1000 docents reflexionen sobre com consolidar els canvis en la 7a Jornada Magnet

Tags
  • jornada magnet
7a jornada Magnet

Uns 1000 docents han compartit un espai de trobada, d’intercanvi i de reflexió en la 7a Jornada Magnet “Jo formo part del canvi”, celebrada el passat 28 de juny en format virtual. El lema de la trobada va voler posar èmfasi en la tasca diària dels docents, en la força dels equips que tenen el canvi en les seves mans, malgrat els factors externs que poden facilitar o dificultar l’evolució del centre i el reequilibri de la composició social. Un canvi que només és possible amb la implicació de tota la comunitat educativa.

En la primera part de la jornada, els docents de les escoles, instituts i instituts escoles  Magnet van poder participar en una de les quatre xerrades i experiències al voltant del repte de consolidar els canvis per fer-los sostenibles.

Jo formo part del canvi. Màrius Martínez, pedagog, doctor en Ciències de l’Educació i vicerector de Relacions Internacionals de la UAB va posar èmfasis en que “el canvi és estructural i que no hem de tancar-nos en el centre” i fa comparar el canvi amb un trencaclosques, format per peces diferents però que totes formen part del procés de transformació.

L’aliança de l’escola Samuntada amb l’Institut Català de Paleontologia i el Parc Taulí. Patrícia Rey i Conchi Lobillo, de l’equip directiu de l’escola de Sabadell, van explicar les principals fites i reptes que magnet va impulsar al centre a través d’un cronograma que va passar per diferents fases: iniciar, caminar, construir, decidir, transitar, descobrir, teixir, créixer i consolidar.

L’aliança de l’escola Josep Maria de Sagarra amb el MACBA. Maria Iglesias i Maria Pujol, mestres de l’escola de Barcelona van afirmar que “no hem deixat de ser magnet” en al·lusió a la pregunta “I ara què?” que se’ls va plantjar després dels quatre anys oficials de formar part del programa de transformació educativa.

L’aliança de l’Institut Moisès Broggi amb el MACBA. Aleix Clos, David Arnaiz i Fanny Figueras, equip directiu i professorat del centre de secundària de Barcelona van compartir com l’art va esdevenir l’eix vertebrador del currículum i els eixos per articular el post-magnet: sostenibilitat, sentit, comunicació i comunitat.

Experiències Magnet

La segona part de la jornada va oferir un tastet d’experiències magnet, dinamitzades per les persones formadores del programa. Les 20 experiències van ajudar els participants a reflexionar sobre els quatre eixos magnet: incorporar el coneixement de la institució al dia a dia del centre des d’un enfocament globalitzat de l’aprenentatge, implementar una organització de centre que afavoreixi una major coherència i intencionalitat al projecte, i perquè l’equip docent esdevingui una comunitat de pràctica, generar situacions d’aprenentatge significatives, basades en el fer-pensar-comunicar i millorar la comunicació externa per donar a conèixer el projecte del centre al seu entorn, tot implicant a les famílies.

Escola Camps Elisis (Lleida). Cos i arquitectura, una mirada sistèmica de l’aprenentatge per establir relacions entre arquitectura i biologia humana.

Escola Font Rosella (Sabadell). Aprenem ciència i tecnologia a partir dels components que integren una joguina d’aire.

Escola Gayarre (Barcelona). Una aproximació als ODS a partir dels processos d’indagació.

Escola La Guàrdia (St Vicenç dels Horts). GeoSantVi, un projecte transversal de georeferenciació per conèixer St. Vicenç a partir del coneixement tecnològic del partner, la UPC Castelldefels.

Escola Marià Fortuny (Reus). Capgirem l’escola. Avancem junt@s cap a un mateix somni.

Escola Mas Casanovas (Barcelona). La transformació del centre a partir dels vincles i processos amb els partners, Hospital St. Pau i Recinte Modernista.

Escola Josep Manuel Peramàs (Mataró). El CREAF, un partner i una forma de veure el món en verd. Quines estratègies afavoreixen la transferència al projecte educatiu?

Escola Rocafonda (Mataró). L’ús de la tecnologia a tots els àmbits i nivells. L’experiència de la vinculació entre educació física i robòtica amb la iniciativa de Mataró a Tokio.

Escola Saavedra (Tarragona). Fira tecnològica, reptes i oportunitats de donar a conèixer el projecte de centre a l’entorn a través d’una fira.

Escola Sant Ignasi (Manresa). Repensar i redissenyar el rol de les famílies al centre.

Institut escola Vila-romà (Palamós). Endinsant-nos als canvis metodològics: Com el claustre ha seguit la transformació educativa del centre en un curs marcat per les restriccions de la pandèmia.

Institut Guillem Catà (Manresa). Fem innovació, fem Catà: tastet de projectes.

Escola Àgora (Girona). L’evolució del Cinema, exposició al Museu del Cinema per compartir els projectes d’aula.

Escola Joaquim Blume (Sabadell). La conversa, el diari d’aula i el mètode científic, impregnen el dia a dia a l’aula de P5 / Per què plorem? Una pregunta de l’alumnat que desencadena l’estudi del cos humà: per dins i per fora.

Escola Miralletes (Barcelona). Espai tinkering, una sala per trastejar com a mètode per aprendre i visibilitzar el centre.

Escola Montessori (Rubí). Tallers Makers per a tothom que generen aprenentatges conscients, profunds i transversals a través de l’experiència.

Escola Pau Casals (Rubí). El cinema a l’escola: documentals i produccions cinematogràfiques a educació infantil i primària.

Escola Tanit (Sta. Coloma de Gramenet). Com magnet ha modificat la forma de donar-nos a conèixer posant l’accent en la divulgació científica.

Institut del Ter (Manlleu). Teatre i cinema, units per l’aliança MagneTer amb el Museu del Ter.

Institut Nicolau Copèrnic (Terrassa). Tallers internivell que situen l’alumnat al centre de l’aprenentatge.

Totes les experiències proposades van ser espais de reflexió, creació i participació per ajudar els docents en la seva tasca professional, però també per donar-los eines per compartir amb la resta del claustre i avançar cap un centre que aprèn i que investiga. En aquesta construcció de coneixement, la relació que estableix cada centre amb la seva institució partner és un element clau.

La 7a Jornada Magnet va ser tot un èxit, no només per la participació dels mil docents de les escoles, instituts i instituts-escola magnet, 3 del pilotatge, 9 que ja acaben l’etapa Magnet, 12 que acaben la seva formació i 7 que tot just inicien els preparatius per arrencar el projecte el curs vinent, sinó també per la gran qualitat dels tallers i les taules, impartides i dinamitzades per professionals que s’impliquen i creuen en la innovació pedagògica i en l’equitat educativa.

Institucions impulsores

Les institucions que impulsen el programa van adreçar els seus missatges als claustres magnet a través de missatges centrats en el repte de revertir la segregació escolar. El conseller d’Educació va escriure: “Els projectes dels vostres centres contribueixen a avançar cap a un equilibri en la composició social de les escoles i instituts”. En la mateixa línia, Alfredo Vega, diputat president de l’Àrea d’Educació i Esports i Joventut de la Diputació de Barcelona va afirmar que: “La vostra contribució en el marc del projecte Magnet és també en favor de la igualtat d’oportunitats educatives i la cohesió social al nostre sistema educatiu i a la societat en general”. La sostenibilitat dels canvis van centrar la missiva del director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín: “Sostenir una dinàmica de transformació i canvi educatiu sempre és un repte, i ha estat una proesa en un any de pandèmia”. Des de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB, Anna Cros, va posar l’accent en: “La valentia a l’hora de continuar treballant malgrat les dificultats i complicacions derivades de la pandèmia que han hagut d’afrontar els docents dels centres magnet”.

Com aprèn l’alumnat Magnet?

La 7a jornada magnet va cloure amb la projecció d’un vídeo sobre com aprèn l’alumnat de les escoles i instituts magnet. “Treballar per projectes és una manera d’aprendre des de la vivència” o “als projectes hi barregem totes les assignatures, matemàtiques, castellà” van ser algunes de les reflexions de l’alumnat Magnet sobre l’aprenentatge per projectes, que els permet treballar de manera col·laborativa i traslladant els aprenentatges a les diverses àrees. El vídeo és fruit de la selecció d’alguns dels testimonis d’entre els més de 10.000 alumnes de 33 centres educatius de 19 municipis de tot Catalunya que formen part del programa Magnet.