Fins al 18 d’abril es pot visitar l’exposició “Portes Obertes a l’Escola Pública”, una iniciativa del Departament d’Educació amb la col·laboració del Palau Robert (Barcelona). La mostra, comissariada pel professor i estudiós Joan Domènech Francesch, dedica un espai al programa magnet.
L’exposició proposa pensar l’escola des de diferents perspectives, a través d’una estructura que planteja els reptes actuals i futurs de la institució per, finalment, obrir els interrogants que l’escola pública, en constant evolució, es fa a si mateixa i ens fa a tots com a societat.
La mostra dedica un espai al programa “Magnet. Aliances per a l’èxit educatiu” a l’apartat de projectes i bones pràctiques, el que hi surten diversos centres que participen en el programa Magnet: l’Escola Tanit, en aliança amb l’ICM-CSIC, l’Escola Marià Fortuny, en aliança amb el COAC i l’ETSA-URV, i l’Institut del Ter, en aliança amb el Museu del Ter.
El punt de partida són deu claus per a una escola pública de qualitat:
- Tothom pot ser educat i tothom té dret a ser-ho
- Els referents: tenim en compte el passat per construir el futur des del present
- El treball per aconseguir una nova escola pública l’entenem com un procés en constant evolució
- L’escola és el lloc on es construeixen sabers i s’estableix la relació de les persones amb el coneixement
- L’escola és l’accés al coneixement i a la cultura, però també a uns valors
- L’escola ha esdevingut un temps i un espai exclusiu per a la infància, i n’afavoreix les relacions i la socialització
- L’escola no és neutral: la vida i el món entren a les aules per poder-hi pensar col·lectivament
- L’escola pública prepara per a la vida i ho fa des de la inclusivitat i el respecte a la diversitat i la pluralitat
- L’escola pública ha de garantir una oferta educativa de qualitat per a tothom sense cap discriminació
- La nova escola pública depèn de la corresponsabilitat de tots els agents i de la capacitat de generar propostes
A partir d’aquestes premisses, l’exposició s’organitza en sis àmbits:
- El dret a l’educació
- L’accés al coneixement, a la cultura i a uns valors
- Un espai i un temps per a la infància i la joventut
- L’escola davant la societat
- L’escola pública en el sistema
- Pensar l’escola del futur
“Tothom pot ser educat i tothom té dret a ser-ho”: el segle XX va construir un poderós relat sobre l’educació. La ciutadania el va fer seu, a voltes al costat dels poders públics i a voltes liderant-ne la reivindicació.
La història de l’escolarització a Catalunya ha anat acompanyada del dret a fer-ho en les millors condicions possibles. Hem fet la síntesi de les propostes de l’Escola Pública amb el de l’Escola Nova sorgides totes dues a principis del segle XX, esbossada en el curt període de la República (Consell de l’Escola Nova Unificada) i concretada com a projecte de qualitat a partir dels anys 70. Hi hem afegit l’arrelament al territori, en llengua i continguts, amb una visió universal, plural i de respecte a les cultures amb les quals compartim el present. La Nova Escola Pública Catalana ha estat la concreció que els anys de la democràcia ens han ajudat a construir.
I, avui, quin significat li donem? L’escola pública és una institució essencial en la nostra societat? Ho és si recordem el seu triple propòsit: l’accés al coneixement, la justícia social i l’emancipació de les persones.
Però definir-la no dona el procés per acabat. Hem de seguir pensant de manera conjunta què n’esperem i com fem possible un model amb la capacitat i responsabilitat d’estendre’l a tota la població sense discriminació.
Portes obertes, doncs, per a mostrar i per a compartir neguits i indicis que ens acosten a l’ideal que hem definit en tants moments de la nostra història. Per plantejar interrogants, provocar la reflexió i trobar alguna resposta.