Anna Petit: “És tot un repte pensar com donar resposta a preguntes que potser ni et planteges o que et semblen molt bàsiques”

L’ambientòloga Anna Petit Boix no ho va dubtar ni un segon quan va arribar la proposta per a participar en el programa Magnet. Al grup de recerca de què forma part,  Sostenipra, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), “sempre ens ha agradat molt treballar amb les escoles i poder transferir el coneixement a la canalla per intentar despertar-los inquietud científica”. Així doncs, establir una aliança amb l’Escola La Pau, de Sant Sadurní d’Anoia, va ser un pas més en el seu compromís de fer arribar la ciència a la societat.

Després de quatre anys de treball plegats, Petit es mostra entusiasmada: “Ha estat una experiència molt gratificant i molt bonica, un repte que ens ha permès aprendre a comunicar millor la nostra recerca”. I, de fet, la valoració que en fan des de l’ICTA-UAB és tan positiva que, a més de continuar fent projectes plegats amb La Pau, ja han iniciat una nova aliança Magnet i han creat una xarxa amb altres centres educatius del territori.

• Recordes el primer dia a l’Escola La Pau?

El tinc molt present, perquè va ser molt emocionant. Ja feia un temps que treballàvem plegats amb el professorat, des de Sostenipra els havíem enviat un llistat de temes que podíem oferir a l’escola, com ara alimentació i horts urbans, petjada de carboni, que són també els que tractem a la nostra recerca. De de l’ICTA-UAB es va fer una crida als diferents grups de recerca per fer propostes a l’escola, i aquesta en va seleccionar dos: l’hort experimenta i la mobilitat sostenible. L’escola també ens havia visitat i havíem seleccionat plegats quins temes de la proposta finalment treballaríem. Però, és clar, no sabíem què passaria el primer dia que entraríem en una aula. Estàvem nerviosos i la veritat és que va ser molt bonic, els infants estaven molt contents i ens saludaven des de les finestres. Tenien moltes ganes de fer coses. Aquell dia els vam dur unes llibretes de científics perquè hi anotessin les seves hipòtesis, els resultats de la recerca, i els van agradar molt. Tot i que, al principi, els nens i nenes no creien que fóssim científics.

• Per què no?

A la primera activitat que fem a l’escola, els preguntem qui creuen que som i què fem. I ens diuen que no podem pas ser científics perquè no portem bata. I és cert, que no en portem, però sí ulleres, que en l’imaginari infantil formen part del vestuari d’un investigador. Això ens dona peu a parlar dels estereotips, de què és ser científic, quina feina fem i els expliquem que ells també ho seran mentre fan els experiments, amb tasques molt senzilles, com ara saber calcular, llegir les instruccions, escoltar, observar. Hem intentat fer ciència investigable: ens hem plantejat una hipòtesi, hem seguit el mètode científic, i n’hem obtingut unes conclusions. Fugim dels experiments d’anar a fer explotar alguna cosa, que és la idea que sovint té la gent quan pensa en ciència.

• Va ser un repte treballar amb infants d’infantil i de primària?

Molt, perquè són un públic molt exigent: si no els agrada el que els expliques, no t’escolten! Gràcies a ells, hem après moltíssim a explicar ciència d’una manera més simple, sense fer servir paraules complicades. També hem canviat la nostra manera de fer, el que ha estat un aprenentatge per a nosaltres: no anàvem a l’escola, exposàvem quina era la nostra idea i ells feien, sinó que hem treballat a partir de les idees i preguntes que anaven sorgint de l’aula en funció dels interessos i inquietuds dels infants. He de dir que es van plantejar preguntes força interessants, com ara d’on ve l’aigua i com la fan servir les plantes; i fins i tot d’altres més existencials, difícils de respondre, com d’on ve la primera cèl·lula o la primera llavor.

• Teníeu sempre resposta per a totes les preguntes que us plantejaven?

Resulta tot un repte pensar com donar resposta a preguntes que potser ni et planteges i que et semblen molt bàsiques. El que vam fer és, a partir de la llista de qüestions sorgides de l’aula, ens vam reunir amb les mestres per decidir com les abordàvem, a través de quines activitats i experiments. Com que en el grup de recerca tenim perfils molt diversos, des de biòlegs a agrònoms, ambientòlegs, economistes, entre tots en parlàvem per plantejar la resposta. En el cas de la pregunta de com va sorgir la primera llavor, vam optar per fer un seguit d’experiments, des de posar-la en aigua per veure què passava, si germinava; fins a dibuixar l’interior d’una llavor. Moltes d’aquestes idees ja van venir de les mestres!

• Què penseu que ha aportat l’ICTA-UAB a l’Escola La Pau?

L’escola ja tenia una voluntat enorme de fer canvis i de fet, sense la seva energia i empenta posant recursos, temps i ganes en tots els projectes que s’han plantejat, hagués estat impossible tot el que s’ha fet. Des de l’ICTA-UAB hem tingut el privilegi d’acompanyar-les en algunes accions que volien dur a terme, com ara desenvolupar un hort experimental. De fet, ja en tenien un al principi, i junts els vam transformar per tal que els infants poguessin, a més de sortir a plantar, aprendre, fer experiments, intentar resoldre algunes de les preguntes que es plantejaven. Ha estat un gust treballar amb elles, nosaltres tan sols hem aportat un granet de sorra.

• I si girem la pregunta: i a l’ICTA-UAB, què us ha aportat participar a Magnet?

Curiosament, al principi ens semblava que seria una manera de tenir més visibilitat, per explicar qui som i què fem. Però el cert és que ens ha aportat moltíssim més. Per començar, saber expressar-nos perquè ens entenguin els infants. Si ara venen escoles a l’ICTA-UAB a visitar-nos, tenim més eines per poder comunicar-nos-hi de manera més efectiva. També hem après molt observant les mestres, veient de quina manera orientaven les activitats, i hem entès què necessita un grup a l’aula. I una cosa que, sens dubte, ha estat molt positiva és que hem fet xarxa: amb l’escola mantenim molt bona relació, ens hi sentim molt ben acollits. També per part de les famílies, que encara ara quan ens creuem sovint ens pregunten si som “aquells científics de l’ICTA” o aquells del pipí.

• I per què us ho pregunten?

Vam sortir als mitjans de comunicació perquè vam instal·lar al nostre edifici un sistema per recollir l’orina dels lavabos i portar-la a un reactor biològic on la urea, un compost del pipí, es converteix en nitrats, que van molt bé per a les plantes. A la coberta del nostre centre tenim un hivernacle experimental on tenim cultius amb què fem experiments, com ara veure si aquests nitrats procedents de l’orina ajuden les plantes a créixer o no, i si són segurs per a l’alimentació humana. Quan vam explicar tot això als infants de La Pau, els va cridar molt l’atenció. Fins i tot fa poc un petit ens va explicar que havia fet pipí en un pot i que ara ell també hi estava fent experiments. Això ens fa molta il·lusió.

• La bona relació que manteniu amb l’escola, us ha engrescat a implicar-vos amb altres centres educatius.

Així és, no anem a una escola a fer una xerrada i prou, sinó que ens interessa ajudar a que entri una activitat a l’aula, que es pugui repetir al llarg dels anys. Ens vam presentar a una convocatòria de la Generalitat que es diu IMPACTE, que es basa en la transferència de coneixement, de la mà de l’Escola La Pau i altres cinc centres educatius, i ens l’han concedit. Hem creat una xarxa, que es diu ‘Coala’, que integra aquestes escoles que posen el focus en l’alimentació sostenible i l’economia circular, i codissenyem activitats d’aprenentatge. També fomentem que hi hagi un intercanvi d’aprenentatges entre els centres educatius, que tot i trobar-se en comarques diferents, coincideixen en interessos.

• Si hi ha altres institucions que estiguin dubtant si entrar o no al programa Magnet, quines recomanacions els faríeu?

Que s’hi apuntessin, que val molt la pena, perquè és un públic molt agraït i és un plaer treballar amb aquestes escoles tan motivades, que volen atreure les famílies, canviar la manera com fan educació i com estructuren l’escola. Si la ciència no surt de la universitat i del centre de recerca, no serveix de res, i sovint no tenim l’oportunitat d’ensenyar exactament què estem fent o que la gent ens conegui. Per això Magnet és una oportunitat magnífica. Alguns investigadors que encara no hi han participat tenen por de si han d’invertir-hi molt de temps i és una qüestió que ens pregunten. És clar que han de tenir present que hauran de dedicar-hi algunes hores. Ara també es demana a la recerca valors de transparència i impacte social, això pot ser un al·licient també per participar a Magnet, poder justificar l’impacte social. Jo animaria tothom que tingui l’oportunitat que ho aprofiti, perquè n’aprendrà molt i tindrà una experiència molt gratificant.

Autora: Cristina Sáez