Natalia Moreno: “Conèixer referents ajuda a imaginar un futur possible”

Autor: Julen Segura Abarrategui, investigador predoctoral a l’IDAEA-CSIC. Font.

L’11 de febrer, des de fa ja una dècada, se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència amb un doble objectiu. D’una banda, donar visibilitat a la feina de les dones que es dediquen a àrees de ciència i tecnologia (STEM, per les sigles en anglès) per afavorir la presència de referents femenins des de la infància. De l’altra, vol indagar en els diferents factors que afecten la situació actual de les dones en aquest àmbit i, així, fomentar pràctiques que condueixin a la igualtat de gènere en l’àmbit científic.

La divulgació científica esdevé una eina poderosa per assolir aquests objectius i despertar vocacions científiques des d’edats primerenques. Un exemple n’és l’aliança Magnet entre centres de recerca i escoles que busca millorar l’èxit educatiu i l’equitat, alhora que transforma la ciència en una àrea apassionant i visibilitza la tasca de científiques reals.

Una de les coordinadores d’aquesta aliança entre l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i l’Escola Mas Falcó és la Natalia Moreno. Mineralóloga ambiental i científica titular de l’IDAEA-CSIC, la seva carrera acadèmica ha estat marcada per ser la responsable del laboratori de raigs X del centre de recerca. Parlem amb ella sobre la seva experiència en el projecte Magnet i el potencial d’aquest per despertar les vocacions científiques de les més petites.

De quina manera contribueix l’IDAEA al treball del professorat i a l’aprenentatge de l’alumnat gràcies a Magnet?
La col·laboració entre l’IDAEA i el programa Magnet va començar fa aproximadament un any i mig. El match entre l’IDAEA i l’escola pública Mas Falcó va sorgir a partir de l’interès del centre per treballar temes de medi ambient, com el canvi climàtic o la contaminació. L’escola volia recolzar-se en el coneixement científic expert de l’IDAEA per reforçar el seu projecte educatiu en aquest àmbit, de manera que vam començar a preparar sessions amb activitats pràctiques juntament amb el professorat.

Un dels objectius principals de l’aliança és que el centre educatiu i el professorat vagin guanyant autonomia i observin com canvia la seva manera d’entendre i treballar la ciència amb el pas del temps. També es reforça el professorat proporcionant-li eines útils per treballar temes científics. Els mestres dominen molt bé aspectes com la pedagogia, la psicologia i tot el que implica ser docent, però els investigadors poden ajudar a pensar com tractar determinats continguts de ciència. De vegades, amb què una investigadora vagi un sol dia al centre ja es produeix un impacte molt enriquidor.

Quins canvis han observat a l’escola i a la comunitat des que participen en Magnet?
No és el mateix anar puntualment a un centre per fer un taller que formar part d’un projecte continuat de quatre anys com Magnet, que realment transforma la identitat de l’escola. Per a nosaltres, com a investigadores, aquest procés és molt gratificant. Un exemple clar de l’impacte és el que ens ha comentat la direcció del centre. Aquest any, a les jornades de portes obertes, hi ha hagut famílies que s’han interessat per l’escola a causa del valor afegit didàctic que aporta Magnet. Aquest canvi es deu en gran part al “boca-orella”. El fet de ser una escola Magnet s’ha difós al barri i ha generat un interès diferent pel centre. Les famílies busquen un valor afegit, coneixen els projectes que s’hi duen a terme i els comenten entre elles, fet que demostra que l’impacte del programa va més enllà de l’aula i arriba també a la comunitat.

Emmarcant-nos en l’11F, diries que el programa genera un impacte en les nenes?
Pel que fa a l’impacte directe en les nenes, encara és difícil de detectar de manera clara. L’empremta del programa es percep més fàcilment a nivell social, com ja he comentat, al barri o fins i tot a la ciutat de Barcelona. Tanmateix, en el cas concret de les nenes, es tracta d’una feina a més llarg termini, els resultats de la qual no sempre són immediats.

Tot i així, és important continuar apostant per aquest camí. Moltes vocacions científiques neixen gràcies a referents concrets, com professores que desperten l’interès i la curiositat. En el meu cas personal, la decisió de dedicar-me a la ciència va estar molt marcada per docents que em van saber transmetre aquesta passió. Per això és fonamental treballar a edats primerenques, especialment a primària, on es pot connectar fàcilment amb la curiositat natural de l’alumnat i generar referents positius. En el marc de l’11F, crec que és important que les nenes visibilitzin dones que ens dediquem a la ciència.

Per què és important que les nenes tinguin referents femenins en la ciència?
Tenir referents femenins és fonamental perquè les nenes es vegin a si mateixes com a futures científiques. No necessàriament han d’estar interessades en aquest camí professional, però sobretot no han de concebre’l com una cosa impossible per a elles. Les nenes comencen a formar-se opinions sobre el que els agrada des de primària, per la qual cosa comptar amb models propers pot ser determinant.

Des de la teva experiència, quins són els principals obstacles per a les dones en STEM?
Tot i que avui dia, des de la política, s’ofereixen accessos més igualitaris a permisos parentals i oportunitats laborals, encara existeixen limitacions importants per a les dones en la ciència, especialment quan som mares. Per exemple, en la meva generació no existia el permís de paternitat com el que hi ha ara, i tot i que aquestes polítiques han millorat, encara hi ha situacions que generen biaixos, com la bretxa salarial. Aquesta bretxa provoca sovint que les reduccions de jornada recaiguin en les mares, ja que sol ser l’alternativa més convenient per a l’economia familiar, evidenciant així un biaix estructural i persistent.

A més, la feina científica sovint implica viatges i horaris exigents, cosa que resulta especialment complicada per a les mares que han de cuidar infants petits. Aquestes dificultats contribueixen al que es coneix com l’efecte de “la canonada amb fuites”, que es reflecteix en el fet que, a mesura que s’ascendeix en la carrera científica, hi ha un percentatge molt més elevat d’homes en els càrrecs alts que no pas de dones.

Per això, tot i que la igualtat ha millorat, és fonamental reconèixer i visibilitzar aquestes limitacions per poder corregir els biaixos i fomentar que més dones puguin desenvolupar plenament la seva carrera científica.

Què li diries a una nena que vol dedicar-se a la ciència, però no té gaires referents o té dubtes?
Li diria que, si sent passió per la ciència, o per qualsevol cosa que li agradi, no deixi que res la freni. Encara que a casa seva no tinguin diners per a la universitat o per estudiar, sempre existeixen beques i ajuts per a qui s’esforça i vol aprendre. No es tracta només de la universitat: si vol formar-se en qualsevol ofici o disciplina, segur que trobarà la manera de fer-ho.

Encara que avui no tingui moltes científiques properes en el seu entorn, hi ha moltes dones que han fet ciència abans que ella i que poden inspirar-la. Conèixer aquests exemples i poder dir “jo de gran vull ser com ella” ajuda a imaginar un futur possible.

El més important és que no es posi límits a si mateixa. Si sent la curiositat o la crida per alguna cosa, que tiri endavant amb confiança i sense por.