Grups internivell: és bona idea adoptar el model de l’escola rural?

La crisi sanitària ha marcat el retorn a les aules capgirant moltes de les dinàmiques de les escoles i instituts aquest curs 2020-21. Un dels aspectes que alguns centres s’han plantejat és la distribució de l’alumnat en grups multinivell, per tal de poder reduir les ràtios i donar resposta a les necessitats del moment, sovint condicionats per la manca d’espais i de docents. Altres però ho han viscut com una oportunitat per tal d’incorporar una nova mirada pedagògica i de com aprenem, on el saber no té una edat sinó que es vincula a un context. En aquest moment alguns centres del programa Magnet, com l’escola Samuntada de Sabadell,  l’escola Saavedra de Tarragona, l’escola Mas Casanovas de Barcelona o l’escola Àgora de Girona, s’han organitzat partint d’aquesta premissa.

Els grups internivell agrupen l’alumnat de dues edats diferents en una mateixa aula en la que comparteixen espai i aprenentatge. Però aquesta aposta, que s’emmiralla en el model de l’escola rural i que és molt habitual en alguns centres, és una bona opció? La resposta és SÍ, malgrat cal tenir en compte alguns aspectes que poden preocupar tant a docents com a famílies. Mirem de reflexionar-hi una mica, malgrat sabem que ens calen consideracions més profundes i pausades, valorant les oportunitats i les possibles amenaces o riscos que se’ns presenten:

El claustre ha assumit aquesta nova organització com una oportunitat per poder aplicar i viure el currículum a l’aula? És molt important que els docents comparteixin els neguits, pors i expectatives cap uns sabers que, probablement, entraran a l’aula des d’una altra perspectiva. És a dir, cal tenir clar que a l’aula no entraran uns sabers segmentats en funció del curs de l’alumnat i per tant no hi haurà diferència entre el contingut que compartirem amb els alumnes de tercer i el que compartirem amb els de quart, per posar un exemple. També cal tenir en compte de quina manera el claustre assumeix i aborda aspectes clau, com l’avaluació, la planificació a l’aula o el rol dels alumnes.

Aquesta nova manera d’organitzar l’alumnat de ben segur portarà o pot dur a una nova mirada envers el context de l’aula i de l’escola, on la distribució dels espais, dels horaris i de les especialitats entraran en conflicte. Cal estar-hi preparats.

També és important preparar bé les reunions d’inici de curs (consulteu les orientacions per a les reunions d’inici de curs en temps de covid) per tal de poder-nos avançar als neguits i preocupacions de les famílies que poden ser de l’estil:

• El meu fill/a, haurà de repetir els continguts treballats el curs passat?
• Si el meu fill/a és dels petits, podrà seguir el ritme dels aprentatges i dels continguts treballats a classe?
• L’avaluació serà igual per tots?
• I les tasques, com seran?
• D’aquesta manera, com podeu assegurar que no baixeu el “nivell”? (de l’escola, de l’aula, de l’alumnat…)

Per sort, tenim bons exemples de centres eduactius urbans que ja porten temps treballant d’aquesta manera i en les que podem recórrer per buscar i demanar ajuda i consells, de la mateixa manera que ho podem fer amb els centres educatius rurals. Perquè d’una cosa estem força segurs, és que s’obre un moment d’incertesa, també en aquest aspecte, i ens caldrà reflexionar-hi, no només amb el claustre si no també amb la comunitat educativa. Malgrat les evidències que demostren que el treball cooperatiu millora els resultats acadèmics i competencials de l’alumnat, incrementant la seva motivació per les tasques escolars, no podem demanar fe cega a les famílies, és per això que:

• A les reunions d’inici de curs millor no fer servir l’argument de que els grans ensenyen als petits i que els petits aprenen dels grans. El grup aprèn com a grup.
• Escolteu les angoixes que us transmetin les famílies des de la calma, per tal de poder treballar amb elles i compartir, pausadament, la manera en què aprenem.
• Busqueu moments de claustre per compartir, també, les angoixes dels docents i ajudeu a planificar accions d’aula i no accions “per edats”.
• Busqueu centres educatius i/o professionals que us ajudin en aquestes reflexions.
• Escolteu als vostres alumnes i pregunteu-los què els sembla, com se senten, etc.

Per altra banda, els grups internivell aporten al centre noves oportunitats per repensar sobre aspectes clau com poden ser:

• L’oportunitat de fer una lectura del currículum que ajudi a l’alumne i al docent a entendre el món per a poder-hi actuar. Per tant una interpretació del currículum no lineal sinó en espiral.
• Els projectes, intervencions, és a dir que allò que passa cada any a l’aula és nou i no repetitiu.
• L’oportunitat que els docents focalitzin la construcció de coneixement del grup per sobre del coneixement individual, que també és important.
• Fer evident la diversitat existent a tot grup, tant si és internivell com no, i per tant haver-hi de donar resposta.

Xavi Geis, coordinador de formació del programa Magnet