El COAC construeix propostes educatives adaptades al confinament

Tags
  • aliances magnet
  • propostes educatives
Camps Elisis COAC confinament

Malgrat la situació de confinament a què ens hem vista abocats, des de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) continuem el nostre compromís amb l’aliança Magnet, com a partner de l’escola Camps Elisis de Lleida, oferint propostes educatives al claustre i alumnat per potenciar el treball competencial.

Cal treure profit de les circumstàncies encara que siguin adverses i en aquesta situació d’excepcionalitat, amb els centres educatius tancats, els infants i joves han vist el seu dia a dia transformat i s’han vist confinats entre les quatre parets de casa seva. Pensem, però, que aquesta situació obre l’oportunitat de prendre consciència de l’entorn més immediat: la llar.

L’aliança Magnet ens permet posar en pràctica metodologies d’observació, anàlisi i coneixement propis de l’arquitectura dins de l’àmbit educatiu. De fet, es treballa tant l’entorn físic com l’emocional dels infants, i permet un aprenentatge competencial i transversal que engloba tots els aspectes del currículum escolar. Com a conseqüència , aquesta aliança ha impulsat l’escola a fer un canvi metodològic basat en projectes, on el nen és el centre de l’aprenentatge i l’arquitectura esdevé un eix conductor.

En aquest moment de confinament, els infants són a casa seva i cal aprofitar aquest context perquè hi hagi motius per a l’aprenentatge. Des de casa es pot prendre consciència de l’entorn físic, i de l’entorn emocional que ajuda a conviure. De fet, l’arquitectura permet acostar la mirada a la realitat propera i observar les condicions de la nostra vida quotidiana. A partir de la manera com viuen, els infants es fan preguntes sobre el context físic: Com és casa seva? Quines mesures té? Quina energia es necessita per estar-hi a gust? Com està distribuït l’espai de l’habitatge…  I també es pregunten sobre el context emocional: com se senten a casa?, amb la seva família, quines activitats fan junts? Com és la convivència? Com col·laboren al benestar de tots i com es cuiden, en aquesta relació familiar.

Des de l’entorn físic es pot mirar a l’exterior a partir de dues grans finestres: les que hi ha a les parets i les pantalles digitals (TV i Internet). Des de la primera es pot observar l’espai natural de fora, com és la gent que coneixen? Com és el carrer?

Prendre consciència del món des de l’arquitectura present al voltant, explicar-la i comparar-ne els habitatges amb els d’altres famílies o altres comunitats, potser d’altres llocs del mon. Les eines digitals, amb les seves finestres, ajuden en aquestes tasques, també per a la comunicació. Cal compartir les troballes amb els companys, mostrant la descoberta dels espais i dels usos, de la convivència i dels hàbits quotidians de cada casa, de cada nen i nena.

El seu propi cos, l’escola, la llar i la relació amb l’entorn que envolta als infants són motius de treball amb aquesta metodologia indagadora. Per això, a l’actualitat, els/les mestres adapten, formulen reptes i cerquen diferents propostes educatives per continuar la línia de treball a l’entorn de l’arquitectura.

I al final de cada repte, una pregunta essencial: Què he après per mi mateix, avui? Com ho he aconseguit? Què n’he tret de tot el que he pensat? I és que es tracta d’això, de l’aprenentatge autònom, conscient i compartit, en el qual la mesura és el propi infant.

En concret des del COAC Lleida s’ofereixen diferents propostes:

Des de fa dos cursos, el punt de partida ha estat l’arquitectura que es pot observar des de l’escola i el seu entorn. En aquest enfocament, els infants i el claustre no han caminat sols. La participació del COAC amb l’Escola Camps Elisis s’ha desenvolupat a les aules o a l’entorn propi de l’escola. La inestimable col·laboració de les arquitectes Tresa Carrera, Mireia Martin i Assumpció Vilaseca i la feina d’un claustre de professors que s’han agafat les propostes amb molta empenta, ha permès avançar en aquest camí. Mentre l’escola ha estat oberta, s’han fet visites explicatives a l’entorn natural i edificat proper, s’han construït estructures amb Arkilàstic, s’han fet cabanes (tippis, coves i iglús), s’ha pensat en la ciutat sostenible, s’han realitzat maquetes, llum i ombres, s’han construït cúpules amb Leonardom, s’han realitzat maons de terra comprimida; entre altres activitats. Amb totes aquestes activitats i tallers es va realitzar la Jornada d’Arquitectura, que va permetre visualitzar-ho públicament, en una jornada de portes obertes.

Abans del confinament, l’escola s’havia endinsat en un procés de transformació dels seus espais, creant racons de lectura, sales de jocs diferents i estava iniciant un projecte on implicava tota la comunitat educativa per tal de millorar el pati, de manera que s’estava posant en pràctica en la pròpia realitat de l’edifici i en l’entorn dels Camps Elisis.

El COAC va idear el programa Arquiescola, amb el suport del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Aquesta proposta es basa en cinc conceptes bàsics —dimensió, llum, forma, materials i ús—; amb tres fases —observar, pensar i fer— i quatre conceptes transversals —perspectiva de gènere, diversitat funcional i cultural, sostenibilitat i identitats. Davant la situació d’emergència actual, el projecte s’adapta i es converteix en “Arquitectura a les Aules, aprendre a casa”.

Estem convençuts que la nostra col·laboració contribueix al creixement personal i a l’aprenentatge competencial i transversal de l’alumnat, ja sigui en la pròpia escola com a les seves llars, a causa d el confinament.

Lluís de la Fuente, arquitecte
Responsable de formació de la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Amb la col·laboració de Francesc Alamon, formador Magnet que acompanya a l’escola Camps Elisis