docent de l’Assignatura Teoria i pràctica del joc motor i expressió corporal al TecnoCampus Mataró
Carme Rovira Riera, responsable d’innovació educativa al TecnoCampus Mataró
Laura Roset Ariza, mestra d’educació física de l’escola Rocafonda