Perdre 1 o 2 mesos en l’aplicació d’algunes de les mesures més rellevants implicaria deixar desprotegits un curs més 500 centres vulnerables, o deixar de detectar uns 27.000 alumnes vulnerables i garantir-los la seva escolarització en centres diversos
El passat 16 de febrer, el consell de govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya. El decret és clau per la lluita contra la segregació escolar, ja que desplega mesures ambicioses derivades directament dels acords consensuats en el Pacte Contra la Segregació Escolar.
El valor del decret es centra en 3 grans àmbits: garanteix que es detectaran els alumnes vulnerables i que es podran escolaritzar en centres diversos; estableix mesures per protegir els centres complexos i segregats (com, per exemple, no enviar-los més alumnat vulnerable i matrícula viva), i configura recursos financers i organitzatius arreu del territori per fer tot això possible.
Com a Fundació Bofill celebrem l’aprovació d’un Decret tan necessari per a un problema tan rellevant i urgent com és la segregació escolar.Cal recordar que Catalunya és un dels 10 països amb més segregació escolar d’Europa i que tenim actualment 500 centres educatius amb complexitat.
Ara bé, alhora que celebrem la seva aprovació, també cal alertar de la necessitat de desplegar amb urgència les mesures clau del Decret. Perdre 1 o 2 mesos en l’aplicació d’algunes de les mesures més rellevants implicaria deixar desprotegits un curs més 500 centres vulnerables, o deixar de detectar al voltant de 27.000 alumnes vulnerables i garantir-los la seva escolarització en centres diversos. S’està encara a temps d’implementar mesures perquè tinguin efecte ja el curs 2021-2022, com per exemple identificar l’alumnat vulnerable (NESE) a partir de les beques menjador, limitar a zero la matricula viva en centres segregats al llarg del curs, o blindar la reserva de places per aquest alumnat fins a l’inici de curs al setembre.
Tant el Departament d’Educació com els 125 ajuntaments dels municipis de més de 10.000 habitants tenen a les seves mans fer efectius els mecanismes més importants del Decret durant els propers dos cursos.
A continuació, recollim les mesures clau que es poden començar a aplicar de manera immediata perquè tinguin efecte en el curs 2021-22, i altres mesures que també es poden començar a executar de cara a generar impacte al curs 2022-23.
5 Mesures a desplegar de manera immediata per al curs 2021-22:
- Blindar la reserva de places per a alumnat vulnerable des de l’inici de la preinscripció (març 2021) fins a l’inici de curs (setembre 2021) en tots els centres. D’aquesta manera es garantirà que les places reservades a alumnat vulnerable són ocupades per aquests infants i joves i no per alumnat ordinari, malgrat que la detecció es faci amb retard o la seva preinscripció es faci fora de termini.
- Tancar les ràtios dels centres vulnerables al final de la preinscripció i no oferir les places vacants al llarg del curs. (juny 2021) D’aquesta manera es possibilita que els centres complexos tinguin una ràtio baixa, i que només admetin nou alumnat si aquest no és vulnerable i ajudaria a diversificar socioeconòmicament el centre.
- Zero matrícula viva i recepció d’alumnat NESE en aquest mateix curs a tots els centres vulnerables. D’aquesta manera també s’evita que els centres complexos o amb alts nivells de segregació continuïn segregant-se encara més.
- Incrementar la detecció d’alumnat socioeconòmicament vulnerable des d’abans de l’inici de curs, apropant-lo fins a la dada real de 21,3% d’infants i joves que viuen sota risc de pobresa. La detecció per serveis socials o el benefici de la beca menjador pels germans és suficient per a la detecció. Cal garantir que aquest alumnat pot gaudir de manera efectiva de les places reservades en centres diversos. La major part de municipis de Catalunya no identifiquen tot el seu alumnat NESE—la xifra d’alumnat vulnerable detectat és molt inferior a la del risc de pobresa infantil. Els infants en relació amb els serveis socials i a l’alumnat amb beques menjadors són un bon indicador de vulnerabilitat que ha de fer-se servir per identificar l’alumnat NESE, agilitzant i desburocratitzant la detecció. L’alumnat identificat a l’escola bressol, als serveis socials o els germans dels quals tenen beca menjador hauria de ser considerat NESE abans d’incorporar-se a P5 o 1r ESO. Aquesta atribució pot fer-se començant ja el març de 2021.
- La no existència d’OME no pot ser una excusa per demorar el desplegament de les mesures en tots els municipis. Actualment hi ha 50 municipis de més de 10.000 habitants sense OME. Tot i que cal posar en marxa els recursos econòmics i procediments perquè n’hi hagi en tots els municipis de més de 10.000 habitants, la seva absència no pot dificultar les accions per garantir l’escolarització equilibrada.
7 mesures a posar en marxa en els propers mesos perquè tinguin efecte en el curs 2022-2023:
- Activar les Unitats de Detecció d’alumnat vulnerable que han d’estar en ple funcionament abans de la preinscripció del 22-23. De cara al curs 2022-23 cal haver desplegat ja les noves Unitats de Detecció d’Alumnat vulnerable, de tal manera que l’increment en la detecció per ajustar-se a la realitat passi a ser un mecanisme ordinari del sistema educatiu. Durant el 2021 cal elaborar els procediments i clarificar les funcions d’aquestes unitats, de tal manera que a finals de 2021 aquestes Unitats estiguin detectant abans de la preinscripció per al curs 2022-23 la totalitat del 21,3% de l’alumnat vulnerable que entrarà a P3 i 1r d’ESO. Llavors les Unitats hauran de començar a detectar també el volum total d’alumnat vulnerable que ja s’està escolaritzant en la resta de cursos.
- Elaborar i aplicar el procediment per garantir una assignació distribuïda i equilibrada de l’alumnat vulnerable. Cal clarificar i fer extensiu a tots els responsables de l’escolarització tot el procediment d’admissió previst en el decret. Això ha de tenir en compte com i quantes places es reserven per a l’alumnat vulnerable a cada municipi, com s’assignen les places, i com es garanteix que aquesta reserva és aprofitada de manera efectiva. Cal elaborar aquests procediments durant el 2021 per garantir la seva aplicació en la preinscripció del curs 2022-23.
- Garantir una programació ajustada de l’oferta educativa arreu del territori. La programació de l’oferta s’ha de fer en col·laboració entre el Departament d’Educació i els Ajuntaments. S’ha de basar en dades clares (demogràfiques i d’escolarització) que permetin fer una programació sense sobreoferta, de manera que no s’incrementi la segregació escolar dels centres amb vacants amb l’arribada de la matrícula viva. Cal tenir aquesta programació ajustada per al conjunt del territori per al curs 2022-23 a finals de l’any 2021.
- Establir una reserva màxima de places per alumnat vulnerable a cada municipi en funció del volum total d’alumnat que es detecti, i tenir en compte aquesta reserva en la preinscripció del curs 2022-23 (març 2022). D’aquesta manera s’evitarà que alguns centres concentrin un excessiu nombre d’alumnat vulnerable.
- Desplegar un sistema de detecció automàtica d’alumnat vulnerable a partir de dades objectives amb una preassignació a centres diversos. El decret preveu que determinada informació objectiva de la qual ja disposa l’administració es pot fer servir per detectar l’alumnat com a vulnerable. Per exemple, les famílies sota un llindar d’ingressos de renda, o que rebin ajudes de serveis socials, o que tinguin ja algun germà identificat com a vulnerable, poden ser identificats com a alumnat socioeconòmicament vulnerable. Cal desplegar un sistema que de manera automàtica detecti aquests infants i joves i els preassigni places en centres diversos.
- Pressupostar la despesa necessària per finançar la gratuïtat de l’alumnat vulnerable. El Decret preveu un desplegament progressiu del finançament de la gratuïtat de l’escolarització per a l’alumnat vulnerable. Aquest finançament ha de permetre garantir l’escolarització d’aquest alumnat de manera gratuïta en tot tipus de centre, i ha de permetre finançar la corresponsabilització dels centres educatius. Cal pressupostar bé el desplegament d’aquesta mesura d’alta importància, i cal tenir en compte que la resta de mesures es poden implementar malgrat que l’aplicació d’aquest finançament sigui progressiva.
- El Departament d’Educació ha d’aportar anualment dades clares sobre l’evolució de la segregació escolar a totes les Taules de Planificació Educativa que s’han de començar a celebrar el setembre de 2021. En aquest marc, Departament i Ajuntaments han de poder prendre les mesures correctives necessàries per reduir la segregació escolar tant en la planificació del curs 2022-23 com en el seu procés d’admissió.
Publicat per Joan Cuevas al blog de la Fundació Jaume Bofill.