La Serreta-EINA, una unió Magnet que ha redissenyat espais, mentalitats i rutines
Autor: Bernat Ferrer
La col·laboració Magnet entre l’Institut La Serreta de Rubí i EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona va començar el curs 2021-22 amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge a partir de l’art i el disseny a l’alumnat de l’institut rubinenc. “La relació ha estat molt profunda”, explica el professor Enric Mas, que es mostra d’allò més satisfet amb els canvis aconseguits i l’empoderament que han transmès al professorat de l’institut a l’hora d’utilitzar eines de disseny que només acumulaven pols. “Les transformacions que hem vist a l’institut, tant a nivell de dinàmiques com a nivell d’organització o a nivell de comunicació, han estat espectaculars”, assevera.
Com valoreu des d’Eina aquests quatre anys de col·laboració amb l’institut La Serreta de Rubí? Què us ha aportat, com a institució, aquest diàleg Magnet?
Ens ha aportat perspectiva. Perquè ens ha posicionat en un altre entorn que no és l’universitari, i conèixer així des d’on t’arriben els estudiants: de quines metodologies vénen, de quins estudis vénen, de quins entorns vénen… A La Serreta hi tenen un batxillerat artístic, un públic que és molt afí a acabar fent estudis de disseny… Potser no en aquest entorn, perquè aquesta és una escola privada i l’entorn de Serreta és més desafavorit, però sí que ens ha ajudat molt a agafar aquesta perspectiva de veure com vénen des de l’institut, i com nosaltres podem agafar aquest testimoni i continuar amb el nostre procés formatiu.
Sovint es fa la broma que les Universitats es queixen que els alumnes no vénen preparats de l’institut, i l’institut es queixa de l’escola… Com heu vist que es treballa a l’institut?
Les maneres de treballar d’un institut i les nostres són molt diferents. D’entrada, les dimensions en són unes altres, és un institut molt gran, els temps són unes altres i la pressió n’és una altra. Jo, quan entro en un institut o en una escola, sempre li faig la onada, em sembla que la feina que fan, amb les circumstàncies que la fan, és absolutament lloable. Sempre em poso en una posició d’intentar entendre quines són les circumstàncies en les quals es treballa. I els estudiants vénen preparats amb el que venen preparats, i nosaltres hem de treballar amb aquest material. Aquesta queixa que ‘no saben fer…’, doncs ves. Saben fer d’altres coses! I això ho vam poder testejar ara amb la pandèmia: els nois i noies han vingut amb unes habilitats diferents de les que venien abans. Ni millors ni pitjors, diferents. Han estudiat d’una altra manera i han adquirit unes altres dinàmiques i uns altres coneixements. Dit això, a nosaltres l’aliança Magnet ens ha aportat un marc de treball tant per a la recerca com per al plantejament de projectes reals. I això per nosaltres ha estat important.
Com a escola de disseny i institut que imparteix batxillerat artístic, com van ser els vostres primers compassos de la relació Magnet?
Quan vam arribar ja vam veure que hi havia molt de potencial a l’institut. Potencial que de vegades és difícil de veure des del propi institut, perquè el dia a dia és molt aclaparador. Un institut gran com és La Serreta ha de gestionar molts conflictes, i moltes vegades des de dintre no pots veure tot el que pots créixer. Llavors, venint de fora, veies que tenen unes instal·lacions magnífiques, un edifici extraordinari, una direcció que està molt implicada, un cos de professors que es va posar a treballar, uns estudiants que estaven motivats. Hi havia molt potencial per fer coses. Vam veure espais, vam estar valorant-los… Perquè el disseny és funció, i adequar la forma a la funció, a l’usuari i al contingut. En aquest punt, al principi potser hi va haver una mica de sorpresa per part de l’institut, perquè vam fer tota l’anàlisi prèvia de quines eren les seves necessitats reals, vam prendre consciència de la seva identitat com a centre i de tot aquest potencial que tenen.
Vau quedar encallats aquí?
La relació ha estat molt profunda. El primer any i mig vam fer una passa enrere, dient que no veníem a posar bonic això o allò, sinó a detectar necessitats reals. Moltes vegades el client de disseny ve i et diu: ‘Necessito que em facis una imatge corporativa.’ No, allò que necessites és pensar quina és la teva imatge i com la vols comunicar. Llavors veurem si el que necessites és un logo, una web, arreglar les xarxes o fer un festival de tardor. I vam detectar la gran quantitat de feina que es feia i que no es comunicava, la quantitat de coses que es podien fer i no s’estaven fent… Per exemple, hi havia infraestructures que estaven aturades, com la de la serigrafia, un insolador que estava aturat… I és una eina magnífica perquè els estudiants participin i s’involucrin en la realització de treballs que després poden contribuir a visibilitzar-se públicament. Despertar aquestes coses eren necessitats reals que no tenien detectades.
Es van despertar, aquestes potencialitats adormides?
Pels estudiants de La Serreta va ser molt màgic el moment de començar a treballar amb la serigrafia aquells elements que servien per a la comunicació del centre. És a dir, poder implicar-se en la realització i producció d’un element com va ser la felicitació de Nadal, això va ser molt bonic. I això es va fer amb la infraestructura que tenien allà adormida. També han produït les bosses de les portes obertes, ara volien fer samarretes… Han vist que des del propi centre es poden produir materials de comunicació propis, i això està molt bé. Perquè a més els posa en una situació que nosaltres també promovem des d’aquí, que es duguin a terme projectes reals. Aquell primer any jo els vaig fer l’acompanyament, i ara el professorat ja ho fa funcionar ell mateix. I això és part de Magnet, que aquests canvis quedin al centre, perquè totes les millores que puguis fer mai són irreversibles, fàcilment pots tornar enrere si no hi ha un dipòsit real en la institució i una persona que ho mantingui. Perquè nosaltres ja estem marxant, i ells ja han de seguir funcionant sols.
Parles constantment del binomi disseny-funcionalitat.
Si hi ha una cosa que distingeix Eina en el si de l’entorn del disseny és aquesta faceta crítica d’estar repensant constantment per què serveix el disseny. Al cap i a la fi, el disseny és millorar les condicions de l’usuari, és detectar on estan els problemes per poder donar solucions i obtenir millores. Hi havia com una ansietat pel fet que disposaven d’uns diners i volien arreglar el pati. Però potser no necessitem arreglar el pati! Necessitem espais de diàleg? Doncs potser cal començar per l’entrada, o potser comença per les tutories… Llavors es va pensar bastant en això, es va fer una xerrada amb uns dissenyadors d’espais… I en aquests anys de col·laboració ha canviat l’espai de l’entrada; han estat repensant el pati de dintre, que està en procés; van estar valorant de canviar també el sostre, però que al final no es va fer; els estudiants de màster van canviar la biblioteca; han millorat els espais expositius del centre i la manera com ensenyen els treballs dels estudiants; també es va transformar un pati interior, que ha quedat preciós, que quan vam arribar a nosaltres estava tot ple de trastos perquè era com un magatzem, i ara és un espai de calma d’allò més necessari…
Una renovació amb sentit.
Les transformacions que hem vist a l’institut, tant a nivell de dinàmiques com a nivell d’organització o a nivell de comunicació, han estat espectaculars. I en moltes ocasions nosaltres tan sols els hem acompanyat. Recordo la primera visita que va fer el claustre de La Serreta a les nostres portes obertes: van veure com ensenyàvem el treball dels estudiants, i només això ja va servir per dinamitzar les seves portes obertes. Aquesta simbiosi, aquest estar al costat per tenir unes altres perspectives, ha estat molt positiu. Han vist que les coses es poden fer d’altres maneres. Per exemple, muntar activitats amb motiu de les portes obertes. O, a nivell de comunicació digital, ara mateix estan comunicant d’una manera extraordinària, a través de les xarxes estan fent molta publicitat de tota l’activitat del centre. I veus els seus perfils i dius: “Jo vull que el meu fill vagi a aquesta escola!” Perquè veus que s’hi fan moltes coses, s’hi fan moltes activitats i el professorat està molt implicat. I s’havia de comunicar.
Per als estudiants d’Eina, la implicació amb Magnet també ha estat profitosa?
Amb els nostres estudiants treballem en el plantejament de projectes, i quan més reals siguin, millor. I aquí hem tingut la sort de poder intervenir en processos de disseny d’espais, de serveis, d’identitat… Perquè en tots els processos de disseny passen moltes coses, que no pots preveure si es queden tan sols en un paper. Si tu pots fer un projecte que al final s’acaba realitzant, o que com a mínim estigui en un entorn real, evoluciones i aprens molt més. Els estudiants del màster d’espais han estat realment molt contents de poder col·laborar i de participar en una transformació que és real i que genera un benefici per a la gent.
Com a institució heu hagut de dedicar hores al projecte Magnet. Com valoreu el retorn que n’heu obtingut?
El resultat és bo, sobretot perquè et treu de la teva zona de confort, implica que et posiciones en un lloc diferent del teu dia a dia i del medi, que no coneixes. Llavors, només aquest fet de traslladar-te cap a un altre lloc que no és el teu t’obliga a tu mateix a reposicionar-te i a formar-te. També a créixer, ja sigui com a dissenyador, com a artista, com a professional o com a docent. I, per tant, la inversió d’hores que requereix per part de la institució l’hem amortitzat amb creixement. Per nosaltres, col·laborar amb un institut públic ens ha situat en un pla diferent del de, per exemple, col·laborar amb un restaurant de tres estrelles Michelin, que ja té el concepte de disseny interioritzat des del primer moment. Està molt bé poder dissenyar plats per a aquest restaurant, però també està molt bé poder dissenyar la identitat i els espais d’un institut públic, perquè també és necessari, el disseny també és necessari en aquests endrets.
El colofó de la col·laboració Magnet serà un canvi de la imatge gràfica del centre?
S’està repensant la imatge, sí. Ara s’està treballant sobre un brífing elaborat per l’institut al llarg d’aquests últims dos anys sobre la identitat del centre, i l’alumnat nostre de tercer està preparant projectes d’identitat que presentaran a La Serreta a final d’aquest curs, i llavors es decidirà si s’implementa.